Resultats de la cerca

Els avantatges sobre els mètodes tradicionals consisteixen bàsicament en la rapidesa i la simplificació dels processos Els programes d’autoedició creen un marc a l’interior del qual es colloquen els diferents elements d’una pàgina text, illustracions, gràfics, taules, etc, els quals poden ésser desplaçats, redimensionats, esborrats, etc, a voluntat, i permeten també vistes de conjunt o en detall de la pàgina

Professor a la Universitat de Hèlsinki, la seva obra poètica reflecteix una concepció humanística i religiosa de l’existència Cal destacar els reculls Musta runotar ‘La musa negra’, 1932, Näköala vuorelta ‘Vistes des de la muntanya’, 1938 i Tuuli ja ihminen ‘El vent i l’home’, 1945 Fou també apreciat com a crític literari, historiador de la literatura i traductor

En matèria de servitud de llums i vistes estableix el dret català que hom no podrà construir cap volada, ni àdhuc en paret pròpia afrontant amb la del veí, sense deixar al terreny propi una androna de l’amplària que fixin les ordinacions o els costums locals o, en llur defecte, d’un metre en quadre, almenys, comptat des de la línia més sortint de l’element voladís

Deixeble de Léon Bonnat, s’orientà vers una temàtica d’escenes de la vida obrera Les rabouteurs de parquet , 1875 Louvre i de vistes de París Le pont de l’Europe , 1876 Petit Palais, Ginebra Gran mecenes d’artistes impressionistes, amb els quals exposava habitualment, reuní una important collecció d’obres d’aquest moviment, que llegà a l’Estat francès i que només li fou acceptada en part

A quinze anys anà a Roma, on s’acostà a la pintura de vistes classicistes i pintoresques d’Andrea Locatelli Anà a Florència 1730 i a Venècia 1732, a estudiar-hi els grans mestres, però sempre es dedicà al paisatgisme Les seves teles reflecteixen un idíllic món d’Arcàdia, lluminós i acolorit Paisatges fantàstics , 1746, Windsor Castle La fugida d’Egipte , Venècia, Accademia, que obtingué un considerable èxit, sobretot a Anglaterra

Típic exemple de viatger romàntic, recorregué, entre altres llocs i normalment acompanyat pel baró Taylor, França, el Pròxim Orient i la península Ibèrica 1833 i 1835-37, on anà a adquirir quadres per al Louvre Collaborà, des del 1827, en l’obra de Taylor Voyages pittoresques et romantiques dans l’ancienne France Les seves vistes, fidels i eclèctiques, es beneficien d’una gran sensibilitat i d’una habilitat extraordinària en el dibuix i l’aquarella

Fou deixeble d’ARamsay, amb qui collaborà en els retrats oficials de Jordi III i de la Reina Carlota Es dedicà, però, preferentment, a l’estudi dels animals i del paisatge, gèneres en els quals obtingué èxits importants Cacera de la guineu aquarella i Paisatge Victoria and Albert Museum, Londres Treballà també amb Barker en les vistes panoràmiques de Roma, Nàpols, Florència, París, Gibraltar, etc Membre de la Royal Academy el 1812

Introductor de l’impressionisme a Bohèmia Creà un nou tipus de paisatge txec, prenent com a model una de les regions més pobres i interpretant-lo amb tècnica impressionista, malgrat no conèixer l’art que es feia a París fins el 1907 Les seves vistes de camps pobres són de factura rica, de lleugers tocs de pinzell, a voltes aïllats, que sovint deixen entreveure o transparentar el llenç Se suïcidà després d’un infart

En diverses exposicions celebrades a Barcelona entre 1850 i 1873 presentà nombrosos quadres amb vistes de monuments barcelonins i escenes de costums Féu litografies per al volum dedicat a Catalunya a Recuerdos y bellezas de España Hi ha alguns dibuixos i aquarelles seus potser les millors captacions de l’ambient barceloní de carrer en l’època romàntica al Museu d’Art Modern i al Museu d’Història de la Ciutat, a Barcelona

Continuà la Crónica de DJoão I , on fa referència a la conquesta de Ceuta, i escriví la Crónica dos Feitos da Guiné , que narra els primers viatges marítims dels portuguesos Amb estil hiperbòlic, ple de citacions clàssiques, fa el panegíric de la noblesa i defensa les empreses portugueses, vistes amb un cert desinterès al seu país Basant-se en l’esperit de croada, intentà de justificar els avantatges econòmics del comerç d’esclaus que enriquí la noblesa