Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
Eysturoy
Illa
Illa de les Fèroe, Dinamarca.
D’origen volcànic, hi predomina el material basàltic El relleu és muntanyós el Slaettaratindur, amb 282 m, és el punt més alt de l’arxipèlag, i la costa presenta profunds fiords La pesca és la principal activitat econòmica
Christmas

Illa
Illa de l’oceà Índic, al sud de Java, que pertany a Austràlia.
La capital és Flying Fish Cove D’origen volcànic, té jaciments de fostat Annexada per la Gran Bretanya el 1888, fou incorporada el 1900 a la colònia de Singapur, que l’administrà fins el 1958, any que passà a dependre administrativament d’Austràlia
Nias
Illa
Illa d’Indonèsia, situada prop de la costa occidental de Sumatra.
És muntanyosa, d’origen volcànic El clima és equatorial L’economia, poc desenvolupada, es basa en els conreus arròs, cocoters, bananes, tabac, canya de sucre i pebre, destinats a l’alimentació, i a una interessant artesania El nucli urbà principal és Gunungsitoli
Sierra Madre del Sur
Serralada
Serralada del S de Mèxic, paral·lela a la costa del Pacífic des del curs baix del riu Balsas fins a l’istme de Tehuantepec.
Segueix una direcció NW-SE, amb una longitud de 1 200 km i una amplada mitjana de 100 És constituïda per un sòcol paleozoic i algunes formacions secundàries i terciàries d’origen volcànic i sedimentari L’alçada màxima és a Teotepec 3 703 m
Sierra Madre del Sur
Serralada
Serralada del sud de Mèxic, paral·lela a la costa del Pacífic des del curs baix del riu Balsas fins a l’istme de Tehuantepec.
Segueix una direcció NW-SE, amb una longitud de 1 200 km i una amplada mitjana de 100 És constituïda per un sòcol paleozoic i algunes formacions secundàries i terciàries d’origen volcànic i sedimentari L’alçada màxima és a Teotepec 3 703 m
volcà de les Bisaroques
Volcà
Antic volcà de la zona volcànica de la Garrotxa, de 525 m d’altitud, dins el terme de la ciutat d'Olot, camí de Batet.
Tingué dues fases d’activitat eruptiva la primera, estromboliana, modificà el con volcànic La segona, efusiva, produí el cràter en forma de ferradura La colada de lava que originà arribà fins al Fluvià El 1835 fou construïda una torre de defensa a la vora del cràter
komatiïta
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica ultramàfica.
Presenta característiques morfològiques indicatives de refredament ràpid a partir d’una lava, formant coixins o cossos massius Conté abundant vidre volcànic, i fenocristalls d’olivina i piroxens d’alt contingut en magnesi Les komatiïtes són característiques dels terrenys arqueans, amb una presència molt més rara durant el Fanerozoic
Pantel·leria
Illa
Illa de la Mediterrània, a 100 km de la costa de Sicília (depèn de la província de Trapani) i a 70 de la de Tunísia.
És d’origen volcànic 836 m altura Exporta figues, raïms i arts de pesca El 1620 constituí un principat, concedit a Antoni de Requesens i de Requesens, segon comte de Buscemi, senyor de Pantelleria A la segona meitat del s XIX passà als Reggio, prínceps de La Catena, i als Grifeo
camp d’escòries
Geomorfologia
Forma de relleu volcànica originada per l’acumulació d’escòries o cendres, que, en caure damunt uns relleus preexistents, n’atenuen les formes.
Les cenfres donen origen a formacions en capes —a vegades força allunyades de l’àrea d’erupció, que hom anomena loess volcànic La compacitat d’aquestes capes que pot ésser simplement física o a causa d’una recristallització depèn de la temperatura de les cendres en el moment de caure
Motagua
Riu
Riu de Guatemala.
Neix al massís volcànic, al S del país, i desguassa al golf d’Hondures, a la mar de les Antilles, prop de la frontera d’Hondures 400 km Els darrers 200 km són navegables El seu curs superior duu el nom de Río Grande El Chiquimula n'és l’afluent principal