Resultats de la cerca
Es mostren 1197 resultats
margall
Espiga de margall
© MC
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, atofada, de fins a 60 cm d’alçària, de fulles allargades i d’espigues denses, amb arestes llargues.
Es fa en vores de camins, erms, terrenys fressats, etc
Cicatrització
Fisiologia humana
La cicatrització és el procés destinat a reparar les lesions que destrueixen la continuïtat de les capes profundes de la pell Quan una lesió afecta només l’epidermis, el teixit es regenera a partir de la capa basal, i no queda cap marca visible En canvi, quan una lesió destrueix tota l’epidermis i afecta el derma, la pell es repara a través del procés de cicatrització, que deixa una marca permanent anomenada cicatriu Quan una lesió afecta els teixits dèrmics, les dues vores de la ferida se separen i es forma una clivella des de la superfície de la pell fins a l’hipoderma Des del…
margall llarg
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles allargades i d’espícules arestoses, disposades en panícula.
És abundant en llocs erms, vores de camins, reguerons secs, etc
ravenissa incana
Botànica
Planta herbàcia generalment biennal, de la família de les crucíferes, de 40 a 90 cm d’alçària, amb fulles inferiors lirades o pinnatífides i fulles superiors lanceolades, amb flors d’un groc clar, en raïm, i amb fruits en síliqua, aplicats a l’eix del raïm.
Habita erms, vores de camins, runes, etc, a la regió mediterrània
morró
morró 1
© Fototeca.cat
Botànica
Herba anual, de la família de les primulàcies, de 10 a 30 cm, glabra, de fulles oposades, sèssils i ovals, de flors blaves o vermelles i de fruits en pixidi.
Creix en camps de conreu, vores de camins i terrenys incultes
fenàs de canonet
Botànica
Planta herbàcia perenne de rizoma fibrós, de la família de les gramínies, de tija de 60 a 120 cm, amb fulles linears acuminades i amb una panícula multiflora llarga i molt ramificada.
És abundant en vores de camins, talussos, marges de camps, etc
rèvola borda
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les rubiàcies, de tiges procumbents, de 20 a 40 cm de llargària, de fulles lanceolades, mucronades i verticil·lades, de flors liles, en petits glomèruls, i de fruits secs, amb dos mericarps.
És comuna en conreus, vores de camins, brolles, etc, a tot Europa
grams negres
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia enfiladissa i estolonífera, de la família de les rosàcies, de fulles palmades amb cinc folíols fistonats i de flors grogues.
Abunda en vores de recs, camins i llocs herbolosos Té propietats astringents
guixa borda
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 50 a 150 cm, enfiladissa, de fulles bifoliolades, de flors grogues, solitàries o geminades, i de llavors rogenques.
Creix en llocs secs herbosos i en vores de camps i camins
sarga
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies, de 2 a 6 m d’alçada, densament ramificat, de branques vimínies, vermelloses o groguenques, de fulles linears, amb el revers pelós i blanquinós, i d’aments petits i sèssils.
És freqüent en vores de torrents, a l’Europa central i meridional