La cicatrització és el procés destinat a reparar les lesions que destrueixen la continuïtat de les capes profundes de la pell. Quan una lesió afecta només l’epidermis, el teixit es regenera a partir de la capa basal, i no queda cap marca visible. En canvi, quan una lesió destrueix tota l’epidermis i afecta el derma, la pell es repara a través del procés de cicatrització, que deixa una marca permanent anomenada cicatriu.
Quan una lesió afecta els teixits dèrmics, les dues vores de la ferida se separen i es forma una clivella des de la superfície de la pell fins a l’hipoderma. Des del teixit conjuntiu de les vores de la lesió proliferen nombrosos fibroblasts i vasos sanguinis capil·lars que generen l’anomenat teixit de granulació, que repara la lesió omplint les zones buides. A mesura que aquest teixit es forma, l’epidermis de les vores de la lesió es va estenent fins que restableix la continuïtat al fons de la lesió. Però com que el teixit conjuntiu es continua desenvolupant, empeny el teixit epitelial des del fons de la lesió fins a la superfície, a nivell de la pell més propera. Per això la cicatriu mai no queda gaire deprimida. La nova epidermis formada per aquest procés és més prima que la de la pell circumdant. A través d’ella són visibles els vasos del teixit de granulació, molt abundants, i és d’un color rosat. Al cap d’un temps, la proliferació de fibres del teixit conjuntiu desplaça els vasos, i la cicatriu esdevé blanquinosa. Com que el teixit conjuntiu que s’ha format no té l’estructura del derma original i no forma papil·les, la superfície de la cicatriu és molt llisa.