Resultats de la cerca
Es mostren 215 resultats
Jaume Josep Cassanyes
Història
Militar
Polític, cirurgià i militar.
Estudià medicina a Perpinyà Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció 1792-95, on votà la mort de Lluís XVI Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l’envià com a representant del poble a l’exèrcit dels Pirineus Orientals collaborà en la victòria de Parestortes 1793, on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà Fou membre del Consell dels Cinc-cents El 1817 fou proscrit per regicida residí a Suïssa i a l’Escala Alt Empordà 1821, on féu de cirurgià-barber Escriví unes Mémoires publicades en 1888-90
Elegit el nou secretariat nacional de la CUP
La Candidatura d’Unitat Popular CUP culmina, amb l’elecció del secretariat nacional, el procés de renovació de la cúpula iniciat al maig a Esparreguera Baix Llobregat, quan es va decidir que la majoria de l’òrgan el formés una llista conjunta El 76,23% de la militància vota a favor de la llista única i diverses candidatures individuals Integren el nou secretariat l’exdiputat Quim Arrufat, el regidor gironí Lluc Salellas i l’exalcaldessa de Sant Pere de Ribes Anna Gabaldà, entre d’altres La votació es va fer entre el 30 de juliol i el 4 d’agost, i hi van participar 1098 persones,…
El PSOE rebutja que el Congrés investigui Joan Carles I
El grup socialista al Congrés rebutja per tercer cop crear una comissió per investigar el rei emèrit Joan Carles I pels presumptes delictes de suborn i frau fiscal, que en els darrers dies són notícia a la premsa El PSOE justifica la seva posició adduint la immunitat que la Constitució reserva al cap d’estat La proposta és tramitada per ERC, el PNB, EH Bildu, JXCat, la CUP, el BNG, Compromís i Más País PP, Vox i PSOE hi voten en contra, mentre que Unidas Podemos, que havia donat suport a les dues anteriors peticions el mes de març, vota només a favor de debatre la proposta
Artau de Cardona i de Ventimiglia
Història
Comte de Collessano i marquès de Padula, gran canceller de Sicília.
Fill i successor de Pere de Cardona i de Villena Addicte incondicional de Joan II de Catalunya-Aragó, ja el 1461 votà contra l’ambaixada del general de Catalunya tramesa a Sicília amb motiu de l’arrest de Carles, príncep de Viana, i auxilià econòmicament el sobirà 1472 Lluità personalment al capdavant dels seus contingents a les campanyes de l’Empordà 1471-72 —assistí a la rendició de Barcelona a Joan II— i del Rosselló 1473-75 Fou retribuït primerament amb el títol de governador reial de les terres de Sciacca i Naso, a Sicília 1472, i després amb el nomenament de gran canceller de Sicília…
Jean-Pierre Lacombe Saint-Michel
Història
Militar
Militar francès.
Era del cos d’artilleria Fou diputat als estats generals 1789 i membre de la Convenció, on votà la mort de Lluís XVI de França Ascendit a general de divisió 1798, lluità a Itàlia, a Hannover i a Catalunya Home de confiança del mariscal Augereau, restà com a governador de Barcelona quan aquest en partí abril del 1810 mantingué la mateixa actitud humanitària d’aquest, però augmentà les contribucions i allotjà tropes als domicilis abandonats o d’insolvents Creà una Comissió de Ciències i Arts per a formar una biblioteca amb els llibres procedents dels convents suprimits Per l’agost del 1810 fou…
primavera de Praga
Història
Nom donat a l’ampli moviment de liberalització iniciat a Praga (1967-68), com a contestació a la crisi econòmica i política del règim txecoslovac.
Començat per una crítica dels escriptors al sistema, a la qual s’afegiren els universitaris i una majoria dels membres del comitè central del partit, aquest votà la separació del càrrec de president de la República del de secretari del partit i atorgà el darrer a ADubček- Més tard, el president Novotn hagué de dimitir i fou substituït per Svoboda El partit elaborà i inicià un programa de liberalització en tots els aspectes de la vida del país, que també cercava uns lligams majors amb Occident Aquest procés finí amb la invasió del país per part de les tropes del Pacte de Varsòvia agost del 1968
John Tyler

John Tyler
© Universidad de Alcalá
Història
Polític nord-americà, desè president dels EUA.
Republicà democràtic, exercí l’advocacia Fou diputat, governador de Virgínia 1825-27 i senador demòcrata Passà al partit whig conservador i esdevingué vicepresident, i succeí el president William Harrison el 1841 S’oposà a la creació d’un banc nacional i a l’augment del proteccionisme, la qual cosa l’enfrontà amb el seu partit i desféu el seu govern Estengué el territori federal fins al Pacífic 1842 i signà l’annexió de Texas 1845 Tornà al partitdemòcrata, i presidí la convenció de Washington 1861, que volia evitar la guerra civil però, fallida aquesta, votà a favor de la secessió de Virgínia…
El Parlament de Catalunya aprova els objectius de la declaració d'independència del 2015
Amb els vots de JxCAT, ERC i la CUP el "Parlament de Catalunya ratifica la seva ferma voluntat de dur a terme les actuacions necessàries previstes i aprovades per aquest Parlament, per a assolir i culminar democràticament la independència de Catalunya" La votació respon a una moció presentada per la CUP i genera polèmica perquè els lletrats aconsellen que no es tramiti per tal com ja fou anullada pel Tribunal Constitucional el 2 de desembre d'aquell any Catalunya en Comú Podem hi vota en contra mentre Cs, PP i PSC, rebutgen votar El primer d'aquests partits protagonitza un agre…
Joan de Balle
Història
Història del dret
Advocat i home públic establert a Barcelona.
Fou apoderat per a Catalunya del duc de Medinaceli Diputat a les corts de Cadis, de les quals fou president 1814, només hi actuà a les darreres sessions votant contra les senyories, defensant el proteccionisme i fent rebaixar la contribució sobre Catalunya fou el qui plantejà la debatuda qüestió que els diputats catalans ho eren de Catalunya i no per Catalunya Liberal moderat, el 1820 fou elegit diputat amb el màxim nombre de vots Durant la legislació 1820-21 propugnà la formació del mercat espanyol publicà el mateix any la seva important intervenció del 5 de novembre de 1820, i votà per la…
Karl Liebknecht
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític alemany.
Fill de WLiebknecht Aviat esdevingué dirigent de l’esquerra revolucionària de la socialdemocràcia A partir del 1912 fou diputat al Reichstag i, el 1914, en començar la Primera Guerra Mundial, votà per disciplina la concessió dels crèdits de guerra Antibellicista aferrissat, a partir del desembre del mateix any es negà a votar la renovació dels crèdits i començà a organitzar activament la campanya contra la guerra Aquesta actitud li comportà l’exclusió del grup parlamentari i l’empresonament 1916 Fou fundador de la Lliga d’Espàrtac espartaquisme amb Franz Mehring i Rosa…