Resultats de la cerca

Cap dels progressistes illencs a partir del 1856, fou regidor des del 1858 i després alcalde de Palma en 1861-62 Participà en la fracassada conspiració progressista del juny del 1866 i per l’octubre del 1868 encapçalà la Junta Provisional de Govern de les Balears, fou governador civil interí i president de la diputació Diputat a corts el 1869, seguí Ruiz Zorrilla el 1871, fou de nou diputat en 1872-73 i l’11 de febrer de 1873 votà la proclamació de la Primera República Fou governador civil de Balears del juny del 1872 al febrer del 1873

La Candidatura d’Unitat Popular CUP culmina, amb l’elecció del secretariat nacional, el procés de renovació de la cúpula iniciat al maig a Esparreguera Baix Llobregat, quan es va decidir que la majoria de l’òrgan el formés una llista conjunta El 76,23% de la militància vota a favor de la llista única i diverses candidatures individuals Integren el nou secretariat l’exdiputat Quim Arrufat, el regidor gironí Lluc Salellas i l’exalcaldessa de Sant Pere de Ribes Anna Gabaldà, entre d’altres La votació es va fer entre el 30 de juliol i el 4 d’agost, i hi van participar 1098 persones,…

El grup socialista al Congrés rebutja per tercer cop crear una comissió per investigar el rei emèrit Joan Carles I pels presumptes delictes de suborn i frau fiscal, que en els darrers dies són notícia a la premsa El PSOE justifica la seva posició adduint la immunitat que la Constitució reserva al cap d’estat La proposta és tramitada per ERC, el PNB, EH Bildu, JXCat, la CUP, el BNG, Compromís i Más País PP, Vox i PSOE hi voten en contra, mentre que Unidas Podemos, que havia donat suport a les dues anteriors peticions el mes de març, vota només a favor de debatre la proposta

Començat per una crítica dels escriptors al sistema, a la qual s’afegiren els universitaris i una majoria dels membres del comitè central del partit, aquest votà la separació del càrrec de president de la República del de secretari del partit i atorgà el darrer a ADubček- Més tard, el president Novotn hagué de dimitir i fou substituït per Svoboda El partit elaborà i inicià un programa de liberalització en tots els aspectes de la vida del país, que també cercava uns lligams majors amb Occident Aquest procés finí amb la invasió del país per part de les tropes del Pacte de Varsòvia agost del 1968

Fill i successor de Pere de Cardona i de Villena Addicte incondicional de Joan II de Catalunya-Aragó, ja el 1461 votà contra l’ambaixada del general de Catalunya tramesa a Sicília amb motiu de l’arrest de Carles, príncep de Viana, i auxilià econòmicament el sobirà 1472 Lluità personalment al capdavant dels seus contingents a les campanyes de l’Empordà 1471-72 —assistí a la rendició de Barcelona a Joan II— i del Rosselló 1473-75 Fou retribuït primerament amb el títol de governador reial de les terres de Sciacca i Naso, a Sicília 1472, i després amb el nomenament de gran canceller de Sicília…

Era del cos d’artilleria Fou diputat als estats generals 1789 i membre de la Convenció, on votà la mort de Lluís XVI de França Ascendit a general de divisió 1798, lluità a Itàlia, a Hannover i a Catalunya Home de confiança del mariscal Augereau, restà com a governador de Barcelona quan aquest en partí abril del 1810 mantingué la mateixa actitud humanitària d’aquest, però augmentà les contribucions i allotjà tropes als domicilis abandonats o d’insolvents Creà una Comissió de Ciències i Arts per a formar una biblioteca amb els llibres procedents dels convents suprimits Per l’agost…

Republicà democràtic, exercí l’advocacia Fou diputat, governador de Virgínia 1825-27 i senador demòcrata Passà al partit whig conservador i esdevingué vicepresident, i succeí el president William Harrison el 1841 S’oposà a la creació d’un banc nacional i a l’augment del proteccionisme, la qual cosa l’enfrontà amb el seu partit i desféu el seu govern Estengué el territori federal fins al Pacífic 1842 i signà l’annexió de Texas 1845 Tornà al partitdemòcrata, i presidí la convenció de Washington 1861, que volia evitar la guerra civil però, fallida aquesta, votà a favor de la secessió de Virgínia…

El 1963 s’uní als Setze Jutges Basant-se en textos propis, traduccions de cançons franceses i lletres escrites expressament per autors com Enric Barbat i Narcís Comadira, ha conreat una línia intimista, reflectida en els discos Visca l’amor 1968, Cançons que estimo 1974, Canticel 1976, sobre textos de JCarner, Una bruixa com les altres 1981 o Íntim 1999, versions de cantants francesos Parallelament, però, també s’ha dedicat a la cançó d’estil més frívol o irònic Guillermina Show 1967, Remena nena 1970, versions de cuplets catalans, Tango 1972, amb E Barbat, Guillermotta en el país de las…

Amb els vots de JxCAT, ERC i la CUP el "Parlament de Catalunya ratifica la seva ferma voluntat de dur a terme les actuacions necessàries previstes i aprovades per aquest Parlament, per a assolir i culminar democràticament la independència de Catalunya" La votació respon a una moció presentada per la CUP i genera polèmica perquè els lletrats aconsellen que no es tramiti per tal com ja fou anullada pel Tribunal Constitucional el 2 de desembre d'aquell any Catalunya en Comú Podem hi vota en contra mentre Cs, PP i PSC, rebutgen votar El primer d'aquests partits protagonitza un agre…

Fill de WLiebknecht Aviat esdevingué dirigent de l’esquerra revolucionària de la socialdemocràcia A partir del 1912 fou diputat al Reichstag i, el 1914, en començar la Primera Guerra Mundial, votà per disciplina la concessió dels crèdits de guerra Antibellicista aferrissat, a partir del desembre del mateix any es negà a votar la renovació dels crèdits i començà a organitzar activament la campanya contra la guerra Aquesta actitud li comportà l’exclusió del grup parlamentari i l’empresonament 1916 Fou fundador de la Lliga d’Espàrtac espartaquisme amb Franz Mehring i Rosa Luxemburg …