Resultats de la cerca
Es mostren 190 resultats
Dionís
Música
Divinitat grega d’origen frigi o traci el culte a la qual s’introduí a Grècia entre els segles IX i VIII aC.
La seva llegenda és complexa perquè pren elements de Grècia però també de regions veïnes, com ara l’Àsia Menor És fill de Zeus i de Sèmele, fet que el situa dins de la segona generació dels déus de l’Olimp, igual que Àrtemis, Apollo, Hermes i altres Se’l coneix com el déu que nasqué dues vegades Segons la llegenda, Sèmele morí quan l’estava esperant i llavors Zeus agafà l’infant del ventre de la seva mare i se’l cosí a la cuixa A l’època clàssica fou el déu del vi i de la vinya, i era honorat amb celebracions tumultuoses i orgiàstiques, les anomenades festes…
Mnemòsine
Mitologia
Deessa grega, personificació de la memòria.
D’acord amb la Teogonia d’Hesíode, era filla d’Urà i de Gea i, de la seva unió amb Zeus, engendrà les nou muses
Io
Mitologia
Filla d’Ínac.
Fou amada de Zeus, motiu pel qual Hera, engelosida, la convertí en vedella Alliberada per Hermes, arribà a Egipte, on engendrà un fill, mític fundador de Memfis
Terpsícore
Música
Musade la poesia coral i la dansa.
Una de les nou filles de Mnemòsine i Zeus, és representada com una donzella coronada amb garlandes, amb una arpa a la mà i envoltada d’instruments musicals
Agdistis
Mitologia
Divinitat de la mitologia frígia.
La llegenda, transmesa a través de Pausànies, el presenta com un personatge hermafrodita monstruós, fill de Zeus i pare d’Atis El mite és relacionat amb Saturn i amb Cíbele
Filemó
Mitologia
Pastor frigi, marit de Baucis; ambdós són protagonistes d’un episodi de les Metamorfosis, d’Ovidi.
Demanaren la gràcia d’acabar plegats llur vida, per la qual cosa foren convertits en arbres per Hermes i Zeus i foren posats per sempre l’un al costat de l’altra
Pasíteles
Escultura
Escultor grec.
Visqué a Roma, on sembla que feu l’estàtua criselefantina de Zeus per al temple de Metel Es distingí per la innovació del modelatge amb argila i escriví cinc llibres sobre obres d’art
Ixió
Mitologia
Rei del poble mític dels làpites.
D’origen tessali, fou purificat per Zeus dels crims que havia comès Intentà, desagraït, de seduir Hera Engendrà el centaure , i per això fou lligat a una roda encesa que, com a càstig, vaga eternament pels aires
meravelles del món
Art
Conjunt de set obres arquitectòniques i escultòriques que, segons els antics, constituïen les creacions capitals de l’home en el terreny artístic.
Eren les piràmides d’Egipte, el mausoleu de Mausol a Halicarnàs, el temple d’Àrtemis a Efes, els jardins de Semíramis a Babilònia, l’estàtua de Zeus a Olímpia, el colós de Rodes i el far d’Alexandria
orfisme
Religions de Grècia i Roma
Moviment religiós d’iniciació que sorgí a Grècia a l’època arcaica i que florí, particularment, durant els s. VI i V aC.
Relacionat amb la mítica figura d’Orfeu, mai no arribà a avantatjar la religió nacional dels grecs, però n'influí notablement l’espiritualitat Pitàgores, Plató, etc Es desenvolupà d’una manera molt considerable a la Magna Grècia i a Creta i, enfront de la religió pública dels grecs, aportà una concepció diferent de les relacions entre l’home i la divinitat Afirmava l’origen i la natura divins de l’ànima humana i que aquesta es trobava presa en el cos σῶμα σῆμα També sostingué que la vida era una condició impura, de la qual l’ànima, a través de successives reencarnacions metempsicosi i després…