Resultats de la cerca

Fundat el 1942, nasqué com a secció esportiva d’Acció Catòlica de Sords de Barcelona Inicialment s’hi practicà futbol, basquetbol, natació, cursa, cros, tennis de taula i escacs El 1974 Acció Catòlica passà a denominar-se Centre Recreatiu Cultural de Sords de Barcelona El 1982 la secció esportiva es constituí oficialment com a club i introduí altres esports, com el futbol sala, futbol 7, futbol 3 x 3, esquí, tennis, BTT, pàdel, petanca, bàdminton i dards Organitza diverses competicions d’àmbit català, entre les quals destaca alguna edició del Campionat Esportiu de Sords de Catalunya També ha…

Promoguda per la Fundació President Amat Roumens, fou constituïda al juny del 1994 com a entitat sense ànim de lucre, tot i que ja competia en diversos esports amb anterioritat Practica bàsquet, natació, hoquei sobre herba, tennis, tennis de taula, pàdel, judo i botxes o petanca La secció de bàsquet ha obtingut nombrosos èxits medalla d’or 1988, 1990, 1992, 1994, 1996 i de plata 2000, 2004 als Special Olympics fou segona 1997, 1998 i tercera 1996, 1999, 2000, 2001, 2003 al Campionat d’Espanya guanyà el Campionat de Catalunya 1994-97, 1999, 2000, 2001, 2003, 2004 i n’aconseguí el…

Al final de la dècada de 1970, presidit per Amador Sierra, tingué una etapa d’èxits rellevants protagonitzada per Francesc Jiménez, campió d’Espanya de pes ploma 1980, i Lluís Rodríguez, campió estatal de pes minimosca 1979 que també foren campions catalans del seu pes, com Antoni Vargas, campió de Catalunya amateur de pes mosca 1979 Fou guardonat per la Federació Catalana de Boxa com la societat pugilística més destacada de l’any 1979 El 1983 també fou premiat per la Federació Espanyola de Boxa per la seva campanya de foment de la boxa no professional Al principi de la dècada de…

Aconseguí els primers èxits a les files del Futbol Club Barcelona, i posteriorment també estigué vinculada amb el Club Esportiu Universitari, el Club Natació Barcelona i el Centre Gimnàstic Barcelonès Assolí setze títols de campiona de Catalunya en diverses proves 100 m 1965, 1968, 1969, 1970, 200 m 1966, 1968, 1969, salt de llargada 1972, 50 m 1968, 1969, 1973 i salt de llargada en pista coberta 1970, 1971, 1973, 1976, 1977 En totes aquestes especialitats establí diversos rècords de Catalunya entre mitjan dècada dels seixanta i principi dels setanta, a més dels rècords de…

El 1902 guanyà la medalla d’argent en el Concurs de Cobles celebrat per a les Festes de la Mercè Després de la mort de Rigau 1909, la formació passà a ser dirigida per Vicenç Bou i Geli, que assolí grans èxits i portà la formació a París 1928 Posteriorment, la cobla ha estat dirigida pels mestres N Paulís i Vila, J Vallespí, Ll Ferrer, J Cassú, R Blanc i M Font, entre d’altres L’any 1984, i amb motiu del seu centenari, la cobla obtingué la Creu de Sant Jordi i la felicitació del rei Joan Carles I d’Espanya El 1993 rebé el Premi Nacional de Música i el 1996 actuà durant la…

Iniciat en el teatre universitari de Granada, el 1946 fundà la companyia Lope de Vega, consagrada al muntatge de les grans obres del teatre universal i dels clàssics espanyols Entre el 1956 i el 1964 fou director del Teatro Español El 1959 fundà la Compañía Lírica Amadeo Vives, dedicada al muntatge de sarsueles i altres gèneres musicals El 1961 creà el Teatro Bellas Artes i posà en escena Divinas palabras de Valle-Inclán, autor l’obra del qual fou un dels intèrprets més reconeguts La seva programació rebé el Premio Nacional del 1968 El 1969 agençà la Passió d’Olesa de Montserrat amb un…

Estudià música i cant a París i el 1950 debutà al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on romangué durant tres temporades Tot i haver centrat la seva carrera a França, especialment a l’Òpera i a l’Òpera Còmica de París i al Festival d’Ais de Provença, al qual assistí assíduament a partir del 1956, també actuà a Brusselles i a Amsterdam i obtingué èxits internacionals gràcies a les seves aparicions als festivals de Salzburg 1972-88 o Glyndebourne 1966 i a les actuacions al Metropolitan de Nova York, on debutà el 1982 amb Les contes d’Hoffmann El 1985 estrenà a l’Òpera de…

Es formà com a cantant a la seva ciutat natal amb H Richrath, després d’haver abandonat els estudis comercials, i posteriorment amplià la seva formació musical a Roma El 1965 debutà al Landestheater de Saarbrücken i dos anys més tard entrà a formar part de la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf, on es destacà amb papers d’òperes de R Strauss, WA Mozart, J Strauss, Ch Gounod, etc Amb la mateixa companyia es presentà el 1972 al Festival d’Edimburg, on interpretà el personatge de Suzuki Madama Butterfly i de Dorabella Così fan tutte El 1974 aparegué a l’Òpera de Viena i un any…

Formada a la seva ciutat natal, debutà com a membre del cor a les representacions del festival d’estiu celebrat a l’Arena El 1980 guanyà el primer premi del Concurs Maria Callas de Milà i de seguida fou contractada pels millors teatres europeus El 1982 substituí M Caballé en unes funcions de La sonnambula , de V Bellini, a la Scala de Milà Després d’obtenir grans èxits a Itàlia, cantà a l’Òpera de París, on debutà el 1983 amb Mosè , de G Rossini El 1985 es presentà a l’Òpera de Chicago i a la de Viena, i més tard cantà al Metropolitan de Nova York i al Japó, on feu una gira de…

Després de finalitzar estudis humanístics, i contra la voluntat del seu pare, es dedicà al cant i tingué com a mestre el tenor andalús M García El 1821 debutà a l’Òpera de París interpretant Iphigénie en Tauride , de ChW Gluck, al costat del seu pare, amb qui també compartí escenari el 1826 amb motiu de la representació de Le siège de Corinthe , de G Rossini Del 1828 al 1837 ocupà la càtedra de déclamation lyrique al Conservatori de París Fou amic de F Chopin i F Liszt Escriví diversos llibrets per a ballets La influència de Nourrit fou decisiva en la difusió dels lieder de F Schubert a…