Resultats de la cerca
Es mostren 3302 resultats
Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles
Història
Senyor de la baronia de Bellpuig, tercer fill de Ramon de Cardona-Anglesola i de Pinós i de Caterina de Centelles.
La seva poca edat en esclatar la guerra civil 1462 li estalvià de participar en la revolta dels seus germans grans Hug i Guillem contra Joan II Morts aquests darrers 1463, la branca comtal del llinatge reeixí a conservar la baronia de Bellpuig, confiscada al germà gran, per a aquest infant, que més tard es casà amb Castellana de Requesens 1466 Mort molt jove, la seva vídua, ajudada pel clan reialista dels Cardona-Requesens, reeixí a conservar Bellpuig per als seus descendents, contra els drets de la vídua d’Hug i els seus fills
Francisco de Villagra
Història
Conqueridor castellà.
Combaté a Tunis, i el 1537 anà a Amèrica amb Pero Ansúrez Participà en la conquesta de Xile, de primer amb Diego de Almagro i després amb Pedro de Valdivia Aquest el nomenà lloctinent seu el 1547, i féu diverses expedicions al S En morir Valdivia, diverses ciutats xilenes no el reconegueren això no obstant, fou nomenat corregidor i justícia major de Xile 1556 Combaté els araucans, amb poca fortuna, malgrat la seva victòria sobre el capitost Lautaro Governador des del 1558, consumí el seu càrrec en les operacions contra els indis
Àreu
Àreu
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), situat a 1.220 m d’altitud a la dreta de la Noguera de Vallferrera, enfront del puig d’Àreu (o Monteixo ).
Hi passa el camí que comunica el Pallars amb el país de Foix pel port d’Àreu o port de Boet De la seva església parroquial de Sant Feliu, romànica, amb una torre de planta quadrada, depenia l’antiga església, també romànica, de Santa Maria de la Torre A poca distància i aigua amunt del poble hi ha el nucli de la Força d’Àreu, amb les restes de l’antic castell d’Àreu Constituí un municipi fins el 1927 Havia pertangut al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò
moment dipolar
Electrònica i informàtica
Física
Donada una distribució de càrregues elèctriques en repòs, coeficient del terme 1/r2 que apareix en desenvolupar el potencial creat per les càrregues en un punt de l’espai en sèrie de potencies de 1/r
.
Anàlogament, hom anomena moment quadripolar, octopolar , etc, els respectius coeficients dels termes 1/r 3 , 1/r 4 , etc, de la dita sèrie Aquestes magnituds només depenen del sistema de càrregues i, quant a llur significació física, cal dir que el moment dipolar és una mesura de la major o menor coincidència dels centres de càrregues positives i negatives i el moment quadripolar mesura la poca o molta simetria esfèrica de la distribució Un desenvolupament anàleg del potencial vector del camp magnètic dóna lloc als moments dipolars , quadripolars , etc, magnètics , el primer dels…
Vicent Alarcon i Macià
Literatura catalana
Comediògraf i poeta.
Espardenyer d’ofici, posseïa una gran facilitat per a la improvisació i publicà nombroses composicions poètiques i articles de tarannà costumista i jocós en periòdics com “Trabajo”, “La Libertad” o “Nueva Illice”, que habitualment signava com El fregior o Un home flac De gran, exercí de mestre particular en els masos del camp d’Elx A banda de, composicions líriques, és autor de diversos sainets illicitans com Un diumenge en casa d’un colomista , Un cobrador d’aprèmit , o Un autor de poca llum , La política del dia , i, el més popular de tots, El Tenorio d’Atzavares 1891
efectes de l’acceleració
Biologia
Alteracions produïdes per l’acceleració a què és sotmès un organisme com a conseqüència d’un augment o d’una disminució de la velocitat (acceleració lineal) o d’un canvi de direcció (acceleració centrípeta).
L’acceleració afecta diversament, en virtut del principi de la inèrcia, els seus teixits i òrgans En el cas de l’home, les acceleracions intenses i de poca durada fraccions de segon ocasionen lesions dels teixits i fractures les de llarga durada uns quants segons acostumen de comportar un desplaçament o compressió dels pulmons, intestins, etc, i una acumulació de la sang al cap o a les cames Tot plegat comporta una pèrdua momentània de la vista, encegament vermell i negre, malestar general, i, en els casos més greus, congestió o isquèmia cerebral que pot arribar fins i tot a la…
morena
Morena
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels anguil·liformes
, de la família dels murènids, que ateny 1,5 m de llargada, de cos serpentiforme, comprimit lateralment.
Manca d’escata i d’aletes pectorals, i la pell és gruixuda i recoberta de mucositat Té la boca grossa, amb dents fortes i agudes Els orificis nasals formen unes prolongacions tubulars a l’extrem de la mandíbula superior És de color terrós, amb grosses taques blanques i grogues Habita a les fenedures i les coves de les costes rocalloses, a poca profunditat, on s’alimenta de peixos, que caça a l’aguait Malgrat la seva reputació, només ataca quan és destorbada la mossegada és molt dolorosa i de cicatrització difícil La morena és comuna a totes les costes rocalloses de la Mediterrània
torpede humà
Transports
Militar
Torpede, tripulat per un o dos homes proveïts de sengles vestits de bus individuals amb un aparell de respiració d’oxigen, destinat especialment a accions de guerra ofensives, en les quals els tripulants col·loquen alguna càrrega explosiva en l’obra viva d’algun vaixell enemic o llancen contra aquest un torpede de què va proveït el torpede humà com a armament.
Els torpedes humans, molt emprats en la Segona Guerra Mundial, tenen poca autonomia uns 50 km, la bateria d’alimentació del motor sol tenir una durada no superior a nou hores, i només excepcionalment han assolit profunditats de 15m Els torpedes humans són deixats prop del lloc d’operacions per submarins, vaixells mercants o llanxes ràpides La proximitat de bucs metàllics o de xarxes d’obstrucció fan que els aparells de bord no siguin fiables i, juntament amb la impossibilitat de prendre marcacions o de visualitzar punts de referència, obliga els tripulants a navegar pràcticament a cegues
fredolic metzinós

Fredolic metzinós
David Rust (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de més de 7 cm d’alt i un barret de color gris de fins a 20 cm en exemplars madurs.
Provoca intoxicacions greus, però rarament mortals, caracteritzades per trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrea, que es presenten al cap de poca estona d’haver consumit els bolets Es pot confondre amb el fredolic Tricholoma terreum aquest és més petit i propi de la terra baixa, mentre que el fredolic metzinós és més gran i es dóna en boscos de bastant altitud A més, el Tricholoma pardinum té la superfície del barret amb escames més grans que les del fredolic, i la seva carn té olor farinosa, mentre que la del fredolic desprèn un olor suau, no farinós
Sant Martí de Boscós (Palol de Revardit)
Art romànic
A poca distància del nucli actual de Riudellots de la Creu es conserven les ruïnes d’una antiga capella romànica que, segons la tradició, fou dedicada a Sant Martí i ara es coneix com a Sant Martí de Boscos En alguns llocs l’hem trobat anomenada, creiem equivocadament, Sant Pere de la Buscosa Es conserva una nau lateral amb l’arrencada de la volta i una finestra d’arc semicircular i simple esqueixada al mig del mur Sembla que fou la primitiva parròquia del lloc i, per tant, el “ Sancti Martini de Rivoluti ” documentat des del 1058
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina