Resultats de la cerca
Es mostren 851 resultats
Manuel Jiménez de Parga y Cabrera

Manuel Jiménez de Parga y Cabrera
© Tribunal Constitucional
Història
Literatura
Política
Història del dret
Advocat, polític i escriptor andalús.
Doctor en dret 1953 Ingressà per oposició a l’Instituto Nacional de Estudios Jurídicos i a l’Instituto de Estudios Políticos Fou professor de dret polític a la Universitat de Madrid i catedràtic de la de Barcelona El 1972 fou elegit degà de la facultat de dret, elecció vetada pel règim franquista fins el 1976 Rector d’aquesta universitat 1976-77, pel juny del 1977 fou elegit diputat per Barcelona com a independent en les llistes d’UCD Després d’un breu pas pel ministeri de treball 1977-78, fou nomenat ambaixador d’Espanya davant l’OIT, a Ginebra Entre d’altres obres, és autor de Los…
Salvador Távora
Teatre
Cantaor i creador escènic andalús.
Fundador i director del grup La Cuadra de Sevilla 1971, amb què assumí una postura estètica i social contra la manipulació folklòrica de la cultura andalusa, de la qual el seu primer espectacle Quejío 1972 ja anuncià de manera rotunda, concepció avalada, a més, pel gran impacte que obtingué De les seves creacions posteriors destaquen Andalucía amarga 1979, Nanas de espinas 1982, Les Bacants 1987 d’Eurípides, Picasso andaluz 1992, Identidades 1994, Carmen 1996 i Don Juan en los ruedos 2000 Concebé aquests dos últims espectacles per a ésser representats en places de toros amb mort de l’…
Cipriano de Valera
Bíblia
Teòleg i biblista reformat andalús.
Monjo jerònim a San Isidoro del Campo Sevilla, abraçà la reforma protestant fugint de la inquisició, es refugià a Ginebra, on publicà diversos tractats teològics i traduccions d’obres de Joan Calví L’obra que li ha donat més nom és la revisió de la traducció de la Bíblia al castellà feta a partir de les fonts hebrea i grega per Casiodoro de Reina 1602, la qual ha estat fins avui l’única versió castellana reeditada constantment pels protestants
José Luis Sartorius Tapia
Història
Polític andalús, oriünd de Polònia.
De família humil, fou nomenat comte de San Luis Ministre de la governació amb Narváez, introduí diverses reformes millorament de les escoles primàries, plantació d’arbres, reglamentació interior del seu ministeri i reorganització de la policia, fundació de l’escola d’enginyers forestals, conducció d’aigües a Madrid, construcció del Teatro Real També reglamentà la propietat literària, la qual cosa li valgué l’amistat de nombrosos escriptors Fou president del Consell del 1853 al 1854, que fou enderrocat pel pronunciament dit la Vicalvarada 28 de juny de 1854 Ja era, però, impopular a les Corts…
Emilio Orozco Díaz
Literatura
Investigador i crític literari andalús.
Catedràtic de llengua i literatura de la Universitat de Granada, és autor d’estudis sobre mística castellana i s’ha especialitzat sobretot en la literatura castellana del Siglo de Oro Ha publicat, entre altres treballs, Temas del Barroco De poesía y pintura 1947, Poesía y mística Introducción a la lírica de San Juan de la Cruz 1958, El teatro y la teatralidad del Barroco 1969, Manierismo y Barroco 1970, Góngora y Quevedo, poetas 1972, Lope y Góngora frente a frente 1973, i Qué es el “Arte nuevo” de Lope de Vega 1978
Juan Diego Ruiz Montero

Juan Diego Ruiz Montero (2019)
© P. J. Pacheco
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral andalús.
Debutà el 1957 amb un muntatge teatral de Tot esperant Godot , i durant molts anys alternà els escenaris amb la televisió De la seva llarga trajectòria teatral destaquen les obres El lector por horas , de Josep Sanchis Sinisterra, estrenada el 1999 el Teatre Nacional de Catalunya amb direcció de José Luis García Sánchez i per la qual fou guardonat amb el premi Max i el Fotogramas de Plata com a millor actor, i el monòleg La lengua madre , escrit per Juan José Millás, i que representà entre el 2012 i el 2014 A la televisió protagonitzà, entre d’altres, la sèrie Los hombres de Paco 2005-10…
Luisa Fernanda Rudi Úbeda
Política
Política aragonesa d’origen andalús.
Des dels tres anys viu a Saragossa Professora mercantil, professionalment exercí com a censora del jurat de comptes Del 1983 al 1986 fou diputada del parlament aragonès per Alianza Popular Des del 1986 fou diputada al Congrés per Coalición Popular més tard Partido Popular En aquesta cambra fou secretària tercera de la mesa, a més de membre de la comissió mixta per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes L’any 1995 deixà el seu escó al Congrés dels Diputats després de ser elegida alcaldessa de Saragossa per majoria absoluta en les files del Partido Popular El 1999 fou reelegida en el càrrec…
Francisco Ayala García-Duarte

Francisco Ayala García-Duarte
© Fundación Francisco Ayala
Literatura
Sociologia
Novel·lista, assagista i sociòleg andalús.
Es llicencià en dret el 1929 a la Universitat de Madrid, on fou catedràtic 1935 de dret polític fins el 1936 Pertangué al grup de la Revista de Occidente D’aquesta època són les novelles Tragicomedia de un hombre sin espíritu 1925 i Historia de un amanecer 1926, influenciades encara pel realisme Posteriorment, ja en l’òrbita de les avantguardes artístiques, publicà els reculls de narracions El boxeador y un ángel 1929, Medusa artificial 1930 i Cazador en el alba 1930 Exiliat, en 1940- 49 residí a Buenos Aires llevat de 1945-46, que ocupà una càtedra a la Universitat de Rio de Janeiro, on…
Antonio Fontán Pérez
Política
Filòleg, periodista i polític andalús.
Llicenciat 1944 i doctorat 1948 en filologia clàssica per la Universitat de Madrid, es llicencià en periodisme a l’Escola Oficial 1954 Membre de l’ Opus Dei des del 1943, es relacionà amb els sectors més moderats del franquisme i collaborà en nombrosos periòdics El 1966 fou nomenat editor del diari Madrid , lleugerament crític amb el règim i clausurat el 1971 Membre del consell privat de Joan de Borbó i de Battenberg fins a la seva dissolució 1969, formà part del grup de tutors encarregats de l’educació del futur rei Joan Carles I d’Espanya El 1975 fou cofundador del Partido Demócrata…
Lope de Rueda
Lope de Rueda
© Fototeca.cat
Teatre
Actor i autor teatral andalús.
Batifuller d’ofici, el deixà per dedicar-se al teatre Fou un dels primers a crear una companyia pròpia, amb la qual recorregué diverses ciutats amb gran èxit A l’estil de la comèdia italiana, escriví en prosa Eufemia , Armelina , Los engañados i Medora , i en vers Discordia y Cuestión de amor Però la seva gran creació és el paso , antecedent de l’ entremès , petita peça, intercalada moltes vegades en les mateixes comèdies en prosa, que servia per a entretenir i divertir el públic entre acte i acte alguns pasos foren publicats més tard també aïllats Són de trama elemental i desenllaç simple i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina