Resultats de la cerca

Ocupada, segons la tradició, pels caris, al segle XIII o al XII aC fou poblada per colons grecs procedents de l’Àtica i de la Beòcia Durant els segles VIII-VI aC adquirí el màxim desenvolupament, gràcies a la importància del comerç i de l’exportació de llana, ceràmica, etc Alhora fou un dels fogars més brillants de la civilització grega amb la seva escola filosòfica esola de Milet Establí factories comercials —més tard colònies— a Egipte, a l’Hellespont, a la Propòntida i al Pont Conquerida pels perses, juntament amb les altres ciutats jòniques es rebellà contra aquests i sucumbí Fou…

La seva edificació començà al s XIII i fou conegut durant el s XIV per la Vilanova Fou suburbi extrem fins el 1438 i el 1513 quedà protegit pel baluard marítim de llevant El 1715 Felip V manà d’enderrocar parcialment aquest barri —que s’havia distingit en la llarga resistència que li oferí Barcelona— per tal de construir-hi una fortalesa militar 1716-19 ideada per l’enginyer militar Próspero de Verboom, autor del projecte del nou barri de la Barceloneta que havia d’allotjar la població foragitada de la Ribera Foren enderrocats, a compte dels mateixos propietaris expropiats sense indemnització…

Si bé en aquesta accepció el mot era antic, com a divinitat Aton no apareix fins la dinastia XVIII, en el regnat, potser, de Tuthmosis III i Amenofis II i, amb seguretat, en el de Tuthmosis IV Durant el regnat d’ Akhenaton esdevingué, oficialment, l’únic déu d’Egipte Es formà aleshores una nova teologia religió egípcia , la màxima expressió de la qual és l’ Himne a l’Aton , amb clares influències sobre el Salm 104 La doctrina, d’origen solar i activament monoteista d’ací, persecució dels altres cultes, anà evolucionant en el decurs del regnat de forma que d’un Aton concebut…

L’antic terme, bàsicament agrícola cereals i llegums i de població en bona part disseminada, que comprenia la caseria del Junyent, s’ha convertit en àrea d’expansió urbana i industrial de Granollers i actualment té urbanitzada o edificada la quasi totalitat del territori El nucli primitiu és centrat per l’església parroquial de Sant Julià, consagrada el 1103 El lloc és esmentat ja el 955, i l’antic castell de Palou fou propietat de l’orde dels templers A la fi del s XIV passà sota la jurisdicció de la corona

És dividit en tres seccions principals la corresponent a la Cámara de Comptos, en la qual, a més de documentació econòmica, hi ha l’antic arxiu reial des del s XII l’arxiu del regne, amb la documentació de les corts i les seccions importants de la dominació francesa i de les guerres carlines, i l’arxiu del consell reial La documentació monàstica més antiga correspon a Sant Joan de la Penya, Siresa, Leire, Albelda i San Millán de la Cogolla

El sector nord, on hi ha el veïnat de Freixenet de Dalt , s’allargassa fins a la collada de la Fembra Morta puig Moscós, 1 739 m alt El Ter divideix la part meridional de l’antic terme en els vessants meridionals de la serra Cavallera, a l’oest, on hi ha el poble de Cavallera, i a l’est, en els vessants meridionals de la muntanya de Sant Antoni 1 367 m alt, coronada pel santuari de Sant Antoni de Camprodon, on hi ha el llogaret i antic castell de Creixenturri amb l’actual santuari del Remei L’antic terme comprenia, a més, el poble de Bolòs, la masia i…

És esmentat ja el 844, quan el seu abat Sistremon rebé un precepte d’immunitat de Carles el Calb Al segle XII era ja un simple priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda Deixà de tenir comunitat des del segle XIV i la seva església era regida per un sacerdot nomenat per Sureda El 1570 l’antic monestir i les seves rendes foren units a la dotació de la comunitat de Sant Esteve del Pedreguet, parròquia d’Illa Resta l’església, romànica, molt reformada en la volta i posteriorment fortificada i també part dels antics murs de defensa i restes del monestir

De l’antic nucli de població resten l’antiga església parroquial de Santa Anna i les ruïnes del castell

Era centrat per l’església parroquial de Santa Maria 881 m alt, església de l’antiga i important pabordia i collegiata de Mur , prop de l’antic castell de Mur , esmentat ja el 1044, de planta triangular Fou centre de la baronia de Mur El municipi comprenia, a més, els pobles i llocs, alguns ja despoblats, del Meüll , Santa Llúcia de Mur , Collmorter , Vilamolat de Mur , Alberola , Vilaplana , el Mas de l'Hereu , Puigmaçana i les Esplugues

La capella, d’origen romànic i refeta posteriorment, està adossada al mas Havia format part de l’antic terme de Cerc