Resultats de la cerca

Es fa en boscs caducifolis És mengívol

Documentada iconogràficament des de la segona meitat del s IV, a l’origen fou un mantell rodó amb un sol forat al centre per a passar-hi el cap, decorat únicament amb una creu a la part anterior La seva forma anà evolucionant i se'n complicà l’ornamentació Llur color anà distingint-se segons les diferents festivitats i els temps litúrgics blanc, vermell, verd, morat, rosa, negre o blau Eren gairebé sempre confeccionades en seda Al s XVI la casulla prengué la forma d’escapulari casulla de guitarra

La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs de Zacint, una illa de la mar Jònica al NW del Peloponès Livi i Sili Itàlic, que accepten aquesta versió, diuen que també s’hi barrejaren altres grecs procedents de la ciutat d’Ardea, i aquest darrer precisa que es tracta de l’Ardea de Daunia Apúlia, Magna Grècia La majoria dels investigadors moderns són força escèptics davant aquesta tradició, tardana, d’èpoques hellenística i romana, i molts han suposat que fou inventada per la semblança dels noms Zákhanta en lloc de Saguntum No hi ha cap més testimoni del fet que els de Zacint…

El còmic pot ser mut o pot anar acompanyat d’aspectes verbals incorporats gairebé sempre per mitjà de bafarades que representen les veus dels protagonistes També hi poden aparèixer un gran nombre d’onomatopeies que participen d’un fort component visual i estan integrades a la resta del dibuix Aquest gènere té els seus precedents llunyans en algunes cultures antigues, com l’egípcia i les mesopotàmiques El seu origen recent, però, va associat a l’evolució de la impremta i a la possibilitat de reproduir dibuixos i illustracions per a un públic ampli Així, cal remuntar-se a les revistes…

Situació El santuari de la Mare de Déu de la Mola és situat a 1 381 m d’altitud al capdamunt del serrat de la Mola, a l’alçada del Pont de Suert, tot dominant la Noguera Ribagorçana Mapa 32-10213 Situació 31TCG124967 Per a anar-hi cal arribar primer fins al poble de Buira, al qual mena una pista que parteix del Pont de Suert al costat de les installacions d’ENHER Un cop haurem arribat a Buira, s’ha de seguir una pista que surt del costat de l’església de Sant Hilari i, en quaranta minuts, porta fins al santuari MAF-MLIR Història L’ermita o santuari de la Mare de Déu de la Mola, de la qual no…

Situació Talla de la Mare de Déu, que fou força restaurada Arxiu ECSA El santuari de la Mare de Déu de Refet es troba 2 km al nord de Seró, al peu de la muntanya de la Força Mapa 33-13328 Situació 31TCG439394 Per a arribar-hi des d’Artesa cal prendre un trencall a mà esquerra que surt de la carretera comarcal 1 313 El trencall es troba ben indicat CPO Història El lloc de Refet és esmentat des del 1133, en què Pere Ramon, per tal de reparar la violació de l’església de Jau, Santa Maria de Pesques, va prometre donar cada any a la mateixa església una lliura de cera mentre visqués i un cop mort…

Situació Singular capçalera on s’aprecien els tres nivells de degradació del mur que uneix la nau amb l’absis ECSA - M Anglada El poble d’Asnurri és en una cota de 1 194 m a migdia de Civís i al nord-oest d’Argolell, dins d’una vall formada pel riu de Civís L’església parroquial és al cim del poble Mapa 34-10215 Situació 31TCH703006 S’hi va per la mateixa pista que porta a Sant Joan Fumat i a Ars Entremig d’aquests dos pobles hi ha, a mà dreta, el trencall que va a Asnurri Des del pont de la Farga de Moles fins a Asnurri hi ha 7 km MAB Història La menció més antiga que s’ha localitzat de l’…

Talla de la marededéu tal com es conserva avui a l’interior de la catedral ECSA – C Clusellas A la catedral de la Seu d’Urgell es conserva una talla policromada de la Mare de Déu amb el Nen a la falda, també coneguuuda amb el sobrenom de Mare de Déu d’Andorra Aquest sobrenom prové, segons Lluís Serdà i Prat * , de la tradició popular, la qual conta que la imatge fou refugiada a Andorra durant la invasió sarraïna i retornada a la Seu temps després per Lluís el Pietós És evident, però, que la talla que avui presideix l’absis central de la catedral correspon a moments molt posteriors als…

“La iurta no es vincla davant del vent i el seu pit entoma amb braó la pluja No té raconades ni xamfrans,però brinda escalf i acolliment” Els nòmades porten la casa a sobre Tendes i habitacles desmuntables els segueixen i aixopluguen en la seva vida erràtica, tant al desert com al domini d’estepes i praderies Bo Juyi, poeta medieval xinès 772-846, deixà escrit Iurtes asiàtiques i tipis nord-americans són admirables exponents d’aquesta mòbil arquitectura de circumstància Sembla que les iurtes desmuntables, tal i com després esdevingueren famoses, aparegueren entre els antics turquesos devers l…