Resultats de la cerca

“El Poble Català” es transforma en diari A partir de 1909 es lliga a la Unió Federal Nacionalista Republicana fins el 1914

Fou creada el 1983 amb la finalitat d’aplegar les publicacions escrites en català, de venda al públic o a través de subscripció no gratuïta A mitjan 2013 hi eren associades unes 150 publicacions Organitza el SupermerCAT de Revistes, que recorre diferents poblacions dels Països Catalans, i els premis APPEC, i cada mes de desembre edita La revista de les revistes , un anuari monogràfic sobre l’estat de la comunicació en català El 2008 dugué a terme una reorganització amb l’objectiu d’adaptar-se a l’entorn digital dominant en la premsa amb la creació de Quiosccat, nom sota el qual es…

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, visita el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig El principal propòsit de la trobada és posar de manifest el compromís conjunt de reivindicar el Corredor Mediterrani És la tercera visita d’un president català a València, després de la de Jordi Pujol a Joan Lerma 1993 i de la de José Montilla a Francesc Camps 2009

Les Corts d’Aragó aproven, amb els vots favorables de PSOE, IU i Chunta Aragonesista, la Llei de patrimoni cultural, que entre altres coses reconeix la cooficialitat de la llengua catalana en els territoris de la Franja de Ponent La llei proposa l’elaboració d’una llei de llengües que doni un marc jurídic específic per a regular la cooficialitat del català i l’aragonès

Taller de preparació de materials de l’Institut Català de Paleontologia Institut Català de Paleontologia L’Institut Català de Paleontologia ICP és una fundació privada, creada al novembre del 2006 i sota el patronatge de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona L’ICP pren el relleu de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, fundat l’any 1969, el qual l’ha integrat Per tant, el nou Institut és el resultat d’unir experiència i tradició amb un entusiasme i empenta renovats La paleontologia té uns llargs antecedents a Catalunya, principalment perquè el registre…

Es definia liberal, demòcrata i catalanista, amb voluntat de mantenir un compromís amb la resta d’Espanya Els dirigents foren Salvador Millet i Bel president i Josep M Figueras Bassols secretari general Octavi Saltorfigurà també entre els seus promotors Després de les eleccions legislatives de 1977, on es presentà amb considerables mitjans a Barcelona i Girona 19546 vots, Millet deixà el partit i refundà la Lliga Liberal Catalana També se n’escindí un sector liberal que s’integrà al Centre Català Quan Figueras s’apartà de la política, la LLC-PLC s’integrà a Unió de Centre de Catalunya

Auguste Rodin 1840-1917 Monument a Honoré de Balzac 1893, no installat en bronze a París fins al 1939 FF El Modernisme artístic català –deixant una mica de banda l’arquitectura, que va ser la més original de les arts modernistes del nostre país– va extreure bona part de les seves idees de l’art europeu de la fi de segle, alhora que també revertia ocasionalment en ell a través dels constants viatges i estades que els artistes del nostre país van fer a l’exterior, especialment a París Allà és on l’afany de modernitat que sentien els modernistes d’aquí trobava una bona pedrera per als seus…

Fou fundada el 1920 el primer president fou Joan Agell i, posteriorment, Joan Ventura i Sureda i Jaume Jornet Establerta al barri de Broadway L’entitat publicà un “Butlletí” amb illustracions de Joaquim Torres i García Tingué una secció esportiva amb un equip de futbol i organitzava classes d’anglès Sembla que per raons jurídiques del sistema nord-americà passà a denominar-se Catalan Society of New York Entre els seus membres es mantingueren dues tendències els partidaris de la moderació Ventura Sureda, i els que defensaven posicions d’un catalanisme més radical i socialitzant Jaume Jornet…

És el torneig d’estiu més prestigiós del futbol català amateur La primera edició fou organitzada pel Futbol Club Martinenc, amb motiu del 75è aniversari de la seva fundació, i hi prengueren part vuit dels clubs més antics de la ciutat, quatre dels quals eren de tercera divisió Sant Andreu, Júpiter, Horta i Europa i quatre, de preferent territorial Poble Sec, Ibèria, Sants i Martinenc Posteriorment, el nombre de participants passà a dotze equips El Martinenc, amb la collaboració de la UFEC, ha continuat organitzant-lo, tot i que puntualment n’han pres el relleu la Unió Esportiva Horta 1996,…

Agnello, G L’architettura aragonese-catalana in Italia , Palerm, 1969 Alcolea i Gil, S El palau Moja Una contribució destacada a l’arquitectura catalana del segle XVIII , Barcelona, 1987 Aliberch, R Las casas señoriales de Barcelona , Llibreria Dalmau, Barcelona, 1944 Alomar, G Guillem Sagrera y la arquitectura gótica del siglo XV , Barcelona, 1970 Amades, J Art popular la casa , La Neotípia, Barcelona, 1938 edició facsímil a Palma de Mallorca Arxiu de Tradicions Polulars/Olañeta, 1987 Badia i Homs, J Arquitectura medieval de l’Empordà , 3 vol Girona, 1977-1981 Bassegoda i Amigó, B El…