Resultats de la cerca

Estudià amb Franz Josef Maier al Conservatori de Colònia, amb Saschko Gawriloff a la Folkwangschule d’Essen i amb Marie Leonhardt a Amsterdam Parallelament feu estudis de musicologia a la Universitat de Colònia L’any 1973 fundà el conjunt Musica Antiqua Köln, dedicat a la interpretació de música barroca Ha realitzat gires arreu del món, en les quals ha compaginat les tasques de director del seu conjunt amb la interpretació d’obres de cambra En la seva nombrosa discografia sobresurten la Tafelmusik de GPh Telemann i molts enregistraments de l’obra de JS Bach, HIF von Biber i JD…

Estudià piano al Conservatori de París amb Lazare Lévy, i després perfeccionà la seva tècnica amb Robert Casadesus, Rudolf Serkin i George Enescu L’any 1928 representà l’inici de la seva important carrera com a concertista de piano i de música de cambra, sovint fent trio amb Enescu i Pierre Fournier La Segona Guerra Mundial interrompé la seva trajectòria, que reprengué a la fi del conflicte, amb una dedicació especial a la música contemporània, probablement per influència del seu espòs, el compositor M Mihalovici No obstant això, mantingué un important prestigi com a intèrpret de la música de…

A París estudià violí amb Guy Leclerc i composició amb JB Lully, que el feu secretari seu El 1678 la duquessa regent de la cort de Savoia a Torí el nomenà compositor de música francesa i director de l’orquestra de violins, però el destituí el 1679, probablement perquè en tot un any només compongué una obra, la serenata en tres parts estrenada el 1678 De retorn a París inicià la composició d’una òpera, avui perduda El 1689 visità Roma, on compongué un concert en estil italià El 1700 succeí a A Campra com a mestre de cor a Notre-Dame de París Lallouette escriví música religiosa, entre la qual…

Estudià clavicèmbal i orgue al Conservatori de Niça i es perfeccionà als conservatoris de París i Anvers L’any 1971 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Bruges El 1973 inicià la seva activitat pedagògica a l’Escola de Música de la Universitat Laval, al Quebec, de la qual fou professor fins el 1983 Parallelament, desenvolupà la seva carrera de solista amb nombroses aparicions en concerts i, sobretot, amb una sèrie d’enregistraments discogràfics considerats exemplars, realitzats a partir del 1971 Entre aquests enregistraments destaquen els de les d’obres per a…

S’inicià al Club Billar Barcelona, on començà a practicar el billar a tres bandes, abans d’involucrar-se en el billar artístic el 1981, disciplina en la qual arribà a disputar la supremacia mundial del francès Jean Reverchon El 1995 aconseguí la fita de guanyar en una sola temporada els Campionats de Catalunya, d’Espanya i del Món En el seu palmarès destaquen dos Campionats del Món de billar artístic 1994, 1995 i tres subcampionats 1993, 1997, 2008 Fou també una vegada campió d’Europa de billar artístic 1995 i quatre vegades subcampió 1990, 1994, 2000, 2009 Des del 1987 ha aconseguit més de…

Estudià música El 1945 es traslladà a París, on conegué Edith Piaf, per a la qual escriví Je t'ai dans la peau El 1953 enregistrà el seu primer disc, Mes mains/Les croix , i l’any 1961 el seu èxit més ressonant, Et maintenant , al qual seguiren Nathalie 1964 i L’important c'est la rose 1967 Compongué unes 400 cançons, a més de bandes sonores Casino de Paris , 1957 Croquemitoufle , 1958, una cantata L’Enfant à l’étoile , 1961, una òpera Opéra d’Aran , 1962 i un musical Madame Roza , 1986 El 1999 publicà, ja malalt, el seu últim disc, Faut Faire Avec Era anomenat Monsieur 100 000 volts…

Installat a Londres des del 1806, exposà a la Royal Academy des del 1811 Famós aviat pel seu Josuè manant al sol d’aturar-se a Gabaon 1816 United Grand Lodge of England, es convertí ben aviat en el prototip del paisatgista romàntic amb els seus olis fantàstics i arravatats Sadak a la recerca de les aigües de l’oblit, 1812 Southampton Art Gallery, que culminaren en les seves grans pintures El gran dia de la seva ira 1852 Londres, Tate Gallery, Judici Final 1853 coll particular i La plana del Cel 1853 coll particular S'inspirà també en temes espectaculars de l’antiguitat clàssica…

Format al Club Tennis Barcino, fou campió d’Espanya júnior el 1980 i semifinalista de l’Orange Bowl Entrenat per Lluís Bruguera, jugà com a professional entre el 1981 i el 1991 Destacà en terra batuda sobretot en dues etapes de la seva carrera esportiva el 1984, quan es posicionà com a número set del rànquing de l’ATP, i la temporada 1989-90 Guanyà el torneig d’Ais de Provença 1984, Hamburg 1984, 1990, Bari 1989 i Niça 1990 També fou finalista a Bordeus 1983, Saint Vincent 1989, Palerm 1990 i San Remo 1990 Participà en diverses ocasions als torneigs del Grand Slam i arribà a…

Feu estudis de dret a Tolosa de Llenguadoc i es doctorà a París 1899, on s’havia integrat ja a la vida literària Formà part del grup de La Pléiade Traslladat com a jutge a Madagascar, hi residí habitualment fins el 1934, any que es jubilà Hi fundà la revista mensual  18° de Latitude Sud És autor de diversos reculls de poesia en llengua francesa, de to classicitzant i inspirada pel país natal Le Jardin de la sagesse 1906, Les beaux jours 1913, Le livre des regrets 1920, Cadences 1925, Poésies 1936 i Suite galante 1949 El 1936 obtingué el Grand Prix de Littérature de l’Académie…

Vida Estudià al Conservatori de Cluj amb F Farkas i privadament amb P Kadosa El 1945 s’installà a Budapest, on continuà els estudis amb S Veress i P Járdány El 1950 substituí Z Kodály a l’Acadèmia de Música Després de l’ofensiva soviètica del 1956, fugí clandestinament d’Hongria i, després d’una curta estada a Viena, fou acollit a Colònia per K Stockhausen Treballà a l’Studio Música Electrònica de la WDR 1957-58 El 1964 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música Obtingué la nacionalitat austríaca el 1967, i des del 1973, i fins que es retirà el 1989, es dedicà a l’ensenyament a…