Resultats de la cerca

Dedicat a la política i al periodisme, collaborà, a París, en diverses publicacions Els seus articles foren recollits en dos volums, Les réfractaires 1866 i La rue 1867 Partidari d’ideals revolucionaris, fou empresonat a Mazas 1870, i després d’haver estat alliberat fundà Le Cri du Peuple Intervingué activament en la lluita com a membre de la Comuna i, condemnat a mort, s’escapà a Londres, on féu de corresponsal Finalment tornà a França, el 1883 De la seva producció novellística cal destacar el cicle autobiogràfic Jacques Vingtras L’enfant 1879, Le bachelier 1881 i L’insurgé 1886

Deixeble de Jacques Cujas i de Pere Joan Nunyes, fou catedràtic de retòrica a les universitats de Barcelona 1572, Salamanca 1577, Osca, Lleida i València, i, el 1583, de lleis a la de Saragossa, on es doctorà en dret el 1584 A la mort de Jerónimo Blancas, el succeí com a cronista del regne d’Aragó 1592 Publicà, entre altres obres, Gobierno del ciudadano 1575, en forma de diàleg, reeditat diverses vegades i traduït al llatí, al francès i a l’italià, i De conscribenda historia 1591 Una relació seva dels esdeveniments aragonesos del 1592 fou destruïda a Madrid el 1609

Amb les primeres projeccions dels gemans Lumière al Salon Indien del Grand Café 1895 nasqué el cinema a França a la cambra documentalista dels Lumière i de llurs imitadors seguí la fantasia desbordant de Georges Méliès Si el capdavanter de la indústria cinematogràfica Charles Pathé donà a conèixer Ferdinand Zecca amb el seu realisme truculent, el seu competidor Léon Gaumont difongué l’obra de Louis Feuillade i tota una producció de films seriats d’un gran èxit popular, alhora que el film d’art , teatralitzat i limitat, restava marginat Parallelament sorgí un cinema còmic francès…

L’Assemblea Nacional francesa aprova una proposició de llei que reconeix que França va mantenir una guerra a Algèria entre el 1952 i el 1962 La proposta, impulsada pel president Jacques Chirac i assumida pel Govern de Lionel Jospin, és aprovada per tots els grups de la Cambra Fins ara els textos oficials sempre s’havien referit al conflicte que va culminar amb la independència d’Algèria com a “operacions de manteniment de l’ordre” La proposta significarà l’equiparació dels harkis , els algerians que van combatre en l’exèrcit francès, amb els excombatents de l’exèrcit, i per tant…

El Collegi de Comissaris de la UE presenta una moció de censura al Parlament d’Estrasburg en què s’acusa la Comissió Europea de diversos casos de frau i mala gestió, en especial per part dels comissaris Manuel Marín i Édith Cresson Dijous, el ple de la cambra rebutja la moció per 293 vots a favor i 232 en contra, ja que eren necessaris dos terços dels parlamentaris per a aprovar-la El president de la Comissió Europea, Jacques Santer, aconsegueix superar el que ha estat el vot de càstig més important de la història de la institució amb un programa de reforma del funcionament de la…

La pellícula C’est quoi la vie , del director francès François Dupeyron, guanya la Concha d’Or del festival de Cinema de Sant Sebastià, mentre el seu protagonista, Jacques Dufilho, rep la Concha de Plata Com a millor actriu és premiada Aitana Sánchez-Gijón per Volavérunt , decisió que és acollida amb protestes pel públic i la crítica que assisteixen a la cerimònia de lliurament dels premis del festival, el qual per primera vegada se celebra al nou edifici Kursaal, dissenyat per l’arquitecte Rafael Moneo La Concha de Plata a la millor direcció és compartida per Michel Deville per…

La jove muller de Barbablava, tot desobeint-lo, descobreix els cadàvers de les sis dones que havia tingut el seu marit aquest vol matar-la, però arriben els germans de la noia i la salven Figura en les traduccions catalanes dels contes de Perrault d’Oriol Martí i Lluís Via, 1907, i de Ramon Miquel i Planas, 1909 i en el Llibre de Fades, d’Arthur Rackham, traduït per Marià Manent 1934 Aquest tema ha inspirat una opereta de Jacques Offenbach — Barbe-bleue 1866— una òpera de Paul Dukas — Ariane et Barbe-bleue 1907— i una òpera de Béla Bartók — El castell de Barbablava 1911—

És membre consultiu de la UNESCO des del 1951 Aplega professionals de la crítica, la historiografia, el tractadisme i l’organització d’exposicions de més de vuitanta països d’arreu del món Entre els seus principals objectius hi ha el de desenvolupar una cooperació internacional, la defensa professional dels seus membres, la recerca de noves metodologies i l’intercanvi d’informació Celebra anualment una assemblea i un congrés en un país diferent el 1979 tingué lloc a la Fundació Joan Miró de Barcelona N'han estat presidents J Johnson Sweeney, Giulio Carlo Argan, Jacques Lassaigne…

Introduït a la cort, rebé del cardenal GR Mazzarino el privilegi per a fundar acadèmies d’òpera per tot el país, amb l’objectiu de crear una òpera pròpiament francesa L’acadèmia de París s’inaugurà el 1761 amb Pomone , amb música de R Cambert i llibret de Perrin Malgrat la bona acollida de l’obra, la mala administració dels empresaris de l’acadèmia endeutà Perrin, que fou empresonat Alguns poemes seus foren musicats per compositors com JB Lully, M Lambert o Jacques Champion de Chambonnières Tot i que foren molt criticats, i fins i tot ridiculitzats, Perrin i Cambert són…

Collaborà amb els realitzadors cinematogràfics Jean Renoir i Jacques Becker, i realitzà ell mateix el curtmetratge Le Retour 1945, sobre els presoners i els deportats francesos S'especialitzà en el reportatge fotogràfic Tingué un ampli ressò la seva exposició al Museu d’Art Modern de Nova York 1947, en part recollida en el llibre Family of Man Amb Robert Capa i altres fotògrafs fundà l’agència Magnum Photos 1947 Cal esmentar-ne els reculls Les Européens 1955, Photographies de Henri Cartier-Bresson 1963, China 1964 i Vive la France 1969 Fou el primer fotògraf que exposà la seva…