Resultats de la cerca

Deixeble de Jacques Cujas i de Pere Joan Nunyes, fou catedràtic de retòrica a les universitats de Barcelona 1572, Salamanca 1577, Osca, Lleida i València, i, el 1583, de lleis a la de Saragossa, on es doctorà en dret el 1584 A la mort de Jerónimo Blancas, el succeí com a cronista del regne d’Aragó 1592 Publicà, entre altres obres, Gobierno del ciudadano 1575, en forma de diàleg, reeditat diverses vegades i traduït al llatí, al francès i a l’italià, i De conscribenda historia 1591 Una relació seva dels esdeveniments aragonesos del 1592 fou destruïda a Madrid el 1609

Estudià cinema i fou ajudant de direcció de Jacques Rivette El 1969 debutà amb el film experimental Paulina s’en va Després de dedicar-se al teatre durant cinc anys, obtingué un reconeixement de la crítica amb els films Souvenirs d’en France 1975, Les soeurs Brontë 1979, Hôtel des Amériques 1981, Le lieu du crime 1986 i J'embrasse pas 1991 La pellícula Les roseaux sauvages 1994 fou candidata a l’Oscar al millor film estranger Posteriorment, ha realitzat Terre brûlée 1995, Les voleurs 1996, Alice et Martin 1998, Terminus des anges 2000, Les égarés 2003 i Les temps qui changent…

Dedicat a la política i al periodisme, collaborà, a París, en diverses publicacions Els seus articles foren recollits en dos volums, Les réfractaires 1866 i La rue 1867 Partidari d’ideals revolucionaris, fou empresonat a Mazas 1870, i després d’haver estat alliberat fundà Le Cri du Peuple Intervingué activament en la lluita com a membre de la Comuna i, condemnat a mort, s’escapà a Londres, on féu de corresponsal Finalment tornà a França, el 1883 De la seva producció novellística cal destacar el cicle autobiogràfic Jacques Vingtras L’enfant 1879, Le bachelier 1881 i L’insurgé 1886

L’autor fonamenta la necessitat de formes socials i de l’estat en el fet que la llibertat natural de l’home és alienada i presenta el contracte social com a pacte de l’individu amb la comunitat, la qual és entesa com a subjecte de dret polític i amb personalitat corporativa, que s’expressa segons la voluntat general Això és el que hom troba en els grups espontanis i no gaire nombrosos, ideal al qual —observa Rousseau— no responen les nacions europees L’obra té una orientació democràtica, però, paradoxalment, pot afavorir un cert tipus de totalitarisme

Es formà com a pianista al Conservatori de París 1942-49, amb Nadia Boulanger i Henri Challan A la segona meitat de la dècada de 1940 conegué el jazz , música que l’influí molt, i collaborà amb Miles Davis i altres primeres figures del jazz en enregistraments i bandes sonores Acompanyà al piano cantants com ara Jacques Brel, Juliette Gréco i Barbra Streisand El 1954 obtingué un gran èxit amb el disc I Love París , al qual seguiren, entre d’altres, Holiday in Rome 1955 i Michel Legrand Plays Cole Porter 1957 Els anys seixanta començà a compondre bandes sonores, activitat en la…

Introduït a la cort, rebé del cardenal GR Mazzarino el privilegi per a fundar acadèmies d’òpera per tot el país, amb l’objectiu de crear una òpera pròpiament francesa L’acadèmia de París s’inaugurà el 1761 amb Pomone , amb música de R Cambert i llibret de Perrin Malgrat la bona acollida de l’obra, la mala administració dels empresaris de l’acadèmia endeutà Perrin, que fou empresonat Alguns poemes seus foren musicats per compositors com JB Lully, M Lambert o Jacques Champion de Chambonnières Tot i que foren molt criticats, i fins i tot ridiculitzats, Perrin i Cambert són…

L’Assemblea Nacional francesa aprova una proposició de llei que reconeix que França va mantenir una guerra a Algèria entre el 1952 i el 1962 La proposta, impulsada pel president Jacques Chirac i assumida pel Govern de Lionel Jospin, és aprovada per tots els grups de la Cambra Fins ara els textos oficials sempre s’havien referit al conflicte que va culminar amb la independència d’Algèria com a “operacions de manteniment de l’ordre” La proposta significarà l’equiparació dels harkis , els algerians que van combatre en l’exèrcit francès, amb els excombatents de l’exèrcit, i per tant…

El Collegi de Comissaris de la UE presenta una moció de censura al Parlament d’Estrasburg en què s’acusa la Comissió Europea de diversos casos de frau i mala gestió, en especial per part dels comissaris Manuel Marín i Édith Cresson Dijous, el ple de la cambra rebutja la moció per 293 vots a favor i 232 en contra, ja que eren necessaris dos terços dels parlamentaris per a aprovar-la El president de la Comissió Europea, Jacques Santer, aconsegueix superar el que ha estat el vot de càstig més important de la història de la institució amb un programa de reforma del funcionament de la…

La pellícula C’est quoi la vie , del director francès François Dupeyron, guanya la Concha d’Or del festival de Cinema de Sant Sebastià, mentre el seu protagonista, Jacques Dufilho, rep la Concha de Plata Com a millor actriu és premiada Aitana Sánchez-Gijón per Volavérunt , decisió que és acollida amb protestes pel públic i la crítica que assisteixen a la cerimònia de lliurament dels premis del festival, el qual per primera vegada se celebra al nou edifici Kursaal, dissenyat per l’arquitecte Rafael Moneo La Concha de Plata a la millor direcció és compartida per Michel Deville per…

Estudià a Viena 1888-94 i a París 1895-99 amb André Gédalge, Massenet i Fauré Esdevingut violinista de fama, féu amistat i collaborà sovint amb Pau Casals, Alfred Cortot, Jacques Thibaud, E Ysaye, etc Hom el considera el creador de l’escola romanesa i el seu compositor més universal Les seves dues Rapsòdies romaneses 1901 i 1902 han estat molt difoses, però escriví també tres simfonies, una simfonia concertant per a violoncel i orquestra 1901, un concert per a violí 1921, el poema simfònic Vox maris 1950, música de cambra i l’òpera OEdipe 1936 Fou professor de Yehudi Menuhin, de…