Resultats de la cerca

Inicià la seva carrera professional com a ballarí a la segona meitat dels anys quaranta en les companyies de Janine Charrat, Roland Petit i a l’International Ballet de Londres El 1954 fundà a París, amb el crític Jean Laurent, els Ballets de l’Étoile 1954, anomenats Ballet Théâtre de Maurice Béjart des del i Ballets du XXe Siècle des del 1959, en els quals s’inicià com a coreògraf i dels quals fou director El 1960 fou nomenat director de ballet del Théâtre Royal de la Monnaie, de Brusselles El 1970 fundà, a la mateixa ciutat, l’escola Mudra de dansa i acció corporal El 1987 creà i dirigí el…

Després de servir en l’exèrcit nord-americà a Europa, treballà en ocupacions diverses i des del 1922 com a guionista L’any 1924 s’incorporà à la Warner Brothers  Fou autor o coautor d’una quarantena de guions fins el 1929, que assumí feines de producció i el 1931 es convertí en el cap d’aquesta secció El 1933 fundà, amb Joseph Schenk, la 20th Century , que l’any 1935 es fusionà amb la Fox i constituí una potència cinematogràfica de primer ordre Després d’un parèntesi a Europa, on també exercí com a productor, el 1962 retornà a la Fox, de la qual fou elegit president fins l’any 1971 Durant…

Fill d’un actor i d’una pianista, del 1946 al 1956 formà parella amb Dean Martin , amb el qual actuà en teatres, clubs i a la televisió, coprotagonitzà setze pellícules i el programa de ràdio The Martin and Lewis Show 1949-53, entre d’altres, actuacions que li donaren una gran popularitat com a actor còmic en el gènere anomenat slapstick , amb una combinació molt personal d’hiperactivitat física, incontinència verbal i disbarat Posteriorment, interpretà tot sol i a les ordres de Frank Tashlin The Geisha Boy 1958,  Cinderfella 1960, Who's Minding the Store 1963 i The Disorderly Orderly 1964…

S’inicià el 1980 en una sèrie per a la televisió Debutà al cinema amb Splash R Howard, 1984 i s’especialitzà en el gènere de la comèdia amb títols com The Money Pit R Benjamin, 1986, The Burbs J Dante, 1988 i Big P Marshall, 1988 La seva versatilitat li ha permès també interpretar drames i obtenir els Oscar del 1993 i del 1994 per Philadelphia , de J Demme, i Forrest Gump , de R Zemeckis, respectivament Després interpretà The Bonfire of the Vanities B de Palma, 1990, Joe Versus the Volcano JP Shanley, 1990, Sleepless in Seattle N Ephron, 1993, Apolo XIII R Howard, 1995, Saving Private Ryan S…

Interessat de molt jove en el cinema fantàstic amb criatures artificials com The Lost World 1925 o King Kong 1933, es formà en l’incipient cinema d’animació, que continuà després d’un parèntesi durant la Segona Guerra Mundial, en què participà en la sèrie de Frank Capra, Why We Fight En els seus inicis professionals formà part de l’equip del seu mentor Willis O’Brien, amb el qual muntà contes per a infants i el 1949 estrenà Mighty Joe Young 1949, d’Ernest B Schoedsack, que el 1950 guanyà un Oscar als  millors efectes especials Es projectà, però, amb The Beast from 20,000 Fathoms…

Començà imitant els cantants de blues i, a partir del 1969, evolucionà cap a un repertori de tipus rock Ha estat una de les estrelles del pop-rock més importants dels anys setanta, època en què assolí un èxit i uns nivells de vendes molt alts, que s’han mantingut des d’aleshores La capacitat d’integrar elements de diversos estils en cançons pop ideals per a les radiofórmules juntament amb les posades en escena en els seus concerts, on combina la interpretació musical amb un vessant de comediant paròdic i grotesc, li han donat una gran popularitat Entre els seus enregistraments de més èxit…

Graduat en estudis artístics a la Universitat d’Eureka Illinois, més tard féu de locutor radiofònic d’esports El 1937 debutà com a actor de cinema entre les seves pellícules sobresurten Dark Victory 1939, King's Row 1942, The Hasty Heart 1950 i el seu darrer film, The Killers 1964 El 1938 s’afilià al sindicat d’actors i n'esdevingué president 1947-52 i 1959-60 Inicialment del partit demòcrata, el 1962 es féu del partit republicà Sostingué la candidatura del conservador BGoldwater a la presidència del país 1964 Governador de Califòrnia 1966-74, el 1976 intentà debades d’ésser el…

En fou l’impulsor Stig Anderson, compositor i productor suec, entre d’altres, del Grup Abba i de l’empresa discogràfica Polar Records International AB Atorgat anualment des del 1992 a generalment dos o excepcionalment un o tres intèrprets, conjunts musicals o institucions d’arreu del món destacades per la seva trajectòria, el guardó és concedit sense distinció de gèneres i abasta tant la música clàssica, com el pop , el rock , el jazz o l’avantguarda Formen part del comitè de la institució la Reial Acadèmia Sueca de Música, l’Associació Sueca de Drets d’Interpretació, l’Associació Sueca de…

Després d’abandonar els estudis als quinze anys, treballà en feines diverses i s’allistà a l’exèrcit britànic, amb el qual serví a Corea durant la guerra 1950-53 De tornada a la Gran Bretanya, es dedicà al teatre, i el 1954 adopta el nom artístic de Michael Caine, inspirat en el film The Caine Mutiny Interpretà el seu primer paper cinematogràfic en A Hill in Korea 1956, de Julian Aymes, però no fou fins a l’actuació a Zulu 1964, de Cy Endfield, que obtingué notorietat Posteriorment es consolidà com un dels actors més valorats de la seva generació amb  The Ipcress File 1965, de Sidney J Furie…

Estudià llengua i literatura en afrikaans i en la seva joventut evolucionà des d’unes posicions nacionalistes a la crítica envers el seu país i el règim de discriminació racial establert des del 1948 apartheid Professor a les universitats de Rhodes 1961-91 i de Ciutat del Cap, com a escriptor estigué molt influït pel Nouveau Roman  francès i formà part del grup d’escriptors sud-africans anomenats els Sestigers ‘els dels seixanta’, entre els quals també hi ha Breyten Breitenbach Començà a publicar el 1958, i el 1973 escriví la novella  Kennis van die Aand ‘Coneixença de la nit’, primer…