Resultats de la cerca

El trencapinyes comú Loxia curvirostra és un fríngíllid nidificant dels nostres boscos de coníferes, característic sobretot per la forma del bec, recorbat, gros i fort, i pels colors vistents del seu plomatge, vermellós en el mascle exemplar de baix i gris verdós en la femella exemplar de dalt Com el seu nom indica, trenca les pinyes amb el bec per obtenir-ne els pinyons dels quals s’alimenta És un ocell comú, d’uns 15 o 16 cm de llargada, que es deixa veure fàcilment quan travessa el bosc en el vol ondulant que caracteritza els ocells del seu grup, o bé quan es belluga entre les branques,…

Les flors creixen en inflorescències penjants que surten entre les fulles Però el més característic d’aquesta espècie són els fruits, que semblen dos enormes cocos enganxats, o bé un cor gegant fet de fusta poden arribar a fer mig metre i a pesar entre 12 i 20 kg Sols contenen una llavor, que és la més grossa de totes les llavors del món i triga 10 anys a desenvolupar-se A la seva àrea d’origen, aquesta espècie es considera afrodisíaca

Fundat l’any 1967, debutà a segona territorial la temporada 1968-69 Posteriorment jugà en categories comarcals fins que l’any 1989 tornà a segona territorial Des de llavors ha jugat set temporades a primera territorial La temporada més destacada fou la 2000-01, en què es proclamà campió de grup de primera i ascendí a categoria preferent, on jugà la temporada 2001-02 Disposa d’un segon equip sènior i equips en categories inferiors Juga al camp municipal d’Alella

Fou impulsada per Josep Maria Batista Roca i Francesc Maspons Anglasell Hi collaboraren excursionistes com Lluís Estasen, Gonçal de Reparaz, Emili Jové o Francesc Pujol Pretenia agermanar el collectiu d’entitats excursionistes catalanes sense suprimir-ne els butlletins i se centrava en la formació de la joventut Tingué dificultats econòmiques i fou comprada per l’Editorial Montseny Entre el maig i el setembre del 1930 no publicà cap número, però tot i prosseguir a partir de llavors, desaparegué poc després

És la que no s’efectua mitjançant llavors o espores sexuals, sinó per esqueixos, brots, estolons, gemmes, espores asexuals o bé pel procediment de la multiplicació in vitro de cèllules indiferenciades dels meristemes de l’àpex de tiges, que permet de constituir un clon de borrons capaços de regenerar plantes idèntiques a la mare Per aquest sistema hom pot obtenir en poc temps una quantitat illimitada de plàntules, per bé que la seva pràctica no és encara possible en totes les espècies

L’espècie anomenada alasflor C tinctorius és una planta d’importància econòmica els florons serveixen com a substitut del safrà, els capítols, per a fer tints, i de les llavors hom extreu un oli amb moltes aplicacions És conreada extensament a les zones càlides o temperades els principals productors són l’Índia i els EUA El seu conreu havia estat molt estès als Països Catalans, però actualment resta limitat a algunes àrees marítimes del País Valencià i de la regió de Tortosa

D’origen teatral, debutà en el cinema amb El chacal de Nahueltoro 1968 Director de Chile Films durant el mandat de SAllende, realitzà llavors Compañero presidente 1971 i La tierra prometida 1973 Posteriorment, exiliat a Mèxic dirigí Actas de Marusia 1975, El recurso del método 1978, Alsino y el cóndor 1982, etc El 1985 retornà clandestinament a Xile i rodà el documental Acta general de Chile També ha dirigit Sandino 1990, a Nicaragua, Los naúfragos 1993 i Tierra del Fuego 2002

Llicenciada en medicina per la Universidad Complutense de Madrid 1980 i doctorada per la mateixa universitat 1984 amb una tesi sobre esquizofrènia Cursà estudis de postgrau a les universitats de Califòrnia i Cambridge Treballà en diverses institucions psiquiàtriques fins que el 1990 hom li proposà presentar un programa de televisió de divulgació sexual Des de llavors ha alternat la docència amb la presentació de programes televisius És collaboradora habitual en diversos diaris i ha escrit alguns llibres, tant de divulgació com científics

Bastard del rei Godigisel, succeí el seu germanastre Gunderic 428 Després de derrotar els sueus a Mèrida, passà a l’Àfrica amb 80000 persones 429, on estengué el seu domini fins a Cartago 439, i ocupà permanentment les Balears, Sardenya, Còrsega i una part de Sicília 445 El 455 saquejà Roma, i des de llavors es considerà ja com un sobirà independent Arià de religió, perseguí durament els catòlics, però vers la fi del seu regnat la persecució fou menys aferrissada

És autoritzat en gran nombre de conreus herbacis i llenyosos Pot presentar problemes de fitotoxicitat en algunes varietats de perera Hom també l’aplica en tractaments de postcollita en la desinfecció de llavors per a sembrar i de cereals i plantes d’horta Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat és de 15 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació i l’empresa que la comercialitza