Resultats de la cerca
Es mostren 1196 resultats
baronia d’Albalat i Segart
Història
Feu que comprenia els actuals termes municipals d’Albalat dels Tarongers i de Segart.
Antiga senyoria de l’abadia de Fontclara Llenguadoc, passà als Blanes 1434 i als Vila-rasa 1526 el títol baronial fou concedit el 1614 a Joan de Vila-rasa i Cabanyelles Més tard passà als Saavedra, comtes de l’Alcúdia
carpí
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les betulàcies, que pot atènyer 25 m, d’escorça grisa estriada, fulles ovades, acuminades, doblement serrades, infructescències en ament i amb involucres fructífers trilobulats.
Espècie pròpia d’Europa central i Àsia occidental, té el límit meridional al Llenguadoc Produeix una fusta blanca o rosada, de fibra sovint torçada i superfície llustrosa, molt apreciada en ebenisteria per la seva gran duresa superior a la del roure
Bertran Folcon d’Avinyó
Literatura
Trobador occità.
És, probablement, el mateix cavaller Bertran d’Avinyó que el 1216 participà en el setge de Bellcaire de Llenguadoc i fou batlle d’Avinyó És autor d’una tençó i de dues cobles en resposta als atacs de Gui de Cavalhon
Alfons Serra i Baldó
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Es formà a les universitats de Barcelona i de Madrid i als Estudis Universitaris Catalans Lector a la Universitat de Tübingen i professor a l’Institut-Escola de Barcelona, el 1939 s’exilià a Tolosa de Llenguadoc, on, gràcies a Josep Sebastià Pons, esdevingué lector de català i castellà a la Facultat de Lletres de la Universitat i a l’Institut d’Études Hispaniques, i conservador a la Biblioteca Universitària Tornà a Catalunya el 1974, després de jubilar-se Collaborà, entre altres publicacions, a Estudis Universitaris Catalans , Quaderns de Poesia , La Publicitat , El Matí ,…
,
Gard
El pont del Gard, aqüeducte romà sobre el riu Gard, prop de la ciutat de Nimes
© B. Llebaria
Riu
Riu del Llenguadoc, Occitània, al departament francès del mateix nom.
Neix a la serralada de les Cevenes i aflueix per la dreta al Roine 71 km Es caracteritza per violentes crescudes Al curs alt rep sovint el nom de Gardon El pont del Gard , aqüeducte romà al riu Gard, prop de Neumausus Nimes, fou construït segurament per Agripa s I aC Té 275 m de llargària i una alçada màxima de 50 m Consta de tres ordres d’arcs semicirculars els inferiors són més grossos, i el primer pis suporta una via l’últim pis, d’arcs molt més petits, serveix de canal a l’aqüeducte
Seta
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament de l’Erau, França.
És situada sobre la Mediterrània, al llarg d’una platja que separa la mar de l’estany de Thau, al terme del Canal del Migdia i del Canal Roine-Seta Indústries químiques superfosfats, de material elèctric i conserveres Ciutat turística, gran mercat de vins i important nucli de refineria de petroli Seu de l’estació de zoologia marina de la Universitat de Montpeller, és el segon port mediterrani d’Occitània, després de Marsella Fundada amb el nom de Cette per voluntat de Colbert, com a port de comerç traçat per Vauban a mitjan s XVII, s’assentà sobre un antic poblament romà Setium Prosperà al…
Vivarès
Comarca del Llenguadoc, Occitània, al sector oriental del Massís Central.
El relleu, format per altiplans cristallins aixecats fins a 900 i 1 200 m, és accidentat a l’W per fenòmens volcànics Hi abunden els prats, les fagedes i les coníferes L’activitat econòmica se centra en la ramaderia, el treball de la seda i el turisme, gràcies a l’abundància d’aigües termals i l’estiueig
Agde
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament francès de l’Erau.
Port situat a l’encreuament del canal del Migdia amb l’Erau, a 4 km de la Mediterrània Caracteritzen la població sobretot la pesca i el comerç del vi Uns 5 km al SE del nucli urbà es troba el cap d’Agde, important centre turístic Fundada pels massaliotes i ocupada pels romans, els quals l’anomenaren Agatha , formà part de la Septimània Fou bisbat des del segle V Sota el domini visigot, Cesari d’Arle hi celebrà un concili 506 que fou important per a les províncies Narbonesa i Tarraconense El 507 caigué en poder dels francs Els àrabs la posseïren des del 720 fins al 752 El comtat carolingi d’…
Audald de Conques
Cristianisme
Monjo de les abadies de Conques i de Castres (Llenguadoc).
El 855 anà a València a fi de recollir el cos que creia que era de sant Vicenç màrtir i de traslladar-lo a Castres El seu testimoniatge inspirà la Inventio sive translatio Beati Vincentii levitae , escrita per Aimoí de Saint-Germain-des-Prés
Avairon

Vista del poble de Sant Africa
© Jaume Ferrández
Regió administrativa
Departament francès del Llenguadoc, a la regió administrativa d’Occitània.
La capital és Rodés Situat al sector meridional del Massís Central, a part de la capital té sis poblacions amb més de 5000 habitants Milhau, Vilafranca de Roergue, Ònes, Sant Africa, La Sala i Luc L’economia es basa en l’agricultura bovina i ovina i en la producció de formatge, activitat en què destaca la producció de rocafort amb denominació d’origen controlat El turisme és també un important recurs econòmic de la regió sobresurten, entre altres indrets, les gorges del Tarn, on es practiquen esports d’aventura Vista de la vall d’Espanhac, aigua amunt de les gorges del Tarn © Jaume Ferrández
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina