Resultats de la cerca

Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada El 1520 el capítol de València l’elegí arquebisbe, però l’elecció no fou acceptada ni per Lleó X ni per Carles V Bisbe de Sogorb, residí normalment a València i fou un dels personatges de la cort de la reina Germana de Foix Assistí al concili de Trento 1551-52, però la seva manca de salut l’obligà a tornar a València

En 1461-62 fou conseller en cap, i comandà collegialment, amb el comte de Pallars i Arnau de Vilademany, l’exèrcit del Principat que lluitava contra Joan II al Vallès Oriental, el Maresme, el Gironès i l’Empordà Són molt interessants les relacions detallades de les campanyes que trametia al Consell de Barcelona El 1463 restà conseller simple, però continuà la seva tasca militar en l’instant d’apoderar-se del castell de Montcada

La seva església, des del 1930 parroquial de Subirats, és l’antiga sufragània de Sant Joan Sesrovires o de Subirats El nom del poble és el del casal que presideix el poble, la torre Ramona o torre Ramon , obra del segle XVI, molt relacionat amb el castell de Subirats, que pertangué als Gralla i que Gastó de Montcada i Gralla vengué el 1611 a Josep de Milsocós i, anys després, passà a la família Ramon

Ala i pivot del Marfil Santa Coloma des del 1999, debutà a la divisió d’honor amb Marc Carmona al principi de la dècada de 2000 Formà part del primer equip fins el 2004 Posteriorment jugà en divisions inferiors, normalment a la divisió de plata, amb el FS Olesa, el FS Vall del Tenes, l’AE Bellsport, el FS Montsant i el FS Montcada, aquest últim des del 2012 Al mateix temps, entrenà diversos equips de categories inferiors

Ala format a l’equip Indústries García, debutà a la divisió d’honor al final de la dècada de 1980 Jugà al primer equip del club de Santa Coloma de Gramenet fins a la temporada 1995-96 Posteriorment jugà en altres equips a la divisió de plata, entre els quals cal esmentar el Futbol Sala Montcada, del qual fou capità També jugà algun partit amb la selecció espanyola Una vegada retirat, es dedicà a entrenar equips de futbol sala

Competí com a independent i aconseguí 47 victòries Visqué a Montcada i Reixac 1961-85 i collaborà en el desenvolupament del Trofeu Tres Regions, el reglament interfronterer de la Federació Catalana de Ciclisme i la comissió de veterans de la FCC Participà en la fundació de l’Associació de Ciclistes Professionals Espanyols i de l’Associació Internacional de Ciclistes Professionals, i treballà en diverses comissions de la Unió Ciclista Internacional, on figura com a collaborador permanent

Participà amb la selecció espanyola en tres Campionats del Món 2002, 2003, 2006, en què assolí dos subcampionats i un títol mundial El seu palmarès també inclou diversos campionats i subcampionats d’Europa, tant per parelles com per tripletes Ha jugat la Lliga de dards de punta d’acer amb els equips Pineta i Webcoffee Ángel Fou campió de Catalunya per parelles mixtes 2007, parelles masculines 2007, 2009 i per equips 2009, 2010, amb el Club de Dards Montcada

Donava feina a les cosidores, funcionava com una cooperativa de materials per a la costura i oferia formació en tall de patrons i confecció de vestits a les noies A més, la formacio d’un “secretariat"  brindava el suport necessari en qualsevol tipus de gestió o consulta de les obreres associades El Patronat tenia el suport del bisbe Laguarda i de mossèn Josep Ildefons Gatell , i estava situat a la residència de monges franciscanes del carrer de Montcada

Fou un dels quatre vicaris nomenats per Frederic III de Sicília en morir per governar l’illa durant la menor edat de la seva filla Maria Manfredo donà a aquesta refugi al seu castell de Licata davant els intents d’Artal d’Alagó d’apoderar-se d’ella La seva actitud, però, semblà sospitosa a Roger de Montcada, encarregat per Pere III de Catalunya-Aragó de custodiar la jove reina, i la féu traslladar al castell d’Agosta

Fou molt amic i collaborador del bisbe Oleguer, que li concedí, com a premi pel seu ajut en la conquesta de Tarragona, l’església de Sant Salvador, aleshores única parròquia de la ciutat Amb Oleguer consagrà el monestir de l’Estany 1133 i assistí a sínodes i concilis provincials Fou marmessor de Ramon Berenguer III i arranjà les diferències entre el gran senescal Guillem Ramon de Montcada i Ramon Berenguer IV Sovint s’oposà al monestir de Ripoll