Resultats de la cerca
Es mostren 1300 resultats
Lluís Castellolí
Cristianisme
Catedràtic de teologia a la Universitat de València (1510-11).
Ingressà en l’orde dominicà 1512, on professà el 1513, i fou elegit prior del convent de Xàtiva Fundà a la mateixa ciutat un convent de monges dominicanes Catedràtic de filosofia moral 1516-20 Predicà a València el 1519 juny contra la sodomia, com a causa dels mals de la ciutat, prèdica que inflamà l’ànim de la gent i originà incidents, que desembocaren en la revolta de les Germanies Acabada aquesta 1523, hagué d’abandonar València i passà al convent de Barcelona, on fou regent d’estudis El 1524 inaugurà el curs universitari de l’estudi general de Barcelona El 1532, nomenat…
Convent de Sant Domènec (Puigcerdà)
Art romànic
El convent de Sant Domènec fou el primer que va ser fundat a Puigcerdà, a la fi del segle XIII Hi ha un document de l’1 de novembre de 1290 que parla explícitament de fundació Es tracta de l’arribada a Puigcerdà de Bernat Guillem, frare predicador, amb la intenció d’establir-hi una casa del seu orde Les aspiracions de Guillem Bernat toparen amb les del paborde del monestir de Cuixà a Cerdanya, Guillem Colomer, el qual notificà al religiós dominic que l’abadia de Cuixà tenia drets en el lloc que aquell havia triat per a fer-hi el convent, amb la intenció de prohibir o almenys de frenar aquesta…
Sant Llorenç del Munt (Sant Julià de Vilatorta)
Situació Una vista del conjunt de l’església i el castell des de migjorn M Anglada L’antic monestir canonical de Sant Llorenç del Munt o Sant Llorenç de Planeses constitueix el centre històric i religiós més important de l’antiga demarcació de Planeses, a l’extrem nord-est de l’actual municipi de Sant Julià de Vilatorta Es troba situat a l’extrem d’una cinglera, dins un petit apèndix que forma el municipi, que separa la Plana de Vic de les Guilleries, zones de les quals esdevé un important mirador Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo…
monestir de Bellera
Monestir
Antic monestir benedictí (Sant Genís de Bellera), actualment desaparegut, situat vora el Flamisell, prop de la borda de Sant Genís, del municipi de Senterada (Pallars Jussà).
Fou fundat al principi del segle IX el 840 el regia l’abat Vulgarà i tenia dotze monjos i era dedicat a sant Genís, sant Adrià i sant Esteve Era del comte Sunyer de Pallars, el qual l’any 936 el cedí a la seu d’Urgell, que el confià al monestir de Gerri de la Sal L’any 1053 havia decaigut totalment i els comtes de Pallars el vengueren a un particular Fou restaurat en qualitat de priorat canonical a la fi del segle XI i fou confiat a Lavaix Gerri en protestà, però sense èxit L’any 1273 era regit per un prior i tenia vuit canonges Al segle següent era una simple possessió de Lavaix, i continuà…
Lluís Navarro
Literatura
Cristianisme
Història
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Dominicà, fou prior del convent de Sogorb i residí als d’Ontinyent i València Durant la guerra del Francès s’exilià a França i redactà unes memòries d’aquest episodi, avui perdudes Amb Marià Rais escriví una història del seu orde a la província dominicana d’Aragó És autor de poemes de diversos miracles de sant Vicent Ferrer, entre els quals Milacre que sent Vicent Ferrer eixecutà en esta ciutat de València en l’any 1359 1836 i Milacre que feu el gloriós sent Vicent Ferrer en el conde d’Urgell 1843 També és autor de poemes satírics com El fill de l’especier 1817 i El comte d’Urgell 1843, …
,
Jaume Maria Badia i Torrescassana
Jaume Maria Badia
© Abadia de Montserrat
Cristianisme
Monjo de Montserrat.
Entrà al noviciat l’any 1945 i féu la professió solemne d’ingrés a l’orde el 1950, i el 1954 fou ordenat de sacerdot L’any 1957 fou nomenat ajudant al despatx de la Sagristia i el 1958 administrador i distribuïdor de les Publicacions de Montserrat per al monestir i el recinte del santuari Corrector de proves de la revista montserratina Documents d’Església 1975-88, des de l’any 1977 elaborà diàriament la crònica del monestir fins pocs anys abans de la seva mort Fou també secretari del prior i ajudant del bibliotecari 1953-61, ajudant del majordom 1959-62 i capellà de les monges…
Castells i edificacions militars del Baix Ebre anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i les edificacions militars del Baix Ebre i el Montsià anteriors al 1300 M LI Ramos L’Aldea Castell de l’Aldea Torre de Vinaixarop Torre de Burjassénia Torre de la Candela Alfara de Carles Castell de Carles L’Ametlla de Mar Castell de Sant Jordi d’Alfama Benifallet Castell de Som Camarles Castell de Camarles Castell de la Granadella Torre de l’Antic Paüls Castell de Paüls Tivenys Casa forta de Tivenys Tortosa Ciutat de Tortosa Castell de la Suda o de Sant Joan Torre d’en Pinyol o del Prior Torre d’en Corder o d’en Despuig Castell de Campredó Construcció de la…
Jofre de Rocabertí i Desfar
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre IV).
Fill i successor del vescomte Dalmau VI Tingué desavinences amb el seu veí el comte Ponç V d’Empúries i el seu cunyat Ermengol X d’Urgell Fidel vassall d’Alfons II i de Jaume II, participà en l’expedició de conquesta de Menorca 1287, en la campanya de Múrcia 1296 i en la lluita contra Frederic II de Sicília 1297 Fou un dels ostatges que Alfons II lliurà al prior de Sant Gèli 1291 per garantir l’entrada al país de Carles II de Nàpols i Jaume II de Mallorca que havien d’assistir a les vistes de la Jonquera i Panissars Allotjà, al seu palau de Peralada, Blanca de Nàpols, que anava a…
Tomás de Torquemada

Tomás de Torquemada segons una litografia anònima
© Fototeca.cat
Cristianisme
Inquisidor castellà.
Nebot de Juan de Torquemada, convers del judaisme, fou dominicà i prior de Santa Cruz de Segòvia Autor del memorial a Isabel I Las cosas que debían remediar los reyes , sobre els conversos, reclamava un estatut repressiu contra els jueus que li ha valgut la fama —errònia— de creador de la inquisició Primer gran inquisidor de Castella 1478, ho fou també de Catalunya 1483, on delegà Juan Franco i Guillem Caselles 1484 Les seves Instrucciones , publicades pel cardenal Manrique Compilación de las Instrucciones del Oficio de la Santa Inquisición , 1576, constituïren el fonament del…
Pere Agustí i Albanell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill del vicecanceller Antoni Agustí , fou sagristà de la catedral de Lleida 1518-24, ardiaca de Benasc i prior de la catedral de Santa Maria de Roda Proposat per Carles V com a bisbe d’Elna 1544, fou nomenat, abans de prendre’n possessió, bisbe d’Osca i Jaca 1545 L’any següent anà a Trento i fou l’únic bisbe de la península Ibèrica que assistí a les tres etapes del Concili S’oposà enèrgicament que les sessions fossin transferides a Bolonya El 1562 anà a Lleida, on, a petició dels canonges, presidí en nom del seu germà Antoni , que n’era bisbe titular, un sínode diocesà Feu prosperar a Osca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina