Resultats de la cerca
Es mostren 1196 resultats
Áurea Lucinda Javierre Mur
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxivera i historiadora.
Treballà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1922-37 i, fins el 1968, a l’Arxiu Històric Nacional És autora de nombrosos treballs sobre els ordes militars i també sobre història local d’Aragó, història de Sardenya, etc Les seves obres més importants són Matha de Armanyach, duquesa de Gerona 1930 i María de Luna, reina de Aragón 1941 És membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1966
Íñigo López de Mendoza y Quiñones
Història
Militar
Política
Militar i polític castellà.
Segon comte de Tendilla i primer marquès de Mondéjar 1512 Prengué part en la guerra de Granada El 1485 Ferran el Catòlic li donà poders per tractar amb els remences aconseguí que els pagesos i els senyors signessin sengles compromisos, pels quals acceptaven l’arbitratge reial en el tractament de llurs qüestions Fou ambaixador al Vaticà 1485, lloctinent general del Regne de València 1486 i virrei de Sardenya 1487-91
Antonio Ximénez de Urrea y Enríquez de Navarra
Història
Militar
Militar aragonès.
Marquès d’Almonesir i comte de Pavies El 1632 fou nomenat virrei de Sardenya, càrrec en el qual s’esforçà a preparar l’illa per a rebutjar un possible atac francès Quan aquest es produí, amb un desembarcament a Oristany, atacà l’enemic i l’obligà a reembarcar Frustrà un nou desembarcament a Trabucado desembre del 1637, poc abans d’ésser substituït en el càrrec per Giovanni Andrea Doria Landi
voltor comú
Voltor comú
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels vultúrids, que ateny 110 cm de llargada i 280 cm d’envergadura, de color bru groguenc, grisenc a les parts superiors i rossenc a les inferiors; tant el plomissol que li cobreix el cap i el coll com el collar de plomes de la base del coll són blanquinosos, i les rèmiges primàries i les rectrius són d’un color bru rogenc.
Habita a les serralades africanes del N del Sàhara, a la major part de la península Ibèrica, a Sardenya, Sicília, Calàbria, el SE d’Europa i des del Caucas, Anatòlia i Palestina fins a l’Àsia central Als Països Catalans, bé que escàs i en perill d’extinció fins fa pocs anys, el Pirineu català s’ha consolidat com un dels refugis de voltors més grans d’Europa
Berenguer Bertran
Economia
Història
Banquer barceloní.
Atorgà nombrosos préstecs a Pere III Durant la guerra amb Castella, concedí crèdits a la generalitat de Catalunya 1364 que avançaven la meitat de l’impost del fogatge 650 000 lliures Com a garantia rebé fermances de les ciutats i fou nomenat recaptador exclusiu del fogatge El 1367 avançà a l’Església el tribut de Sardenya i comprà el castell i la baronia de Gelida al vescomte de Narbona
Cayetano Borso di Carminati
Història
Militar
Militar, de família genovesa.
D’ideologia liberal, combaté contra els règims absolutistes de Sardenya, de Ferran VII 1821-23 i de Portugal i participà, a París, en la Revolució de Juliol 1830 Lluità contra els carlins 1835 i participà en la campanya del Maestrat de 1837-38 i en el setge de Morella del 1838 Prengué part en la conspiració del 1841 contra Espartero i es revoltà a Saragossa, però fou fet presoner i afusellat
Guillem de Saguàrdia i de Canet
Història
Fill de Ponç de Saguàrdia i de Saportella, i de Timbor, filla i hereva de Guillem II de Canet.
Serví el rei Sanç I de Mallorca, que l’envià com a ambaixador a Jaume II d’Aragó quan aquest es preparava a conquerir l’illa de Sardenya 1321 Era el conseller favorit del sobirà, que erigí les seves senyories en vescomtat de Canet el 1321 i el designà com a tutor del seu nebot, el futur Jaume III de Mallorca Però morí pocs mesos abans que el seu sobirà
Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola
Història
Tercer senyor de la baronia d’Híxar en vida del seu pare Pere Ferrandis d’Híxar i de Navarra, en entrar aquest en religió (1319).
Menor d’edat, el rei l’encomanà a l’infant Joan, arquebisbe de Toledo 1320 Fou cap d’un estol que anà a reforçar les tropes de l’infant Alfons de Sardenya 1324 A la coronació d’aquest Alfons III, fou armat cavaller 1328 Lluità contra els bàndols dels Cornell i els Alagó i, en fer-se la pau, es casà amb Teresa d’Alagó, la qual vivia encara el 1336
Tarsis
Ciutat
Ciutat o regió citada en la Bíblia i d’incerta ubicació.
Hom ha suggerit que equival a Tartessos, o que es trobava a Sardenya o, àdhuc, a Tunísia El seu nom significa ‘foneria’, ‘refineria’, cosa que demostra que era rica en metalls En el regnat de Salomó i en el de Josafat, rei de Judà 873-849 aC, les gents de Tir construïren les anomenades “naus de Tarsis” per a ambdós sobirans, les quals eren emprades també en la navegació per la mar Roja
Ponç d’Aguilaniu
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge augustinià, prior de Roda d’Isàvena i bisbe de Lleida 1308-13 Celebrà un sínode 1308, on donà diverses disposicions sobre la conducta clerical El 1309 era a Roma com a ambaixador de Jaume II per obtenir que el delme concedit al rei pel papa per la conquesta de Còrsega i Sardenya pogués ésser destinat a la projectada croada contra Granada Donà diverses disposicions per a l’ordenació de l’església de Roda
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina