Resultats de la cerca
Es mostren 4621 resultats
Zutty Singleton
Música
Nom amb què és conegut el bateria nord-americà Arthur James Singleton.
Fou el bateria de diverses bandes de Nova Orleans El 1925 es traslladà a Chicago, on treballà amb Jimmie Noone 1927, Carrol Dickerson 1927-30 i Louis Armstrong, amb el qual collaborà en diversos enregistrament entre el 1928 i el 1929 Muggles , When You’re Smiling , etc Més endavant treballà a Nova York i Chicago amb Jelly Roll Morton, Roy Eldridge, Mezz Mezzrow i Sidney Bechet Durant la dècada dels quaranta residí a Califòrnia, i al principi dels anys cinquanta feu una gira europea amb Mezz Mezzrow Més endavant treballà a Nova York amb els seus propis conjunts o…
Virgil Thomson
Música
Compositor i crític nord-americà.
Estudià música a la Universitat de Harvard i, en 1921-22, a l’Escola Normal de Música de París, on fou alumne d’orgue de Nadia Boulanger, de la qual també rebé classes particulars de contrapunt A la capital francesa conegué Jean Cocteau i el Grup dels Sis, a més d’E Satie, que influí en l’evolució del seu estil De nou als Estats Units el 1922, completà els seus estudis i tocà l’orgue a la King’s Chapel de Boston Entre el 1925 i el 1940 visqué una altra vegada a París Durant aquest segon període parisenc conegué la novellista i poetessa Gertrude Stein, que escriví el llibret de dues òperes de…
Marcel Breuer
Marcel Breuer Cadira Wassily (1925)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arts decoratives
Arquitecte, decorador i moblista hongarès.
A divuit anys abandonà l’Escola de Belles Arts de Viena i anà a estudiar al Bauhaus de Weimar, on fou nomenat professor La seva contribució al renovament del disseny del moble fou decisiva El 1925 inventà el moble de tub metàllic adaptat a la gran sèrie industrial cadira Wassily De totes les seves creacions, la més audaç i la més original és la cadira cantilever 1928, en forma de S, reconeguda avui com la cadira comercial més utilitzada del món i síntesi del disseny del Bauhaus de Weimar Apassionat per l’arquitectura, deixà el Bauhaus el 1928 i es traslladà a Berlín, a estudiar-hi…
Ieoh Ming Pei
Arquitectura
Arquitecte xinès naturalitzat nord-americà.
El 1935 anà als Estats Units, i estudià a la Universitat de Pennsilvània i al MIT, on es graduà el 1940, i posteriorment a la Universitat de Harvard, on obtingué el títol l’any 1946 El 1955 fundà el seu propi estudi, IM Pei & Associates, la direcció del qual cedí gradualment a dos dels seus fills des del 1992, sota el nom de Pei Partnership Architectes En la línia de l’estil internacional, en els seus edificis destaquen la combinació de figures geomètriques i el joc entre plans espacials Escola de Periodisme a Syracuse 1964, Biblioteca JF Kennedy de la Universitat de Harvard 1964, Centre…
Keith Haring
Pintura
Pintor nord-americà.
Inicià estudis de grafisme publicitari, que abandonà per seguir una carrera artística El 1979 s’incorporà a l’Escola d’Arts Visuals de Nova York, i desenvolupà una afinitat amb altres artistes, com Jean Michel Basquiat, que el portà a l’ underground i a la pràctica dels grafits com a expressió d’aquesta cultura La seva obra es caracteritza per la instantaneïtat, per la diversitat d’espais en què s’expressa i pel seu particular llenguatge sígnic i gestual, amb influències com ara la calligrafia japonesa El 1981 féu la primera exposició individual a Nova York, però…
Francesc Vendrell i Vendrell

Francesc Vendrell
© Center on International Cooperation. New York University
Política
Diplomàtic.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Amplià estudis al King’s College de Londres i es graduà en història moderna a Cambridge Exercí la docència a la Universitat de Papua Nova Guinea, i el 1968 ingressà al cos diplomàtic de l’ONU, on fou cap dels serveis de documentació del secretariat general per a Europa i Amèrica 1987-92 Fou representant de les Nacions Unides en els processos de pau d’El Salvador i Nicaragua 1989-91, Guatemala 1990-92 i Timor des del 1999 Participà en missions diplomàtiques al Caucas 1992 i a Haití 1993 Director de la divisió d’afers polítics per a Àsia…
Felix Adrian Norman Salmond
Música
Violoncel·lista anglès.
Fill de mare pianista, estudià al Royal College of Music de Londres i es perfeccionà amb Edouard Jacobs a Brusselles De nou a Londres, hi debutà oficialment el 1909 acompanyat per la seva mare Convidat a participar en concerts i recitals per tota la Gran Bretanya, ben aviat consolidà una prestigiosa carrera com a solista i com a intèrpret de música de cambra Fou el primer intèrpret de diverses obres d’Edward Elgar, entre les quals hi ha el Concert per a violoncel , estrenat l’any 1919 sota la direcció del mateix compositor El 1922 es traslladà als EUA i fixà la seva residència en aquest país…
George Perle
Música
Compositor i teòric nord-americà.
Estudià a la Universitat de Nova York, on es graduà els anys quaranta Es dedicà a la docència, que exercí en diversos centres universitaris, com ara la Universitat de Louisville 1949-57 i la Universitat de Califòrnia 1957-61, i fou professor convidat a la Universitat de Yale, a la de Nova York i a la de Pennsilvània Des de la dècada de 1930 se sentí atret per la música i el pensament d’A Schönberg, A Berg —l’obra del qual estudià a fons, fins a esdevenir-ne una autoritat— i A Webern Feu una interpretació molt personal del dodecatonisme, a partir del qual desenvolupà…
Buddy Rich
Música
Bateria nord-americà.
Pertanyent a una família del món de l’espectacle, ja a dos anys aparegué en un vodevil interpretat per la companyia dels seus pares, en la qual continuà actuant els anys següents com a bateria i ballarí de claqué, tot fent gires per diversos països A onze anys creà i dirigí una banda pròpia i ben aviat mostrà la seva extraordinària facilitat tècnica El 1937 entrà a formar part de l’orquestra de Joe Marsala, i després treballà amb Harry James, Artie Shaw i Benny Carter Durant la primera meitat dels anys quaranta formà part de l’orquestra de Tommy Dorsey Més tard actuà de manera intermitent amb…
Arthur Kornberg

Arthur Kornberg
©
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Graduat a la Universitat de Rochester 1941, posteriorment treballà a l’Institut Nacional de Salut 1942-52 i a les universitats de Nova York, on fou cap de la secció d’enzims i metabolisme 1947-52, a la de Washington de Saint Louis 1953-59 i, finalment, a la de Stanford, on fou cap del departament de bioquímica fins el Descobrí els mecanismes de síntesi biològica dels àcids ribonucleics i desoxiribonucleics, portadors de la informació genètica, i aïllà l’ADN polimerasa, l’enzim per a sintetitzar l’ADN El 1959 compartí el premi Nobel de medicina amb Severo Ochoa Posteriorment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina