Resultats de la cerca
Es mostren 1764 resultats
França signa la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries
En una reunió del Comitè de Ministres de la UE a Budapest, el ministre delegat per a Afers Europeus del Govern francès, Pierre Moscovici, signa la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries França s’incorpora, doncs, al conjunt d’estats que reconeixen com a patrimoni cultural les diverses llengües que es parlen al seu territori Moscovici, però, només subscriu 39 dels prop de 70 articles de la Carta, ja que entén que la resta contradiu la Constitució francesa A més, la decisió encara ha de ser ratificada per l’Assemblea Nacional de França
El Commonwealth suspèn l’adscripció del Pakistan
Els ministres d’Afers Estrangers del Commonwealth reunits a Londres suspenen l’adscripció del Pakistan a l’organització com a mesura de condemna al cop d’estat militar del passat dia 12 Aquesta mesura, prevista pels estatuts del Commonwealth per als casos de cop d’estat, s’aprova el mateix dia que el Pakistan comença el replegament de les seves tropes desplegades a la frontera amb l’Índia, un gest de distensió que aquest país veu amb recel, ja que demana que també es dugui a terme en la frontera de la zona del Caixmir
La Unió Europea amplia les sancions econòmiques contra Iugoslàvia
Els ministres d’Afers Estrangers de la UE, reunits a Luxemburg, aproven un seguit de sancions econòmiques contra Iugoslàvia Entre les mesures adoptades hi ha l’embargament de la venda de petroli i productes derivats, l’anullació dels visats per als membres del Govern iugoslau i la suspensió de crèdits privats per a l’exportació i de les inversions europees a Iugoslàvia Queda pendent la possibilitat de prohibir els vols comercials cap a Iugoslàvia, mentre que l’exclusió d’aquest Estat de les competicions esportives internacionals no prospera per l’oposició de Grècia i Itàlia
reina
Història
Muller no morganàtica d’un rei.
A la corona catalanoaragonesa, si no de dret, de fet, la reina tingué intervenció en els afers públics com a consellera del marit, tal com Jaume I ho explica de les seves mullers Elionor i Violant, o bé com a lloctinent del rei, com s’esdevingué amb Maria de Luna, muller de Martí I l’Humà, i especialment amb Maria de Castella, muller del Magnànim A partir de Constança, muller de Pere II el Gran, gairebé sempre foren solemnement coronades eren ungides per un prelat i després coronades pel marit
Entrada en vigor del Tractat d’Amsterdam
Entra en vigor el Tractat d’Amsterdam, l’acord que substitueix el de Maastricht com a text fonamental de la Unió Europea El Tractat d’Amsterdam va ser signat pels ministres d’Afers Estrangers dels països de la Unió Europea el 2 d’octubre de 1997 Els canvis més significatius del nou tractat afecten el Parlament Europeu, que duplicarà el nombre d’àmbits de les seves atribucions Algunes de les actuacions on ampliarà competències corresponen a les polítiques de creació d’ocupació i les qüestions de cooperació policíaca i judicial
llibert | lliberta
Història
Esclau alliberat de l’esclavitud.
A Grècia i a Roma, l’esclau aconseguí en ocasions la condició de lliure, però amb limitacions jurídiques i amb obligacions respecte al seu amo Així, els lliberts mantingueren llurs antigues ocupacions, i llur situació canvià poc, bé que alguns aconseguiren una certa riquesa en ocupar-se dels afers comercials, menyspreats per les grans famílies Així mateix, els lliberts imperials, antics esclaus de l’administració, aconseguiren una força política considerable Als Països Catalans, al començament de l’edat moderna, era costum per part dels amos de donar el propi cognom a l’esclau…
Séan MacBride

Séan MacBride (1978)
© UN Photo/Yutaka Nagata
Política
Dret
Polític i advocat irlandès.
Nacionalista, fou empresonat sovint pels britànics Dedicat al periodisme i, més tard, a l’advocacia, el 1946 fundà el partit republicà Ministre d’afers estrangers 1948-51, d’ençà del 1950 ocupà alts càrrecs internacionals en el Consell d’Europa, l’ONU, la UNESCO Un dels fundadors d’ Amnistia Internacional , en fou president 1961-74 El 1974 li fou atorgat el premi Nobel de la pau i el 1977 el premi Lenin de la pau Autor de diverses obres, en català li fou publicada L’exigència de la llibertat 1981
Gabriel Bonnot de Mably
Filosofia
Història del dret
Legislador, filòsof i moralista francès.
Protegit pel cardenal de Tencin, ministre d’afers estrangers, li foren confiades missions polítiques importants Posteriorment es dedicà a l’estudi i a la reforma de les lleis A De la législation ou principes des lois 1776 propugnà l’establiment d’un tipus de societat pròxim a l’ideal, d’on havien de desaparèixer una part dels mals socials, causats sobretot per la distribució injusta dels béns, ja denunciada a Entretiens de Phocion sur le rapport de la morale et la politique 1768 Influí en la ideologia de la Revolució Francesa
missi dominici
Història
Funcionaris carolingis delegats pel monarca per a vigilar l’administració i el compliment de les lleis civils i eclesiàstiques.
Instituïts per un capitular del 802, formaven diversos grups, integrats per un element eclesiàstic i un de laic generalment un bisbe i un comte, els quals visitaven els comtats, els monestirs i les viles proveïts d’instruccions Com a representants absoluts de l’emperador, els missi dominici jutjaven en darrera instància els afers judicials més greus i controlaven els imposts i els treballs públics Sota Carlemany foren el principal instrument de la centralització imperial, però sota els seus successors perderen importància, i desaparegueren al començament del segle X
Vicent Llorenç Noguera i Sotolongo
Història
Polític.
Tercer marquès de Càceres, títol que heretà del seu oncle Vicent JNoguera i Climent Estudià dret, i viatjà per Europa i Amèrica Membre del partit moderat, fou regidor 1845 de l’ajuntament de València, diputat a corts 1850-51 i senador 1851-68 Procurà de conciliar els carlins valencians amb Isabel II Durant la revolució cantonal de València formà part de la junta revolucionària, però s’ocupà només d’afers econòmics i refusà el càrrec d’alcalde de València Afavorí la restauració d’Alfons XII, que el féu senador vitalici
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina