Resultats de la cerca
Es mostren 17846 resultats
gastròlit
Paleontologia
Pedra arrodonida i molt llisa que es trobava a l’estómac d’alguns saures.
Aquestes pedres ajudaven la digestió, amb una funció semblant a la de les que hi ha dins el pedrer de molts ocells
opistoconts
Biologia
Grup taxonòmic d’organismes eucaris que inclou els animals, els fongs i alguns protists.
Es caracteritzen per presentar, com a mínim en algun moment de llur cicle biològic, cèllules flagellades, com per exemple els espermatozous dels animals o les espores dels quitridiomicots o quítrids Chytridiomycota , un tipus de fongs, o durant tota la seva vida, com en els coanoflagellats
canceller | cancellera
Política
Història
Dret constitucional
Títol que en alguns països sud-americans hom dóna al ministre d’afers estrangers.
crin

Crins de cavall
Pèls aspres i llargs que alguns animals tenen al bescoll i a la cua.
custòdia
Religió
En els ordes mendicants, agregat d’alguns convents que no basten a formar província.
leucoderivat
Química
Forma reduïda incolora d’alguns colorants derivats de l’indi i de l’antraquinona.
Per immersió d’un teixit en una solució alcalina del leucoderivat, aquest és absorbit per la fibra i, en exposar-se a l’aire, es regenera el colorant, que resta fixat sobre la fibra
liceu
Nom donat en alguns països, com França i Itàlia, als establiments d’ensenyament secundari.
estatocist
Anatomia animal
Cadascuna de les vesícules que constitueixen l’òrgan d’equilibri d’alguns invertebrats aquàtics.
Cada estatocist és format per una cavitat central, delimitada per una paret de cèllules sensorials ciliades amb els cilis dirigits cap a la cavitat central A l’interior de la cavitat central, que pot tenir o no comunicació amb l’exterior, hi ha un corpuscle mòbil, l' estatòlit , que, segons la posició de l’animal en l’espai, descansa sobre unes cèllules o unes altres de la paret, estimulant els diferents cilis d’aquelles cèllules
par
Història
Títol de dignitat en alguns països, que ha variat segons l’època i el lloc.
Sota el feudalisme, els pars, vassalls d’un mateix sobirà, estaven sotmesos a deures idèntics Almenys des del s XIII, a França hi havia dotze pars, sis de laics i sis d’eclesiàstics, amb poders judicials, que perderen aviat als s XVII i XVIII ja n'hi havia una cinquantena —entre prínceps i ducs—, amb dret a pertànyer als diversos parlaments de l’estat Lluís XVIII de França 1814-24 podia nomenar els pars en nombre illimitat, els quals formaven la cambra alta Sota Lluís Felip 1830-48 n'hi hagué entre dos-cents i tres-cents A la Gran Bretanya aquesta dignitat encara existeix dividits en…
reserva
Política
En alguns països colonitzats, territori reservat als aborígens, que hi resideixen segons un estatut especial.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina