Resultats de la cerca
Es mostren 2390 resultats
Pèire Godolin
Literatura
Poeta occità.
Burgès de Tolosa, escrivint en la seva llengua, en comptes de seguir la moda del francès, generà un patriotisme cultural nodrit pel sentit de les virtuts poètiques de la parla popular, i fou cap d’una escola literària El seu Ramelet mondin ‘Ramell tolosà’, 1617-57 és una summa del barroquisme europeu comprèn poesia oficial, poesia de l’amor i poesia religiosa
Andreas Kalvos
Literatura
Poeta grec.
Es formà a Itàlia sota la protecció d’Ugo Foscolo, i residí a Londres i a Corfú finalment, tornà a Anglaterra, on morí Publicà unes vint Odes 1824-26, influïdes pel neoclassicisme, en les quals expressà els seus sentiments de llibertat, d’odi contra la tirania i d’apassionat amor envers la seva pàtria, que aquells anys assolia la independència
Thomas Harper Ince
Cinematografia
Director i productor cinematogràfic nord-americà.
Autodidacte, els seus films es caracteritzen per l’agilitat de les històries i per l’amor que mostren a l’home i a la natura Convertí el western en un art veritable i el cow-boy en un personatge mític Realitzà The Dream 1911, The Deserter 1911, The Battle of Gettysburg 1913, The Typhoon 1914, The Coward 1915 i Civilization 1916
Paul von Heyse
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
D’estil molt clàssic i depurat, la seva prosa continua en part la tradició romàntica Fou bescantat per molts dels seus contemporanis, especialment pels naturalistes, pel seu culte a la bellesa ideal Premi Nobel de literatura 1910, és autor de L’Arrabbiata 1855, Himmlische und irdische Liebe ‘Amor celestial i terrenal’, 1886, Die Geburt der Venus ‘El naixement de Venus’, 1909, etc
Xochiquetzal
Mitologia
Deessa asteca de l’amor i la bellesa, també protectora de les plantes i les flors i de la llar.
Esposa de Tlaloc, fou raptada per Tezcatlipoca, fascinat per la seva bellesa
Ramon Simó i Vinyes

Ramon Simó i Vinyes
© Barcelona Cultura / Ajuntament de Barcelona
Teatre
Director i escenògraf teatral.
És professor d’interpretació i direcció escènica de l’Institut del Teatre de Barcelona Iniciat en el teatre universitari Lo Canonge Ester Convidafestes , 1983, en collaboració amb F Massip, aviat s’incorporà al teatre professional primer com a escenògraf, particularment amb El Teatro Fronterizo Els bons dies o Primer Amor , ambdues de Beckett, i després com a director escènic tant al teatre públic CDGC, Mercat de les Flors com al privat Sala Beckett, La Fura dels Baus, Sèmola Teatre Muntà peces de Sergi Belbel Elsa Schneider , 1989, Jordi Pere Cerdà 1990, Quatre dones i el sol…
Narcís Cuyàs i Parera
Cinematografia
Fotògraf, empresari i realitzador.
Vida A disset anys ja s’establí com a fotògraf Com a cineasta treballà per a la Iris Films, on assumí la direcció i la fotografia de diversos títols Gràcies a la firma disposà de mitjans que, juntament amb els seus coneixements estètics com a retratista, donaren com a resultat productes amb un tractament més modern que no pas els que feien altres collegues de l’època Alguns dels seus films, interpretats per grans actors teatrals com ara Jaume Torras, Francesc Tressols i Enric Giménez, es vengueren a la resta de l’Estat, en alguns països europeus i a Amèrica El 1911 deixà la firma Establí a…
Josep Carbó i González
Cinematografia
Guionista.
Vida Comentarista cinematogràfic en "Cinema" i "Nuevo Cinema" 1938, s’exilià a Mèxic després de la guerra civil Allí escriví arguments per a la pantalla o n’adaptà al costat del realitzador toledà José Díaz Morales, mexicà d’adopció Junts adequaren el text per al melodrama Por un amor 1944 i Amar es vivir 1945, de Juan J Ortega Amb aquest adaptà La Gioconda , de Gabriele D’Annunzio, protagonitzat per la catalana Emília Guiu, que obtingué un gran èxit El 1941 s’inicià com a argumentista de la comèdia Cinco minutos de amor Alfonso Patiño Tornà a treballar amb Díaz…
Ramon Tor i Deseures
Literatura catalana
Teatre
Escriptor i actor.
Vida i obra Pel que fa a la seva dedicació al món de la poesia, cal destacar la publicació de nombrosos reculls que tenen en comú la influència de Joan Maragall, la triple temàtica jocfloralesca pàtria/paisatge, fe/Déu, amor i el regust tradicionalista i conservador de l’època Les seves edicions sovint són de bibliòfil, i entre els títols editats destaquen La companyia 1925, Ruta 1930, Benedicció de la taula 1934, Cants de guerra i de pau 1938, L’hereu Riera amb data del 1938 però publicat el 1940, Novenari líric amb data del 1938 però publicat en la postguerra, Pastoral amb data…
,
Laberint d’Horta

Vista del laberint que dóna nom als jardins
Fototeca.cat
Art
Jardins creats a Horta, a Barcelona, el 1794, per Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, que n’encarregà la realització al polifacètic artista italià Domenico Bagutti.
En el seu estat actual, correspon a tres fases la primera, que encara dóna caràcter al conjunt, és la neoclàssica, amb un programa iconogràfic —escultures i relleus— sobre els diferents nivells de l’amor la segona és romàntica, i només en resten vestigis la tercera és exclusivament jardinera El palau, els orígens del qual es remunten a l’edat mitjana, presenta una façana neomusulmana del segle XIX
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina