Resultats de la cerca
Es mostren 1374 resultats
balena amb bec

Balena amb bec de Blainville (Mesoplodon densirostris)
NOAA (cc-by-3.0)
Zoologia
Nom aplicat a tots els representants de la família dels zífids.
Tenen en general poques dents i un gep frontal que conté abundància de greixos, dels quals hom obté l’anomenada esperma de balena El cap és petit i acaba en un bec agut Fan de 4 a 9 m, i solen ésser de colors foscs al dors les aletes són petites S'alimenten de cefalòpodes i de peixos, i habiten preferentment les mars del sud Nova Zelanda, però no són gaire abundants Els gèneres principals són Ziphius, Berardius , amb 4 dents a l’extrem anterior de la mandíbula, Mesoplodon, Tasmacetus , amb un dentat complet i funcional, i Hyperoodon , amb una capacitat de submersió de dues hores
bobina
Electrònica i informàtica
Impròpiament, terme aplicat a diversos aparells constituïts per dues bobines acoblades.
bàndicut
Zoologia
Nom aplicat a qualsevol dels marsupials de la família dels peramèlids.
Fan mig metre, com a màxim, tenen el musell allargat i punxegut i els peus posteriors estrets i llargs, amb els dits segon i tercer soldats en part i el quart armat amb una ungla grossa Tenen costums nocturns i s’alimenten d’insectes i de vegetals Són propis de Tasmània i d’Austràlia Els del gènere més representatiu, Perameles, són de tons bruns i tenen la part posterior del llom ratllada de fosc Els del gènere Thalacomys tenen aspecte de conill, amb les orelles i la cua molt llargues són cavadors i excaven galeries
parentiu
Lingüística i sociolingüística
Relació entre dues o més llengües procedents d’una soca comuna.
Aquest parentiu, anomenat històric o genètic , es basa en l’evolució divergent d’una primitiva llengua matriu, evolució vertebrada en unes lleis fonètiques, unes regles morfosintàctiques, etc, pròpies de cada branca Ajuda a conèixer aquest tronc originari la documentació antiga i el mètode comparatiu, iniciat per Bopp i Rask aquest permet la reconstrucció hipotètica de formes primitives i s’ha aplicat especialment a les llengües indoeuropees així, del sànscrit gaus , llatí bos , letó guovs , etc, es reconstrueix l’indoeuropeu gwows 'vaca’ El parentiu tipològic o, més pròpiament,…
diner de doblenc
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana creada l’any 1222 per Jaume I, d’una llei de 2 diners i canvi de 88 sous el marc.
Fou la primera moneda catalana que portà l’heràldica de les quatre barres El doblenc rebaixava a la meitat la llei del diner i tingué mala acceptació Hagué d’ésser substituït pel diner de tern d’un contingut d’argent de 25%, llei que ja s’havia aplicat a les emissions de Mallorca i València del 1246 i que també s’aplicà a l’encunyació aragonesa del 1259 Ramon Berenguer V de Provença, també baté diners de doblenc, amb el símbol heràldic dels quatre pals, i foren d’aquesta mateixa llei els diners valencians del temps d’Alfons IV i els rossellonesos a partir de Martí l’Humà
xarol
Tecnologia
Cuir o pell amb una de les cares recobertes per una pel·lícula impermeable a l’aigua, llisa, brillant i semblant a un mirall que és obtinguda per l’aplicació de diverses capes de fons, vernissos i laques, que poden ésser o no pigmentades i que consisteixen en preparacions d’oli de llinosa bullit, de nitrocel·lulosa plastificada o de resines sintètiques.
El primer procediment emprat per a enxarolar cuirs i pells fou l' enxarolatge en calent , que és un procés de lacat amb oli de llinosa que per oxidació i polimerització dóna pellícules de bona elasticitat i resistència Aquest procediment fou abandonat en aparèixer la tècnica de l' enxarolatge en fred , amb laques de nitrocellulosa, en el qual la formació de la pellícula és obtinguda per evaporació del dissolvent i no per via química, com és el cas de l’enxarolatge en calent El procediment més modern d’enxarolatge en fred és l’aplicat a base de laques de poliuretà formades sobre el cuir pel…
bomba d’infusió
Aparell emprat per a administrar medicaments de manera continuada o intermitent.
La més emprada és la bomba d’infusió d’insulina, utilitzada per al tractament de la diabetis mellitus insulinodependent consta d’un petit dipòsit d’insulina proveït d’una agulla que es manté unida a la pell, a través de la qual hom administra de manera constant una quantitat mínima d’insulina, i d’un dispositiu especial gràcies al qual hom pot administrar dosis suplementàries, a fi d’emular la funció pancreàtica Hom pot mantenir aquest tipus d’aparell aplicat sobre la pell de l’abdomen, per mitjà d’un cinturó, per bé que actualment hom empra experimentalment aparells que poden…
vibrador
Construcció i obres públiques
Aparell emprat per a efectuar la vibració del formigó.
Els vibradors, que adopten diferents formes segons la natura de les obres, són accionats elèctricament o per aire comprimit, i poden ésser de moviment alternatiu o rotatiu En els murs no gaire gruixuts o molt armats són aplicats contra l’encofrat, el qual transmet les vibracions al formigó En les peces, blocs de grans dimensions, etc, hom empra els vibradors anomenats agulles vibradores , l’element vibrant dels quals, una mena de sonda cilíndrica o agulla, s’introdueix per ella mateixa a la massa de formigó En els revestiments, paviments, enrajolats, etc, són emprats vibradors, l’element…
eucaliptus

Eucaliptus
© Xevi Varela
Botànica
Farmàcia
Gènere que comprèn unes 300 espècies d’arbres, de la família de les mirtàcies, generalment de gran alçària, oriünds d’Austràlia i de Malàisia i plantats en règim forestal en una gran part del món.
Les fulles de les branques tendres són oposades, sèssils i obtuses, i les de les branques fetes són alternes, lanceolades o falciformes, rígides, enteres i dretes —de fet són fillocladis— Les flors, amb un gros receptacle turbinat, s’agrupen en umbelles o glomèruls i els fruits són càpsules de dehiscència valvar Als Països Catalans, l’espècie més comuna, i a la qual és aplicat el nom, és Eglobulus Les fulles i les flors són emprades en medicina casolana en forma d’infusió i d’inhalacions Són moltes les espècies d’eucaliptus que forneixen fusta, resina i altres productes, com és ara l'…
subordinacionisme
Cristianisme
Tendència teològica que estableix la subordinació del Fill respecte al Pare.
Durant els tres primers segles hom troba un subordinacionisme ortodox en la majoria dels pares Justí, Ireneu, Climent d’Alexandria i, sobretot, Orígenes, que postulen una generació pretemporal del Logos, per influència del gnosticisme, que feia infranquejable el pont entre la divinitat i la creació, i per temor a comprometre el monoteisme Una forma explícita fou defensada per Ari, que afirmà la creaturitat del Fill arianisme, i des d’aleshores fou l’element bàsic de totes les doctrines antitrinitàries antitrinitari Atacat per Atanasi, fou condemnat al concili de Nicea 325 Al final del s IV…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina