Resultats de la cerca
Es mostren 1616 resultats
Francisco Javier Simonet
Historiografia
Arabista i historiador.
Catedràtic de llengua àrab a la Universitat de Granada 1862 Ultra una Crestomatía arábigo-española 1881 publicada en collaboració amb JLerchundi, destaquen els seus treballs sobre els mossàrabs a Al-Andalus, sobretot Glosario de voces ibéricas y latinas usadas entre los mozárabes 1888 i Historia de los mozárabes de España 1897-1903
evangelis apòcrifs
Cristianisme
Conjunt dels escrits que, tot i referir-se a la vida i al misteri de Jesús, no han estat reconeguts per l’Església, la qual no els ha inclosos en el cànon del Nou Testament.
Sense caure en una sobrevaloració exagerada d’ells —com féu en altres temps l’escola de Tübingen—, hom no pot tampoc pretendre de desconèixer aquests evangelis, car són testimoniatge de la fe popular —que es revestia d’una fantasia desbordant, pròpia de la mentalitat oriental— i també, sovint, dels corrents herètics o heterodoxos del cristianisme, alhora que serveixen per a conèixer l’origen de tot de tradicions i costums, més o menys folklòrics, que han arribat —barrejats amb la fe autènticament evangèlica— fins avui En llur forma actual o en llur nucli primitiu, alguns d’aquests evangelis…
Yonà ben Iṣḥaq ibn Biklariš
Història
Farmacòleg jueu al servei de la dinastia dels Banū Ḥūd.
Redactà en àrab, dedicat a Aḥmad ibn Yūsuf al-Musta'īn, el Kitāb al-Musta'īnī , voluminós llibre de receptes mèdiques, on dóna el nom de les plantes en diverses llengües cultes, i també en la llengua vulgar, que ell denomina aljamia , de vegades fent distinció entre l’aljamia de Saragossa i la de València
Al-Ahrām
Periodisme
Diari egipci (‘Les Piràmides’) fundat a Alexandria el 1875 i editat després al Caire.
És un dels més importants del món àrab collaboren en el seu suplement literari els escriptors egipcis més notoris Tira diàriament entre 800 000 i 1 250 000 exemplars 1983 i hom publica també diversos periòdics suplements i revistes associats al diari Com tota la premsa egípcia, és propietat i està sota control del govern
anell sigil·lar
Numismàtica i sigil·lografia
Anell amb un relleu o incisió en el metall o en una pedra dura encastada, amb el distintiu d’una persona, que serveix com a matriu per a imprimir el segell i autenticar cartes i documents.
Han estat utilitzats des d’època molt antiga entre els egipcis, hebreus, grecs, romans i pobles germànics, i és usat encara en algunes ocasions solemnes A la catedral de Girona hom conserva el de la comtessa Ermessenda 998-1058 amb inscripció en llatí i àrab D’altres comtes i bisbes catalans també els usaren
Fèlix Maria Pareja i Casañas
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Orientalista.
Jesuïta 1915 i sacerdot 1927 Professor d’àrab a Bombai i a la Universitat Pontifícia Gregoriana Secretari i fundador de l’Associació Espanyola d’Orientalistes És autor, entre altres, del Kitāb al-šatranǧ ‘Llibre dels escacs’ 1935, Society and Politics in the Middle East 1969 i Islamologia 1952-54, en edicions italiana, castellana i francesa
Bartomeu de Tresbéns
Esoterisme
Metge reial i astròleg al servei de Pere III de Catalunya-Aragó, del 1361 al 1374 com a mínim.
Redactà abans del 1373, ja vell, i el dedicà al rei Pere, un tractat d’astronomia, titulat, sembla, Llibre de les nativitats publicat en 1957-58, en el qual reuní amb molt d’encert els postulats de l’astrologia grega i àrab Estudià a fons l’horòscop del rei i el de l’infant Joan
Joaquim Pla
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Arxivística i biblioteconomia
Filòleg.
Vida i obra Fou jesuïta 1761-73 Exiliat a Itàlia, fou vicedirector de la biblioteca universitària de Ferrara, llavors sota la direcció de Llucià Gallissà, i ocupà la càtedra de llengua caldea de la Universitat de Bolonya 1794-98 Havent retornat llavors a Catalunya, i novament exiliat, s’establí a Roma com a bibliotecari dels prínceps Barberini Erudit poliglot molt reconegut, collaborà en diverses obres en l’àmbit de l’hellenística, la semitística i la provençalística, com la collació de manuscrits de la Bíblia grega dels Setanta per a l’edició d’Oxford de Robert Holmes o la traducció a l’…
,
Procés de Barcelona
Nom que rep el conjunt d’acords adoptats i organismes creats des de la Conferència Euromediterrània celebrada el 1995 a Barcelona, fins el 2008.
Hi participaren els caps d’estat i de govern dels països riberencs de la Mediterrània que incloïen cinc estats de la UE, Algèria, Egipte, Israel, Jordània, el Líban, Malta, el Marroc, Síria, Tunísia, Turquia, Xipre i l’Autoritat Nacional Palestina, a més de la inclusió de la Lliga Àrab i la Unió del Magrib Àrab com a observadors amb l’objectiu de construir gradualment i mitjançant la cooperació un espai comú en matèria d’economia, intercanvis culturals i humans, seguretat i estabilitat política i collaboració institucional, plasmats en l’anomeada Declaració de Barcelona Fou creat un…
Muḥammad ibn Aḥmād al-Maqdisī
Geografia
Viatger i geògraf àrab, conegut també amb el nom d’al-Muqaddasī.
Autor 985 d’una interessant i detallada descripció dels països islàmics occidentals, que visità, amb excepció d’Al-Andalus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina