Resultats de la cerca
Es mostren 2347 resultats
calibre
Militar
Diàmetre interior del canó d’una arma de foc.
Indicat inicialment i actualment encara en les armes de caça pel nombre de bales esfèriques de plom del mateix diàmetre que l’ànima que entren en una lliura de pes, el calibre, regulat ja des del s XIX en millímetres, centímetres o polzades Actualment, hom observa una disminució en els grans calibres dels canons terrestres i navals Als exèrcits de terra, el màxim calibre utilitzat és el de 2 o 3 mm, i a la marina, el de 127 mm En les armes portàtils, hom passa del calibre de 7,62 mm al de 5,56 mm Hom encara utilitza el calibre per a indicar la longitud del tub de les peces d’artilleria així,…
Campanya Internacional per a la Prohibició Total de les Mines Antipersones
Organització no governamental internacional fundada el 1992 amb l’objectiu d’aconseguir la il·legalització de la fabricació, l’ús i el tràfic de mines antipersones.
Promou també el desminatge i l’assistència als damnificats per aquestes armes Sota el lideratge de la Fundació de Veterans del Vietnam i de l’advocada Jody Williams , sorgí de la unió de sis organitzacions arran del fracàs de la convenció de Ginebra sobre armes convencionals 1980 Des de la seva fundació, s’hi han adherit més de 1000 organitzacions no governamentals El 1997 aconseguí que 122 estats signessin a Ottawa un tractat per a la prohibició de les mines antipersones, en vigor des del 1999 i al qual s’han anat adherint nous estats membres Al final de la dècada de 1990, hi havia 110…
Alfred Puig Planell

Alfred Puig Planell
MUSEU COLET
Esports de tir
Tirador i directiu.
S’inicià en tir de precisió al Tiro Nacional de Barcelona, on s’inscriví el 1941 Fou un dels fundadors del Club de Tir de Precisió de Terrassa 1945 i n’assumí la presidència en diversos mandats Practicà el tir amb armes curtes de guerra, però, posteriorment, s’interessà per les armes olímpiques Fou campió de Terrassa i del Vallès en diverses modalitats, i campió d’Espanya per equips en pistola de tir ràpid 1967, 1969 Fou directiu de la federació provincial de tir de Barcelona i membre de la junta de govern de la federació catalana i espanyola de tir olímpic També fou àrbitre estatal de tir…
peça
Heràldica
Classe de càrrega heràldica representada en un escut d’armes.
Hom distingia entre peces fonamentals honorables o de primer ordre banda, barra, bordura, cantó, cap, creu plena, faixa, pal, peu, sautor, i xebró i peces de segon ordre , que eren totes les altres La ciència heràldica actual, però, les considera totes d’igual valor Hom parla de peces disminuïdes quan l’amplària de les fonamentals és disminuïda generalment a llur meitat aleshores reben un nom diferent cotissa, vergueta, etc Hom anomena peces compostes o derivades les formades principalment per combinació d’altres, però amb característiques pròpies
armífer
Escuder que tenia per ofici portar les armes del senyor.
expugnar
Prendre a força d’armes (una fortalesa, una ciutat, etc).
despulles
Conjunt de vestits, armes, etc, presos a l’enemic vençut.
estendard
Heràldica
Ensenya quadrada dels cossos muntats amb les seves armes brodades.
equilibri polític
Política
Principi segons el qual cap estat no és prou poderós per a estar en condicions, sol o en unió dels seus aliats, d’imposar la seva voluntat als altres i vetllar pel manteniment de la pau.
Es desenvolupà a partir de la pau de Westfàlia 1648, i es convertí en directriu del dret internacional en la pau d’Utrecht 1713 La pau de Viena 1815 regulà l’equilibri europeu durant el s XIX però a l’inici del s XX, amb el sorgiment de nous estats i de potències no europees, aquest principi entrà en crisi, fins que ressorgí, després de la Segona Guerra Mundial, recolzat en el monopoli d’armes nuclears de què disposaven els dirigents de les dues coalicions EUA i URSS Bé que l’equilibri nuclear ha evitat l’enfrontament armat de les dues grans potències, la generalització de les armes nuclears…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina