Resultats de la cerca
Es mostren 2130 resultats
Lluís Antoni de Borbó
Història
Infant d’Espanya i comte de Chinchón.
Fill de Felip V, a vuit anys rebé el capel cardenalici i fou nomenat arquebisbe de Toledo Però, amb els anys, no sentí vocació religiosa i abandonà les seves dignitats En morir el seu pare, es dedicà a les ciències naturals i a la música El 1776 es casà amb Maria Teresa de Vallàbriga
Pere Joan Rotllan
Filosofia
Literatura
Humanista.
Mestre en arts, molt vinculat, a Barcelona, al cercle de l’arquebisbe Pere de Cardona i de Martí Ivarra És autor d’un pròleg i d’uns comentaris, en llatí, a una collecció d’epigrames i odes d’aquest darrer 1512 molt interessants pels detalls ambientals que dóna del món cultural barceloní de l’època
Francesc Ortells i Gombau
Cristianisme
Eclesiàstic.
Vicari a Foios l’Horta, per instigació de l’arquebisbe de València FFabián y Fuero, membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, escriví 1781 en defensa del nou mètode de filar seda Disertación descriptiva de la hilaza de seda según el antiguo modo de hilar y el nuevo llamado de Vaucanson 1783
Joseph Fesch
Cristianisme
Cardenal cors.
Oncle matern de Napoleó I, fou nomenat arquebisbe de Lió 1802, cardenal 1803 i ambaixador davant la Santa Seu Aconseguí que el papa Pius VII coronés Napoleó emperador Més tard, en desacord amb l’actitud del seu nebot contra el papa presidí un concili nacional 1811, i, caigut en desgràcia, es retirà a Roma 1814
Francesc Fleix i Solans
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es formà a les universitats de Barcelona, Alcalá, Valladolid i Bolonya Canonge de Tarragona i capellà d’honor de la capella reial, fou promogut a bisbe de l’Havana 1846-64, on organitzà el seminari tridentí El 1864 fou elegit arquebisbe de Tarragona Prengué part, a Roma, en el concili I del Vaticà 1869-70
almoiner | almoinera
Cristianisme
Prelat del palau pontifici, el primer després dels cambrers secrets, que té el títol d’arquebisbe.
És el cap de l’Almoineria Apostòlica i signa els rescriptes de concessió de benediccions apostòliques
dictador
Diplomàtica i altres branques
A la dieta de l’Imperi, títol que tenia el secretari de l’arquebisbe de Magúncia.
Era arxicanceller i dictava els documents que havien d’ésser sotmesos a la deliberació dels collegis
Adalbert
Cristianisme
Arquebisbe de Bremen i Hamburg (1043-72) i legat papal (1053) a Noruega, Suècia i Dinamarca.
Intentà de reunir els bisbats escandinaus en un patriarcat sota la seva autoritat, però no ho aconseguí per l’oposició de Roma Aquest fracàs consumà la separació entre els pobles germànics Adalbert tingué un important paper polític sota Enric III Fou tutor d’Enric IV, però fou allunyat de la cort en intentar d’alçar contra aquest els barons germànics Tanmateix, Enric IV el tornà a cridar més tard 1069 Fou home d’una gran cultura
Dimítrios I
Cristianisme
Nom eclesiàstic de Dimítrios Papadòpulos, arquebisbe de Constantinoble i patriarca ecumènic de l’Església ortodoxa (1972).
Nomenat bisbe d’Elea i auxiliar del patriarca Atenàgores 1964, el qual succeí, pel sector de Kurtulus Istanbul, des del 1972 era metropolita d’Imroz i Tènedos, a la mar Egea De tendència moderada, la seva elecció provocà, tanmateix, friccions amb el govern turc
El papa Francesc canonitza set nous sants
El papa Francesc canonitza l’arquebisbe de San Salvador Óscar Arnulfo Romero , el papa Pau VI , dos sacerdots, un jove laic i dues religioses Óscar Arnulfo Romero, anomenat “bisbe dels pobres” va ser assassinat el 1980 per paramilitars de l’extrema dreta Pau VI va ser impulsor, juntament amb el papa Joan XXIII, del Concili Segon del Vaticà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina