Resultats de la cerca

S’inicià en la música al Conservatori d’Amsterdam, on estudià violoncel i composició Mentre era violoncellista en l’Orquestra Municipal d’Utrecht, la seva Suite núm 3 guanyà el Premi de l’Orquestra del Concertgebouw, i fou l’obra amb la qual debutà com a director el 1932 al capdavant d’aquesta formació Més tard fou nomenat director assistent de l’Orquestra Municipal d’Utrecht 1933 i adjunt de C Schuricht 1937 El 1949 assumí la titularitat de l’Orquestra Residència de la Haia, càrrec en el qual es mantingué fins l’any 1973 Admirat per la seva sensibilitat en la interpretació de…

Format a Maastricht, el 1967 entrà com a director assistent en l’Orquestra de la Ràdio Holandesa Amplià els seus coneixements en direcció orquestral amb F Ferrara, a Itàlia, i amb Spaanderman, a Holanda El 1970 deixà el seu càrrec a la ràdio, i l’any següent obtingué el premi de Besançon de direcció d’orquestra, el primer d’una important llista, entre els quals destaquen el Karajan de Berlín 1973 i el Cantelli de Milà 1975 En 1981-83 fou director principal de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio França de París, càrrec que exercí després en l’Orquestra Simfònica d’Utrecht 1983-86 El 1988…

Estudià violí amb el seu pare, que era violinista, i més tard viatjà a Itàlia Quan tornà dirigí l’Orquestra de Cordes de Derby 1943-45 i el 1947 fou assistent de F Busch al Festival de Glyndebourne, on quatre anys després debutà com a director amb l’òpera Don Giovanni , de WA Mozart Director de música al Festival de Glyndebourne entre el 1969 i el 1978, hi dirigí un extens repertori, especialment centrat en Mozart -sobretot Idomeneo , que enregistrà en repetides ocasions- i en autors del segle XX El 1951 actuà a l’Òpera de Viena i un any després ho feu al Covent Garden de Londres El 1962 fou…

Estudià orgue amb Peter Hurford i Pie Kee, i posteriorment ho feu al King’s College de Cambridge Més tard es traslladà a Roma, on estudià direcció orquestral amb Franco Ferrara a l’Acadèmia de Santa Cecília Durant el període 1970-72 fou director associat de l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC i el 1973 inicià les seves collaboracions al Festival de Glyndebourne amb Capricio El 1974 esdevingué principal director convidat de la Royal Liverpool Simphony Orchestra, i l’any següent fou nomenat director musical de l’Orquestra Simfònica de Toronto, amb la qual treballà fins el 1988 Del 1989 al…

De formació autodidàctica, el 1899 fundà una orquestra d’afeccionats amb la qual feu diverses gires per Anglaterra entre el 1902 i el 1904 L’any 1905 fundà la New Symphony Orchestra de Londres i cinc anys més tard assumí la direcció artística del Covent Garden, on estrenà obres de Wagner i Richard Strauss i on convidà artistes com Wilhelm Furtwängler, Erich Kleiber o els Ballets Russos de Diaghilev 1911 El 1915 fundà la Beecham Opera Company i després de la Primera Guerra Mundial fou director convidat en diversos països europeus fins a la fundació, el 1932, de l’Orquestra…

Entre el 1916 i el 1923 estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on es formà amb P Rougnon i I Philipp, entre altres mestres Fora del centre, amplià la seva formació amb N Gallon, A Bloch i Ph Gaubert El 1923 guanyà el primer premi en un concurs per a fagotistes i del 1925 al 1930 fou director de música del Théâtre de l’Atelier L’any 1927 creà el Trio d’Anches, a París, i combinà les actuacions en conjunts de cambra i les collaboracions amb grans orquestres, com l’Orquestra Nacional de França, la de l’Òpera de París o la de la Societat de Concerts del Conservatori El 1940 fundà l’…

Després d’estudiar al Conservatori de Leipzig, inicià la carrera musical com a violinista, i el 1953 debutà com a director d’orquestra El 1958 fou nomenat director musical de l’Òpera de Dresden, on romangué fins el 1962, any en què assumí la titularitat de l’Orquestra del Teatre de Schwerin A partir de llavors dirigí diverses orquestres alemanyes i de l’est europeu El 1971 demanà asil polític a Suècia, on actuà regularment al capdavant de formacions orquestrals del país El 1972 es feu càrrec de la direcció de l’Òpera de Kiel, a l’Alemanya Occidental, i entre el 1979 i el 1981 fou…

S’incorporà al Joventut de Badalona 1987 i es proclamà campió d’Espanya júnior 1989 Amb el primer equip guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1989, 1991, la Copa Korac 1990, la Lliga ACB 1991, 1992 i la Lliga Europea 1994 Posteriorment jugà en el Real Madrid 1995-97, equip amb el qual guanyà l’Eurocopa 1997 el PAOK Salònica 1997-99 i 2001-02, amb el qual aconseguí la Copa de Grècia 1999 el Saski Baskonia 1999-2000 el Paniónios BC 2000-01 el Basket Rimini 2001-02, i l’Olimpiakós BC 2002-03 Fou internacional en categories inferiors i disputà cinquanta-set partits amb la selecció absoluta Fou…

A petició de la Federació Catalana de Futbol FCF, el 1926, el doctor Moragas realitzà un informe sobre la possible creació d’un departament de medicina esportiva Anys més tard cristallitzà en un règim de prestacions mútues finançat mitjançant la collaboració de tots els federats a la FCF Així, aquesta entitat assumí les lesions esportives dels seus afiliats i fins i tot les seves invalideses Les prestacions de la Mutual, però, no es van poder desenvolupar per les circumstàncies de la Guerra Civil i de la política postbèllica, cosa que provocà que veiés limitades les seves…

Fou jugador del Picadero Jockey Club i del Club de Beisbol Hèrcules Les Corts, amb el qual guanyà el Campionat d’Europa B 1979 Es retirà el 1980 i començà a arbitrar partits d’infantils Format en cursos d’àrbitres cubans i italians, el 1984 ja havia assolit la categoria d’internacional Arbitrà partits de la Lliga espanyola, la Copa d’Europa de clubs i competicions internacionals de seleccions Arbitrà la final del Campionat d’Europa 1987 disputada a Catalunya A la meitat dels anys vuitanta assumí la presidència del Collegi d’Àrbitres de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol…