Resultats de la cerca

S'inicià amb l’obra d’un excepcional cronista d’Índies, l’inca Garcilaso de la Vega, que amb els seus Comentarios Reales o Historia General del Perú 1609-13 donà una indiscutible categoria literària al gènere i superà no sols els qui escriviren sobre la conquesta del Perú Pedro Cieza de León, Agustín de Zárate i Pedro Sarmiento de Gamboa sinó la totalitat dels cronistes d’Índies El barroc a penes tingué ressò al Perú fora d’algun escriptor religiós i del gongorista Juan de Espinosa Medrano, bilingüe, a qui s’atribueix Ollantay i que és autor d' Apologético en favor de don Luis de Góngora 1662…

Vida Estudià al Conservatori i a la Universitat de Madrid, on es doctorà en filosofia i lletres També assistí als Cursos de Darmstadt, a Alemanya, impartits per O Messiaen i G Ligeti Amb tot, en algunes ocasions reivindicà el caràcter autodidàctic de la seva formació Considerat com un dels membres més reeixits de l’anomenada Generación del 51, les seves primeres obres representaren un anhel de renovació del panorama musical espanyol a través de les aportacions de l’avantguarda Aviat assolí un llenguatge molt personal i es decantà per l’expressionisme atonal Més tard, però, avançà…

Estudià musicologia a la Universitat de Praga, i rebé classes particulars de V Novák Posteriorment, a Viena, es perfeccionà amb JB Foerster 1911-12 Del 1915 al 1921 dirigí diverses orquestres a Hamburg, Brno, Moravská Ostrava i, finalment, a Praga, on fou segon director de l’Orquestra Filharmònica de la ciutat També dirigí el cor Hlahol, amb el qual feu algunes gires Nomenat professor de composició al Conservatori de Praga, exercí alhora com a crític musical en "Národní Osvobození" Treballà a la Ràdio Txecoslovaca 1930-45 i el 1947 emigrà als EUA, on ensenyà teoria musical al Roosevelt…

Format al Conservatori Superior de Música de Madrid, fou deixeble de Fernández de la Mora i de C del Campo, amb els quals estudià piano i composició respectivament Els anys 1923 i 1926 obtingué els premis de composició d’aquest conservatori Membre de l’anomenada Generació del 27, la seva inclinació musical partia, d’una banda, de l’entroncament amb l’ideari nacionalista de Falla i, de l’altra, de la vinculació de la música espanyola amb les noves tendències musicals de l’avantguarda europea El 1936, essent professor d’harmonia al Conservatori Superior de Música de Madrid, es veié…

Cal cercar els seus orígens en un cor infantil destinat al servei religiós palatí fundat a mitjan segle XV, al qual Joaquim II de Brandenburg afegí una orquestra el 1545 Impulsada per Frederic I de Prússia, es consolidà com a orquestra reial Königlichen Kapelle Fou dissolta per Frederic Guillem I de Prússia, i recomposta pel seu successor Frederic II el Gran Fou també aquest darrer qui feu construir la Deutsche Staatsoper o Lindenoper 1741-43, actualment coneguda com a Oper unter den Linden i seu de l’orquestra i de l’Òpera de Berlín Amb Gaspare Spontini com a director general de música…

Deixeble de Tomojirō Ikenouchi i Akira Ifukube, es graduà el 1951 a la Universitat Nacional de Belles Arts i Música de Tòquio Amplià estudis a París amb Tony Aubin, on entrà en contacte amb Olivier Messiaen i Pierre Boulez, i també amb l’anomenada música concreta, de la qual es considerat un pioner al Japó El 1953 fundà el grup Sannin no Kai ‘Grup dels Tres’, i introduí al Japó els corrents de l’avantguarda musical occidental música concreta i electrònica, serialisme, etc, que emprà en diverses composicions Ektoplasm , per a orquestra, 1955 A partir del 1958 adoptà un llenguatge…

Fill de fotògraf, s’inicià com a pintor, però els anys cinquanta començà a collaborar amb el seu pare Completà la formació amb estades a Hamburg i París, on fotografià les colleccions de moda de Balenciaga Professional des del 1957, treballà per a publicacions diverses i en publicitat, i es relacionà amb l’avantguarda artística Establert a Madrid el 1966, la seva sèrie de retrats publicada en el diari ABC 1972 que anomenà "fotos psicològiques”, tingueren una gran difusió Més endavant, fou també molt ben acollida la sèrie de fotografies que publicà en el diari El País de líders de…

Llicenciat per la Universitat de Cambridge 1978, les seves primeres obres foren produïdes per l’Orange Tree Theatre a Richmond, Londres Living Remains 1982, Four Attempted Acts 1984, Definitely the Bahamas 1987, Dealing With Clair 1988 i Play With Repeats 1989 Durant els anys noranta les seves obres traspassaren les fronteres britàniques i començà a ser conegut a Nova York, on féu una estada Inicià la seva collaboració amb el Royal Court Theatre de Londres, on estrenà No One Sees the Video 1990, Getting Attention 1991, The Treatment 1993, Attempts on her Life 1997, The Country 2000, Face to…

Deixeble de Salvador Gea al Reial Collegi del Patriarca de València, més tard estudià al conservatori de la ciutat La Guerra Civil Espanyola aturà la seva formació, que reprengué al conservatori de València amb JV Bàguena, M Palau i JM Machaconses Combinà la dedicació a la música i la de funcionari a l’Administració de la Sanitat Social Interessat en la renovació del llenguatge musical valencià, en el catàleg de la seva producció sobresurten les Nou cançons per a la intimitat 1966, per a soprano, tenor, baix, flauta, clarinet, fagot i piano, en què explorà les possibilitats de l’atonalisme i …

Es llicencià en dret, però es dedicà a la literatura, el periodisme i als guions televisius i cinematogràfics Els anys cinquanta dirigí la revista de crítica cinematogràfica Sequenze Resident a Roma des del 1950, se situà com un representant destacat de l’avantguarda literària dins del Gruppo 63, del qual fou un dels fundadors La seva obra, majoritàriament en prosa, posa en relleu l’absurd de l’existència humana a través de faules iròniques i un acusat sentit del grotesc Les seves obres més importants són el recull de narracions La scoperta dell’alfabeto 1963, que el donà a…