Resultats de la cerca

Monjo del monestir, en vestí l’hàbit el 17 d’octubre de 1637 Exercí el càrrec de sagristà i excellí com a cantor Segons el Breu diccionari biogràfic del pare Ireneu Segarra, fou condeixeble del pare Joan Cererols al voltant dels anys 1630-37 i deixeble del pare Joan Marc Es desconeixen els anys en què exercí de mestre de capella i de l’Escolania possiblement fou a conseqüència de substitucions temporals dels pares Cererols o Marc, imposades pels altres càrrecs que aquests exercien al si de la comunitat La data de mort que en dona el pare Ireneu, el 1671, no ha pogut ser…

La seva obra, breu i hermètica, anuncia les avantguardes del primer terç del segle XX Entre els músics que li eren contemporanis, només Claude Debussy, que compartia amb ell l’esperit d’innovació, s’interessà per la seva obra i en musicà tres poemes 1913 a més, el Prélude à l’après-midi d’un faune també s’inspira en el poema homònim de Mallarmé Posteriorment, musicaren poemes seus Maurice Ravel, Darius Milhaud i Henri Sauguet, entre d’altres L’obra de cambra amb recitació Hérodiade 1944, de Paul Hindemith, empra textos de Mallarmé, i la composició Pli selon Pli, ’Portrait de…

Estudià música a la seva ciutat natal, on fou deixeble de F Ferencsik i Z Kodály, entre d’altres Del 1950 al 1956 dirigí l’orquestra de l’Òpera de Budapest i posteriorment es traslladà a Berlín Després d’un breu període a Munic, el 1959 fou nomenat primer director musical de l’Òpera de Stuttgart i dos anys més tard anà a Hamburg, on es feu càrrec del teatre d’òpera d’aquesta ciutat En 1964-67 dirigí a Wuppertal i el 1976 tornà a Stuttgart, aquest cop com a director permanent de l’orquestra de l’Òpera Del 1976 al 1987 dirigí la Nordwestdeutsche Philharmonie Estrenà nombroses…

Estudià piano amb E Steuermann i teoria amb H Gál, F Salzer i O Jonas Inicià la seva carrera com a docent al Conservatori de Graz 1936-39 En 1939-41 dirigí a l’Òpera de Duisburg i del 1941 al 1943 ho feu al Teatre de l’Òpera Alemanya d’Estrasburg Després d’una breu etapa a Praga, el 1946 tornà a Viena, on es feu càrrec de la direcció musical de la Volksoper fins el 1955, activitat que combinà amb la docència Posteriorment actuà a les òperes d’Hamburg 1955-61, Viena 1962-65 i Kiel 1965-74 Ocasionalment es presentà al Festival de Salzburg i en diversos teatres sud-americans També…

Després d’haver-se dedicat uns quants anys a l’agrimensura, decidí d’explorar terres llunyanes, i des d’una illa de Malàisia, l’any 1858, envià a Londres una breu memòria en què casualment exposava les mateixes idees sobre l’evolució de les espècies per selecció natural que Charles Robert Darwin elaborava, ja iniciada la redacció de la seva obra mestra Aquesta memòria que no enfosquí pas la glòria de Darwin, malgrat el plantejament d’una qüestió de prioritat, resolta pels membres de la Linnean Society amb delicadesa i justícia donà lloc més endavant a una obra més extensa,…

Militar de carrera, el 1921 prengué part en la guerra d’Àfrica Capità el 1927, deixà l’exèrcit arran de la llei Azaña del 1931 Començà aleshores la seva tasca periodística El Día de Palma, sovint amb el pseudònim de Kim , clarament contrària al nou règim republicà Participà en l’aixecament militar del juliol del 1936, i, després d’una breu estada al front, assolí a Mallorca el paper d’ideòleg al servei del Movimiento a la postguerra, deixà els articles polítics pels de crítica literària i escriví la seva obra de creació, de la qual cal destacar Miss Giacomini 1941 reeditada…

Fou redactor dels diaris La Corona de Aragón , de Barcelona, i de La Discusión , de Madrid, on anà a residir participà en la revolta del Cuartel de San Gil 1866 i en la Revolució de Setembre 1868 i fundà el diari La Igualdad Tornà a Barcelona, fou diputat per Manresa 1869 i es destacà en la revolució federalista 1869 Després d’un breu exili fou novament diputat per Terrassa, 1870 Deixà diverses obres, com Los progresistas, los demócratas y los individualistas 1861 i un Viaje dramático alrededor del mundo 1864 El seu germà Miquel Joarizti i Lasarte Barcelona ~1840 — 1910 s’…

Després de fixar el preu de cada cançó, les majorales improvisaven cançons en honor dels assistents, que tenien, en general, un contingut de lloança El cant, de melodia més aviat monòtona, era acompanyat amb la percussió d’un pandero 1 del qual penjaven cascavells i cintes, i que era cobert de pell per les dues bandes El text era una breu cançó d’entre cinc i catorze -en general vuit- versos heptasíllabs de rima assonant Bibliografia Complement bibliogràfic Sistac i Sanvicén, Dolors Les cançons de pandero o de tambor estudi i noves aportacions , Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1997 Serra…

Es titulà de practicant en medicina i cirurgia 1896 i més endavant s’hi llicencià a la Universitat de Barcelona 1901 Participà en les activitats més tardanes de l’Esbart de Vic i dos poemes seus foren inclosos a La garba muntanyesa llegí també poemes al Círcol Literari de Vic Collaborà en la revista “L’Almogàver”, promoguda per Narcís ↑ Verdaguer i Callís , i a “L’Arc de Sant Martí”, amb el pseudònim Mossèn Borra , en què substituí Josep-Narcís ↑ Roca i Farreras com a articulista polític Publicà la novella Mary Joana La filla del crim , i la segona part, Mary Joana Lo secret , i el …

S’inicià al Club Esportiu Noia, passà pel Club Patí Torrelavit i tornà al Noia per jugar amb l’equip sub-23 i el primer equip, amb el qual el 1972 debutà a la màxima categoria i fou subcampió de Lliga 1981 Fitxà pel Liceo de la Corunya 1983-84, equip amb què guanyà la Copa del Rei, marxà a Itàlia per jugar en el Valdagno 1984-85, fitxà pel Club Hoquei Piera 1985-86 i acabà la carrera al Reus Deportiu 1986-88 Amb la selecció espanyola, fou subcampió del món 1982 i campió d’Europa 1983 Una vegada retirat, entrenà durant una breu etapa el Club Patí Cambrils a la primera divisió