Resultats de la cerca

El terme és molt trencat, accidentat pels darrers contraforts dels Aspres, amb l’altitud màxima al roc de Quers 391 m És drenat per la riera de Torderes i per diversos torrents que conflueixen en el Rard Té una gran importància el bosc alzines sureres i coníferes i el conreu principal és la vinya El poble és situat a 210 m alt, al voltant de l’església parroquial de Sant Nazari, romànica, d’una nau, amb campanar d’espadanya conserva retaules barrocs dels s XVII i XVIII

Algunes notícies històriques com ara la donació feta el 1164 per Pere de Santesteve i la seva esposa Ermessenda a Arnau Verdú del castell d’Ollers, fan esment d’un petit castell o fortalesa, situat a Ollers, que aviat va desaparèixer de la documentació Algun autor suposa que es devia trobar al costat de l’església i que hi podien pertànyer el sector amb espitlleres de la base de l’actual campanar tanmateix, el detall és poc significatiu perquè ens poguem atrevir a confirmar-ho

S'hi venera la imatge de la Mare de Déu de les Peces, talla gòtica policroma L’església és romànica, d’una nau, ampliada modernament per la banda de migdia i coberta amb encavallades de fusta L’absis és semicircular, llis, amb una finestra de doble biaix A la banda de tramuntana s’adossa la torre campanar, romànica, que possiblement tenia finestres geminades al pis alt Els del poble d’Alàs celebraven aplecs el dilluns de Pasqua i per Sant Roc, a l’agost

L’església de Sant Pere de Torres, que depèn de la parròquia d’Estamariu, és situada a la part inferior de la població És d’una sola nau, capçada per un absis semicircular sobre la façana de ponent es dreça un petit campanar d’espadanya i al seu davant hi ha un porxo Exteriorment es cobreix amb un teulat de llicorella de doble vessant Sobre el poble hi ha restes de l’antic castell de Torres Tradicionalment, la festa major s´ha celebrat al setembre

Situat al sector pla del terme, a 702 m d’altitud vora el Segre, hi destaca la plaça Major, el carrer Major, l'església parroquial dedicada a sant Tirs edifici renovat el 1855 i que compta amb un campanar de torre rectangular amb espitlleres i finestrals al darrer pis i la capella de Sant Sebastià Hi ha un raval dit la Ferreria El poble celebra la seva festa major el segon cap de setmana d’agost, i el 28 de gener se celebra la Festa Vella

És esmentat per Guillem de Berguedà a Chansson ai comensada com a autor d’un «so vell i antic», anterior a la construcció del campanar de Vic, consagrat el 1038, expressió que indica un temps molt reculat No se’n té cap notícia tanmateix, s’ha identificat amb probabilitat amb el senescal dels comtes de Barcelona Ot   Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel Riquer, M de 1996 Les poesies del trobador Guillem de Berguedà Barcelona, Quaderns Crema

L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria és romànica, amb absis i campanar de planta quadrada El castell de Surp és esmentat el 1126 El lloc havia format part del vescomtat de Castellbò, dins el Quarter de Rialb L’antic terme comprenia els pobles de Caregue, Escàs i Rodés, l’antic monestir d'Oveix, el santuari de la Muntanya i l’església romànica de Sant Quirze de Surp Fou municipi independent fins el 1969, en què s’annexà al de Rialb de Noguera

Situació L'església de Sant Climent, vista des de la banda de migdia i des del costat nord-est, amb l’imposant campanar de base atalussada en primer terme ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església de Sant Climent, envoltada pel cementiri vell, és situada al peu de la carretera d’Isona, just on s’acaben les darreres cases del poble Aquesta església roman sempre oberta FJM-AMB Mapa 34-11253 Situació 31TCG606704 Història La vila de Nargó, denominació amb què apareix a la documentació fins al segles XV-XVI l’actual poble de Coll de Nargó, és esmentada l’any 1016, però el seu terme té un esment…

Situació Vista de llevant amb la capçalera plana i decorada d’arcuacions i dues petites absidioles al transsepte J M Masagué Vista del costat de migdia amb el petit campanar sobre el creuer i una petita absidiola a l’extrem del braç sud d’aquest J M Masagué Església que presideix una petita parròquia rural que s’estén per l’extrem sud-est de la vall de Gallifa i els vessants nord-oest de la muntanya del Farell, dita inicialment de Montmajor Mapa L36-15392 Situació 31TDG267129 La carretera que hi porta travessa aquesta muntanya pel cim del Farell, ara ocupat per una moderna…

Situació Capçalera de l’església, amb el gran absis i la torre campanar que té al cos superior finestres d’arc de mig punt resseguides per una sanefa d’escacat ECSA - JA Adell Aquesta església és situada al centre del poble de Castanesa, al nucli de la Vila de Dalt Mapa 32-10 213 Situació 31TCH078079 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Hi ha dubtes sobre el caràcter d’aquesta església i sobre si va ésser una església del monestir de Santa Maria d’Alaó Les dades que es tenen són indirectes El capbreu referent als drets…