Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
engravat
Construcció i obres públiques
Capa de grava col·locada per a engravar un carrer, camí, etc.
quimiosfera
Meteorologia
Capa de l’atmosfera on tenen lloc principalment les reaccions fotoquímiques.
Aquestes consisteixen en una dissociació i una recombinació moleculars, la primera durant el dia i la segona durant la nit, influïdes per la radiació ultraviolada que hi incideix La quimiosfera s’estén entre els 30 i els 200 km d’altitud i comprèn, per tant, la part superior de l’estratosfera, la mesosfera i la part inferior de la termosfera
manteu
Indumentària
Capa llarga sense valona que portaven els eclesiàstics sobre la sotana.
camp magnètic interplanetari
Astronomia
Camp magnètic estès des del Sol fins més enllà de l’òrbita de Plutó.
El seu límit interior es troba al voltant de 1 R o radi solar sobre la superfície del Sol, quan el camp magnètic solar adopta una orientació radial El límit exterior se situa en el xoc terminal format per la interacció del vent solar i el plasma interestellar A l’altura de l’òrbita de la Terra, la seva intensitat mitjana és de 5nT, i està inclinat uns 45° respecte a la direcció radial L’estructura a gran escala del camp magnètic interplanetari es coneix com model de Parker, per ENParker, el qual va derivar-ne correctament les propietats, l’any 1958 En aquest model, els tubs de flux estan…
Necròpoli del Sas de Sant Bartomeu (el Torricó)
Art romànic
Situació Restes de tombes excavades en una capa de gres, a migdia de l’ermita de Sant Bartomeu ECSA - JI Rodríguez Aquesta necròpoli és situada prop de l’ermita de Sant Bartomeu, a migdia Passat el parc situat a ponent de l’església, hi ha un altiplà conreat que té al vessant de migdia uns esperons o promontoris erms En aquest indret es localitza la necròpoli Mapa 31-14 358 Situació 31TBG839306 Necròpoli A l’esperó més occidental apareix una capa de gres on hi ha indicis d’una necròpoli rupestre Es conserva la part dels peus d’una tomba rectangular, orientada nord-…
vent geostròfic
Meteorologia
Vent horitzontal teòric corresponent a l’equilibri geostròfic, quan la força bàrica equilibra la força de Coriolis.
Correspon a una distribució d’isòbares en línia recta i sense fregament El vent geostròfic s’utilitza sovint com una aproximació al vent real per damunt de la capa límit de l’atmosfera, on el fregament és menys important Aquest vent és parallel a les isòbares deixant en l’hemisferi nord a l’esquerra els valors de pressió més baixos La seva intensitat augmenta amb el gradient de pressió, visualitzat en els mapes del temps per la proximitat de les isòbares
calcogenur
Química
Compost laminar de fórmula química
TX 2
, on X
és sofre, seleni o tel·luri i T
és un metall de transició, com per exemple el titani, el zirconi, el vanadi, el molibdè, etc.
Presenten una estructura formada per una successió infinita de làmines bidimensionals XTX, paralleles entre elles i construïdes de tal forma que dues capes aniòniques incloguin una capa catiònica Aquesta estructura geomètrica es caracteritza per unions iòniques-covalents molt fortes dins d’una mateixa làmina i unions febles entre dues làmines successives Això fa que aquests composts tinguin una forta anisotropia Hom estudia llur utilització com a càtode en les bateries d’automòbils elèctrics i també com a catalitzador en processos Friedel i Crafts
carbonitruració
Química
Cementació dels metalls ferrosos amb carboni i nitrogen.
Hom porta a terme aquest tractament en una atmosfera de monòxid de carboni, amoníac i hidrocarburs generalment propà i butà a alta temperatura 700-875°C L’alta duresa obtinguda en la capa superficial de l’ordre de 950-1 050 xifres Vickers amb una penetració de 0,7-0,8 mm és causada per l’acció conjunta de la nitruració i per la formació d’austenita Els acers carbonitrurats són emprats per a engranatges, cargols sens fi, arbres de lleves, etc
dopant
Física
En la fabricació d’una cèl·lula fotovoltaica, element que disposa d’un electró més o menys a la banda de valència que el semiconductor utilitza com a base de l’esmentada cèl·lula i que s’utilitza per al seu dopatge, el primer de la capa il·luminada (capa p) i el segon de la capa posterior (capa n).
el Montsec de Rúbies

El Montsec de Rúbies
© Xevi Varela
Serra
Sector llevantí del Montsec, entre el congost dels Terradets (Noguera Pallaresa) i els conglomerats eocènics de la serra de Comiols, que sepulten les calcàries mesozoiques.
Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d’ample, amb una altitud de 1300 a 1677 m Separa l’E de la Conca de Tremp Pallars Jussà de la conca de Meià alta Noguera, on en replans inferiors apareix una capa lignitífera i una altra de calcàries litogràfiques, molt estimades antany Les comunicacions rarament aprofiten les valls del riu de Boix, al S del de Barcedana, al N i tenen lloc pels extrems congost dels Terradets, a l’W coll de Comiols, al NE
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina