Resultats de la cerca

Fill d’ Andreu Claret i Casadessús  Fou deixeble de Joan Massià, Gonçal Comellas, Enric Casals i León Ara Collaborà amb Narciso Yepes i Maurice Gendron Ha estat guardonat en diversos concursos estrangers premi Tenuto de Brusselles i nacionals Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona Des del 1979 forma un duo amb el pianista Josep M Escribano Fou membre fundador del Quartet Ciutat de Barcelona i del Quartet Numen, i ha dirigit l’Orquestra Nacional d’Andorra, de la qual és concertino des del 1993 Uns quants anys després collaborà en la gira francesa dels Solistes de Tòquio…

De família modesta, passà a Barcelona, on s’enriquí ràpidament amb el comerç de queviures i el 1812 ja era un assentador important que assegurava els proveïments de la ciutat La seva collaboració amb els francesos no li impedí de cooperar, quan Ferran VII recuperà el poder, amb el capità general F J Castaños secundà les seves iniciatives, com la creació d’una societat d’accionistes que regís el Teatre de la Santa Creu, per tal de millorar-hi les representacions d’òpera italiana i teatrals Malgrat la crisi dels anys 1817-23, aconseguí de mantenir la seva fortuna El 1822 es casà amb Teresa Rafo…

Estudià a Barcelona amb Antoni Colomé, del Centre de Cultura Musical, i debutà a l’Associació de Música Da Camera de Barcelona 1913 S’especialitzà en el lied i collaborà, entre d’altres, amb Gaspar Cassadó, Frederic Longàs i Blai Net Participà en l’estrena a la capital catalana d’ El amor brujo , sota la direcció del mateix Manuel de Falla El 1924, acompanyada al piano per Igor Stravinsky, oferí un recital a l’Ateneu Barcelonès i l’any següent prengué part en un concert de l’Orquestra Pau Casals al Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Richard Strauss El 1928 intervingué en…

Llicenciat en filosofia i lletres, fou directiu del Secretariat dels Orfeons de Catalunya i de la Federació Catalana d’Entitats Corals Membre de l’equip directiu de l’Escola de Pedagogia Musical Mètode Ireneu Segarra i de la Fundació Pau Casals, estigué molt vinculat al Palau de la Música Catalana , del qual fou assessor cultural Fou secretari de la junta de l’ Orfeó Català , societat amb què també tingué una estreta relació i de la qual fou cantaire Formà part de Forum Musical, una iniciativa creada per l’Orfeó Català —en temps del president Joan Antoni Maragall— que es feu càrrec de la…

Inicià els estudis de piano amb la seva mare, però hagué d’abandonar aquest instrument a causa d’un atac de poliomielitis i començà a estudiar violoncel Fou alumne del Conservatori de Música de París i deixeble de Gerard Hekking i Paul Bazelaire Substituí Pau Casals en el trio que formava amb Jacques Thibaud i Alfred Cortot Posteriorment actuà amb Henryk Szeryng i Wilhelm Kempff Del 1937 al 1939 fou professor de l’Escola Normal de Música de París, i del 1941 al 1949, del Conservatori de Música de la mateixa ciutat L’any 1948 feu la seva primera gira pels Estats Units El seu…

A quinze anys ingressà a les classes de piano d’Alfred Cortot al Conservatori de París Fou també deixeble de Moritz Moszkowski i el 1919 obtingué el primer premi al conservatori parisenc Treballà intensament l’obra per a piano de Maurice Ravel  1924-27, a qui admirava profundament Posteriorment, l’entrada en contacte amb aquest compositor li feu replantejar-se el concepte mateix d’interpretació El 1953 publicà el llibre Ravel selon Ravel , en collaboració amb Hélène Jourdan-Morhange, en què explica les seves experiències al costat del músic francès A banda de la influència de Ravel, fou molt…

Fou fundada el 1955 per substituir Catalonia, Sociedades Paulista de Cultura Catalana, que fou dissolta per motius d’incompatibilitat amb la normativa jurídica brasilera sobre associacionisme L’únic canvi entre la primera societat i la segona fou el nom en efecte, no variaren ni la directiva ni el president, ni tampoc el local social Entre altres activitats, cal esmentar l’aplec de sardanes anual que s’inicià el 1957 i que el 1969 arribà a la dotzena convocatòria també organitzà representacions de teatre català i creà el Grup Folklòric Pau Casals Publicà durant bastants anys un…

El vilar Recones o Harrecones estigué relacionat d’antuvi amb el monestir de Santa Maria d’Ovarra El trobem esmentat en la falsa carta fundacional del comte Bernat Vers l’any 960 Ramon II de Ribagorça bescanvià amb el monestir d’Ovarra aquesta villa El 1006 Eldiberta, vídua d’Asner, amb la seva família, va vendre el patrimoni alodial que tenia a Recons, “ in valle Ripacurcenses ” L’any 1007 Galí, nebot d’Eldiberta, donà a Ovarra tot l’alou del vilar, excepte una vinya al lloc dit Sudue poc després, Dacó, fill de Galí, hi confirmà la part de l’herència, excepte el casal que havia estat del…

El petit nucli d’Iscles es troba a la riba dreta del barranc d’Iscles, afluent de capçalera de la Valira, aprofitant un monticle estratègic bé que dominat pels quatre costats per muntanyes, cosa que es creu que li donà nom “illa” El castell d’Iscles, documentat des de l’any 972, tingué especial importància a la segona meitat del segle X com a baluard fronterer del comtat ribagorçà i nus de comunicacions transversals entre la Terreta i l’Isàvena coll del Vent, coll de les Toralles Això explica que el seu districte comprengués el riu o vall d’Iscles i també bona part de l’actual terme de…

Vida Format inicialment amb el seu pare, el 1923 ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià amb Ll Millet, E Morera i E Toldrà, i el 1950 obtingué el premi extraordinari de composició Fou violinista de diferents formacions, com ara el Quartet Català, l’Orquestra Pau Casals, l’Orquestra de Cambra de Barcelona i, des de la seva fundació el 1943, de l’Orquestra Municipal de Barcelona A partir del 1962 ocupà el càrrec de concertino d’aquesta formació i el mateix any, després de la mort d’E Toldrà, en fou nomenat director Fou assessor musical de Radio Nacional de…