El petit nucli d’Iscles es troba a la riba dreta del barranc d’Iscles, afluent de capçalera de la Valira, aprofitant un monticle estratègic bé que dominat pels quatre costats per muntanyes, cosa que es creu que li donà nom (“illa”). El castell d’Iscles, documentat des de l’any 972, tingué especial importància a la segona meitat del segle X com a baluard fronterer del comtat ribagorçà i nus de comunicacions transversals entre la Terreta i l’Isàvena (coll del Vent, coll de les Toralles). Això explica que el seu districte comprengués el riu o vall d’Iscles i també bona part de l’actual terme de Queixigar (vall de Forno).
L’any 981 un tal Alfons lliurà al monestir d’Alaó, al seu abat Àlvar i als seus clergues, tot l’alou que tenia dels parents o per compra al castell d’Iscles, al comtat de Ribagorça. El cartoral alaonès informa també dels casals que tenien Ramon Dac i la seva muller Enginells al mig del castello d’Iscles i al peu del camí (abans del 1070).
Igual que Cornudella, Iscles formà part del tercer comtat de Ribagorça, però hi va persistir la senyoria dels castlans, que a l’època moderna pervingué als Bardaixí.