Resultats de la cerca

Titulat el 1914 Entre la seva obra sobresurt el Palau de la Metallúrgia de Montjuïc 1929, una de les obres capdavanteres de la nova arquitectura a Catalunya i que hom ha situat entre l’estructuralisme i l' art-déco Participà en el Segon Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana, i fou catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona

Fou catedràtic de retòrica i poètica de l’institut provincial d’Ourense i dedicà la seva activitat, d’una banda, a la filologia, fruit de la qual fou la seva notable Gramática gallega 1868, i de l’altra, a la poesia fou un dels poetes més destacats del Rexurdimento inicial La seva obra es recull en les Poesías 1878

Es llicencià a Barcelona El 1885 passà a Manila, on fou catedràtic de patologia de la universitat Deixà diverses publicacions mèdiques i dirigí la Crónica de Ciencias Médicas de Filipinas 1895-97 El seu germà, Miquel Maseras i Ribera Mont-roig del Camp 1857 — , també metge, deixà algunes publicacions fou pare de l’escriptor Alfons Maseras i Galtés

Fou catedràtic de dret canònic a la Universitat de València El 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis, on es distingí per la seva actitud moderada, però profundament antifrancesa Arran de la derrota de Blake i la caiguda de València, denuncià la incompetència de la Regència 1812, fet que provocà una crisi de govern

Fou catedràtic de dret públic a Múrcia, on dirigí el diari La Verdad i organitzà el partit Acció Popular Fou diputat a les corts del 1933, secretari de la CEDA i ministre 1935 en governs de Lerroux i JChapaprieta, amb la cartera de treball Fou executat per elements incontrolats en començar la guerra civil de 1936-39

Fou rector de la Universitat d’Alcalá de Henares i catedràtic de teologia Es destacà com a escripturista pels seus Commentaria in epistolam divi Pauli in Hebraeos 1611 Nomenat bisbe de Tortosa 1616-22, el 1620 publicà a Barcelona Isagoge in totam sacram scripturam Nomenat virrei i capità general interí de Sardenya 1621-22, probablement morí en el càrrec

Ordenat el 1836, ocupà càrrecs parroquials a Beneixama i València i fou catedràtic universitari de moral i religió Bisbe de Conca 1858, prengué part en el concili I del Vaticà 1870, on defensà la infallibilitat pontifícia El 1874 fou promogut arquebisbe de Santiago de Compostella, on impulsà la restauració de la basílica Cardenal 1877, fou arquebisbe de Toledo

Fill d’Eugeni d’Ors, estudià a Madrid i a Roma Catedràtic de dret romà a la Universitat de Granada el 1943, passà a la de Santiago 1944 i a la de Navarra 1961 Publicà diversos treballs, entre altres Presupuestos críticos para el estudio del derecho romano 1943, Epigrafía jurídica de la España romana 1953, Derecho privado romano 1968

Primer catedràtic de teoria de teixits a l’escola industrial de la Junta de Comerç de Barcelona 1851 Contribuí a l’organització de l’exposició de Barcelona del 1850 i fou jurat de les exposicions universals de Londres 1851 i de París 1855 Escriví un Tratado para la fabricación de tejidos de seda y otras clases

Estudià a Montpeller i a París Fou catedràtic de terapèutica, de medicina legal i de química a la Universitat de Montpeller, de la qual esdevingué degà Escriví diversos tractats mèdics, especialment sobre les aigües termals del Rosselló i de les comarques veïnes, publicats entre el 1827 i el 1840, i també una obra de toxicologia general