Resultats de la cerca
Es mostren 704 resultats
Narcís Serrallach i Mauri
Metge.
Estudià a Barcelona i s’especialitzà en urologia a París amb Félix Guyon Tornà a Barcelona i emprengué estudis sobre la secreció interna prostàtica i el tractament de la sífilis Fundà i dirigí la revista Hojas Urológicas i collaborà en publicacions mèdiques estrangeres El 1908 guanyà el premi Garí Publicà obres com Valor semiológico del examen de la urea en la sangre 1911, Las retenciones de orina en el hombre, La vacunoterapia en la clínica 1926, etc El seu fill, Francesc Serrallach i Julià Barcelona 1899—1986, també uròleg, publicà diverses obres sobre l’especialitat, com La diuresis y los…
Josep Espriu i Castelló
Medicina
Metge.
Doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona 1942, fou un destacat impulsor del cooperativisme sanitari a Catalunya L’any 1957 fundà l’entitat Assistència Sanitària Collegial, i posteriorment participà en el naixement d’altres entitats relacionades amb les assegurances mèdiques, com ara Assistència Sanitària Interprovincial o l’Hospital de Barcelona Fou president de la Fundació Espriu, dedicada a la promoció i el desenvolupament del cooperativisme Germà del poeta Salvador Espriu , també collaborà en la revista Destino , en què feia una secció setmanal sobre salut, i publicà…
Roger Guillemin
Medicina
Fisiòleg francès naturalitzat nord-americà.
Estudià medicina a la Universitat de Lió 1949 i prosseguí la seva formació al Centre de Cirurgia Experimental de Mont-real i a la Universitat d’aquesta ciutat, on es doctorà l’any 1953 en fisiologia Impartí classes de fisiologia a la Universitat de Baylor Texas i a la Universitat de Houston abans d’incorporar-se a l’Institut Salk de La Jolla, centre en el qual desenvolupà bona part de la seva recerca, centrada en la investigació neuroendocrinològica El 1977 rebé el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre les hormones proteiques produïdes al cervell, premi que compartí amb Andrew V…
obstetrícia
Medicina
Part de la medicina que tracta de la gestació, el part i el puerperi.
Existeixen proves que els antics coneixien ja les posicions del fetus, la versió uterina i l’operació cesària tanmateix, el màxim impuls de l’obstetrícia moderna es remunta a la introducció del fòrceps per Palfyn s XVIII, els treballs del cirurgià Ambroise Paré i el descobriment de l’origen de la febre puerperal per Semmelweis s XIX Els progressos de la neonatologia especialment des del descobriment dels grups sanguinis i les tècniques del part sense dolor han contribuït decisivament al gran avenç d’aquesta especialitat Als Països Catalans, cal destacar l’escola d’obstetrícia…
angioplàstia coronària percutània transluminal
Tècnica no quirúrgica emprada per a dilatar les plaques ateromatoses de les artèries coronàries.
Consisteix a inserir un petit globus, situat a l’extrem d’un llarg catèter, justament a l’interior de la zona parcialment obstruïda de l’artèria allí s’infla i en comprimir la placa d’ateroma augmenta la llum del vas i, per tant, el flux sanguini L’angioplàstia coronària, sempre que l’oclusió arterial permeti realitzar-la, és una alternativa a la cirurgia del bypass Amb tot, a falta encara d’avaluacions globals, el tractament no és sovint definitiu i la constricció coronària pot repetir-se amb el temps Aquesta tècnica fou desenrotllada per Andreas Grüntzig al començament de la dècada dels…
Rafael Cerdó i Oliver
Medicina
Metge.
Es llicencià a Barcelona 1839 El 1840 s’establí a València, on fou un dels fundadors de l’Institut de Medicina i redactor del seu butlletí Exercí posteriorment a Albacete, Cambil i Huelma, i el 1850 s’establí a Madrid Era membre de les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Barcelona, Granada i Mallorca Collaborà a “Siglo Médico” Era admirador de Bacon Publicà diversos treballs de caràcter pràctic sobre l’ús del cerat simple 1841, els tumors encefalítics 1846, la metàstasi, el còlera, el càncer, les aigües termals, i de caràcter teòric, com Tratado de la verdad en medicina 1853, Es…
Ferran Martorell i Otzet
Metge.
Fill de Vicenç Martorell i Portas Capdavanter de la cirurgia vascular, i en particular de l’estudi de les malalties arterials i venoses de les cames, fou fundador i director de la revista “Angiología” 1949, una de les primeres de l’especialitat al món Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1962 és autor d’una extensa obra en la qual destaquen Trombofeblitis de los miembros inferiores 1943 Accidentes vasculares de los miembros 1945 Trombosis de la vena cava inferior 1948 Úlceras de las piernas de origen neurovascular 1950 Úlcera hipertensiva 1953 i el tractat Angiología…
Francesc Orts i Llorca
Metge.
De família de mariners d’origen valencià, fou portat a Benidorm Marina Baixa a 3 anys Llicenciat en medicina a València 1928, amplià estudis a París, Viena i Munic Catedràtic d’anatomia de Cadis 1935, professor a València 1936-39 i Madrid 1954-75, treballà també com a cirurgià Fou un dels impulsors de l’orientació embriològica de l’anatomia a l’Estat espanyol Autor del text Anatomía humana 1944 i de La fisiología del desarrollo y su importancia en biología 1956 treballà en l’estudi dels vasos limfàtics de l’ull, l’aparell urinari i el desenvolupament del cor El 1982 fou investit…
Antoni Fraguas Castany

Antoni Fraguas Castany
Federació Catalana de Gimnàstica
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en gimnàstica artística.
Fou campió de Catalunya 1981, 1986, 1989 i d’Espanya 1986 del concurs general, en el qual també fou subcampió 1982, 1984, 1988 i tercer classificat 1983 També aconseguí diversos títols estatals per aparells És el gimnasta amb més participacions nou al Memorial Blume En l’àmbit internacional, disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, els Campionats del Món 1983, 1987 i els Campionats d’Europa 1987 Aconseguí una medalla de plata 1983 i una de bronze 1987 per equips als Jocs Mediterranis El 1987 es llicencià en medicina i cirurgia general i s’especialitzà en medicina esportiva, ortopèdia i…
Benvingut Cabot i Molardos
Literatura catalana
Poeta, publicista, novel·lista i historiador.
Es titulà de practicant en medicina i cirurgia 1896 i més endavant s’hi llicencià a la Universitat de Barcelona 1901 Participà en les activitats més tardanes de l’Esbart de Vic i dos poemes seus foren inclosos a La garba muntanyesa llegí també poemes al Círcol Literari de Vic Collaborà en la revista “L’Almogàver”, promoguda per Narcís ↑ Verdaguer i Callís , i a “L’Arc de Sant Martí”, amb el pseudònim Mossèn Borra , en què substituí Josep-Narcís ↑ Roca i Farreras com a articulista polític Publicà la novella Mary Joana La filla del crim , i la segona part, Mary Joana Lo secret , i el breu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina