Resultats de la cerca
Es mostren 4051 resultats
comtat de Torre Isabel
Història
Títol concedit el 1876 a Isabel Gisbert i López, en memòria dels serveis i mèrits del seu pare Llop Gisbert i García-Tornel, director de l’hacienda de Cuba i director general de contribucions.
Ha passat als Moreu
comtat de Clermont-en-Beauvaisis
Història
Territori feudal francès al voltant de la vila de Clermont.
Apareix ja com a comtat el 1023 Passà a la corona el 1218 i fou concedit el 1269 com a apanatge a Robert de França, fill de Lluís IX i ascendent dels ducs de Borbó, a qui els fou confiscat el comtat el 1524 i, més tard, fou donat a la branca dels Borbó-Condé Actualment el títol comtal és portat pel fill gran del comte de París i hereu dels Condé
comtat de Malta i Gozzo
Història
Títol jurisdiccional concedit per Frederic II de Sicília al seu fill Guillem, duc d’Atenes, que el cedí, el 1330, al seu germà il·legítim Alfons Frederic d’Aragó i als seus descendents.
El 1380 Pere el Cerimoniós el confirmà a Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona, i per mort de la filla d’aquest, Maria, revertí a la corona Frederic II havia adquirit la senyoria de les illes de Malta i Gozzo, el 1326, de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó que les tenia per herència de la seva mare, Luquina d’Alagó en canvi del comtat d’Agosta
Castell de Savallà del Comtat
Art romànic
La primera referència del topònim Savallà és de l’any 1043, quan surt esmentada la serra de Avellano com un dels límits territorials del castell de Conesa, en el document de cessió d’aquest castell que feren els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva muller Elisabet a Bernat Sunifred i la seva esposa Amaltruda La història d’aquest castell es presenta confusa per l’esment en la documentació de diversos indrets de la comarca amb topònims semblants Avella, Avellano, Avellan , la qual cosa fa difícil aclarir a quin castell hom s’està referint en cada cas Per alguns autors, la referència…
comtat i ducat d’Ormonde
Història
Títol de la família angloirlandesa dels Butler: el comtat des del 1328, el marquesat a partir del 1642, i el ducat des del 1682.
James Butler 1305-38 fou creat comte d’Ormonde per Eduard III d’Anglaterra A partir d’aleshores els Ormonde ocuparen càrrecs d’importància en el govern anglès d’Irlanda i generalment foren lleials a la corona anglesa Es destacaren entre ells James 1392-1452, dit el Comte blanc , quart en el títol, estudiós, guerrer i antiquari, i Thomas 1532-1614, desè comte el Comte negre , que, educat en el protestantisme a la cort anglesa, combaté a favor d’Anglaterra contra els revoltats de la pròpia terra James Butler 1610-88, dotzè comte i primer duc d’Ormonde 1682, tingué un paper destacat a la guerra…
comtat i marquesat de Hertford
Història
Títol anglès concedit (el comtat) vers el 1138 a Gilbert de Clare (mort el 1152) i novament, el 1537, després d’haver revertit a la corona, a Edward Seymour.
El seu fill, Edward Seymour mort el 1621, es casà amb Catherine Grey, germana de l’antireina Jane Grey El seu net, William Seymour mort el 1660, onzè comte, rebé el marquesat de Hertford 1640 Extingit el 1675, fou concedit novament, el 1793, a Francis Seymour-Conway , títol que encara porten els seus descendents
el Comtat de Sant Jordi
Nucli
Nucli turístic del municipi de Calonge (Baix Empordà), al límit amb el de Castell d’Aro.
comtat de Revertera de Salandra
Història
Títol concedit el 1771 per l’arxiduquessa Maria Teresa I d’Àustria al militar napolità de família originària de Vilafranca de Conflent Jaume de Revertera i von Thürheim (Nàpols 1750 — St.Andrä, Caríntia 1797), cavaller de Sant Joan, germà del cinquè duc de La Salandra, que morí com a conseqüència de les ferides rebudes a la batalla de Bassano contra Bonaparte.
comtat de la Reial Tenacitat
Història
Títol concedit el 1870 pel pretendent Carles (VII) a Joan Baptista de Queralt i Bucarelli, novè comte de Santa Coloma, únic titular.
comtat del Castell de Centelles
Història
Títol senyorial concedit el 1599 a Joaquim de Centelles-Carròs i d’Oms, comte de Quirra i baró de Centelles.
El rei arxiduc Carles III hi annexà la grandesa d’Espanya per a Francesc de Blanes-Centelles i Desbac-Descatllar, però no fou convalidada pels Borbó El títol passà als Moncayo, als Pignatelli d’Aragona i als Llança