Resultats de la cerca
Es mostren 1193 resultats
comtat de Gavaldà
Història
Territori situat entre l’Alvèrnia i el Llenguadoc, al límit oriental de Guiena.
Formà part de la Cèltica romana i, més tard, del regne d’Austràsia La capital fou Grèzes Aquest comtat fou atorgat 926 pel duc Eble Manzer d’Aquitània al seu gendre, que esdevingué comte Bertran I de Gavaldà En morir el comte Esteve II 1033, la potestas de Gavaldà passà als vescomtes de Millau, que esdevingueren vescomtes de Gavaldà El vescomte Gilbert I intentà de restaurar el títol comtal, però, com que morí sense fills mascles, els bisbes de Mende se n'apoderaren i s’intitularen comtes de Gavaldà, fins a la Revolució del 1789 Del seu casament amb Gerberga, comtessa de…
Andrej Kirillovic Razumovskij
Música
Productor, empresari i violinista aficionat rus.
Feu la carrera diplomàtica i exercí com a ambaixador rus a Viena del 1792 al 1807 El 1788 es casà amb la comtessa Elisabeth de Thun-Hohenstein i, després de la mort d’aquesta, el 1806 prengué per muller la princesa Lichnowski El seu entusiasme per la música el feu entrar en contacte amb alguns dels músics més eminents de l’època Conegué J Haydn, WA Mozart i L van Beethoven, amb el qual mantingué una estreta relació entre el 1796 i el 1816 El 1808, creà un quartet de corda mantingut econòmicament per ell mateix i que posà a disposició de Beethoven El 1814 representà Rússia al…
son Torrella
Possessió del municipi de Santa Maria del Camí (Mallorca).
Situat al N de la vila, antiga alqueria de l’època islàmica anomenada Abdà, que els hereus del vescomte de Bearn donaren a Bernat de Santaeugènia, i a la seva mort, el 1269, passà al seu germà Guillem de Montgrí, el qual el 1271 la lliurà a l’infant Jaume, el futur rei de Mallorca Al començament del segle XIII ja pertanyia als Torrella, que la conservaren fins que fou adquirida el 1670 per Francesc Cotoner i d’Olesa germà del gran mestre de Malta Nicolau Cotoner, que feu construir l’actual casa, una de les millors residències urbanes del Barroc de l’antiga construcció resta, entre altres…
Pere de Foix
Cristianisme
Cardenal.
Conegut per el Vell Fill de la comtessa Elisabet I de Foix i d’Arquimbald de Grailly Bisbe de Comenge, Tarbas, Lescars i Albano i arquebisbe d’Arle 1450-63, fou creat cardenal per Benet XIII el 1409 Disputà sobre el bisbat d’Urgell amb Arnau Roger de Pallars, patriarca d’Alexandria Prengué part en el concili de Constança 1414-18, i malgrat haver estat partidari del papa Luna, contribuí a la seva deposició En ésser elegit papa Martí V, aquest l’envià com a legat als regnes hispànics el 1425, el 1427 i el 1429 Amb Alfons de Borja després papa Calixt III obtingué la renúncia a la…
Ramon Roger I de Carcassona-Rasès
Història
Vescomte de Carcassona, Rasès, Besiers i Albi (1194-1209), fill i successor de Roger V i d’Adelaida de Tolosa.
Succeí sota la tutela de Bernat de Saissac fins el 1199 Vers la fi d’aquest any o començament del següent perdé la seva mare, que duia el títol de comtessa Era nebot valencià del rei Felip II de França El 1201 s’alià amb el seu cosí germà al comte Ramon Roger I de Foix contra el comte Ramon VI de Tolosa, oncle seu Amenaçat per la croada contra els càtars, el 1209, en companyia del comte de Foix, s’entrevistà amb Pere I de Catalunya-Aragó Acudí a Montpeller a negociar amb els legats papals, però no pogué acceptar llurs duríssimes condicions El mateix any els croats li prengueren…
Hug I d’Empúries
Història
Comte d’Empúries i de Peralada (991-1040), fill de Gausfred I.
En morir el seu pare, heretà Empúries i Peralada Participà, segons Tomic, en l’expedició de Ramon Borrell a Còrdova 1010 En morir el seu germà Guislabert 1014, que havia heretat el Rosselló, intentà de reunificar els comtats Prengué, així, el Rosselló al seu nebot Gausfred II, que es defensà ajudat pel comte Bernat I de Besalú La mediació de l’abat Oliba de Ripoll facilità l’entesa entre els contendents 1020 Mort Ramon Borrell de Barcelona 1018, aprofità la minoritat de Berenguer Ramon I per envair l’alou d’Ullastret, que ell mateix anys abans havia venut al comte barceloní La comtessa…
Castell d’Enviny (Sort)
Art romànic
L’antic poble de Castellviny es troba enclavat al cap de l’anomenat penyal de Castellviny 1000 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa, damunt del poble la Bastida de Sort i equidistant dels nuclis de Pujalt i Olp Si fem cas de la toponímia, en aquest indret hi podria haver el castell d’Enviny, encara que la distància entre Enviny i Castellviny és considerable Vers el 970 es documenta la villa Imbicinio que segurament correspon a l’actual llogaret d’Enviny, i el castell és esmentat per primera vegada l’any 1081 com el terme on es localitza un capmàs que el comte Artau I donà al…
Castell de Biscarri (Isona)
Art romànic
Enquadrat dins del comtat d’Urgell, el castell de Biscarri sembla haver-se mantingut almenys al segle XI sota el domini eminent del comte L’any 1055 Ermengol III donà el “ castrum Bescarri ” amb la seva església i parròquia de Sant Andreu, amb els delmes, les primícies i les oblacions, a Arnau Mir de Tost, el qual en el seu testament del 1071 el llegà al seu nét Arnau i a la seva filla, la comtessa Valença Ermengol IV d’Urgell, l’any 1078, renovà la donació del seu predecessor amb al comte Ramon V de Pallars, la seva muller Valença i llur fill, Arnau Tot i que la donació del…
Garcia III de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (925-970) i comte d’Aragó (Garcia II).
Fill de Sanç I i de Toda Fins el 931 estigué sota la tutela del seu oncle Ximeno Garcés, i després sota la de la seva mare, que el casà amb la comtessa d’Aragó, Andregot Galindes, amb la qual cosa vinculà a Navarra el comtat aragonès, que fou encomanat al comte Fortuny Ximenes Les tropes d’'Abd al-Raḥmān III 934 i 937 obligaren la regent a sotmetre's a vassallatge això no obstant, els navarresos participaren en la batalla de Simancas 939 Toda i Garcia III ajudaren el comte castellà Ferran González contra Lleó, però poc després ajudaren Sanç I en la seva pugna contra Ordoni IV que…
Salvador Reixac
Música
Violinista i compositor.
La seva formació musical tingué lloc, probablement, a la capella del Palau de la Comtessa de Barcelona Es casà amb Jacinta Feliu, de la qual tingué dos fills Jacint i Francesc, que nasqué a Madrid i fou mestre de violí a la cort espanyola El 1753, Salvador Reixac fou contractat com a violinista al servei del duc d’Osuna També treballà com a primer violí al Colegio Imperial de Madrid Després d’infructuosos intents, al setembre del 1768 obtingué finalment la plaça de violí a la capella reial interpretant, en l’exercici d’oposicions, una sonata pròpia de gran lluïment La seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina