Resultats de la cerca
Es mostren 1323 resultats
Maties Delcor
Història
Orientalista.
Prevere, estudià a la Sorbona, a l’École des Hautes Études, a Heidelberg i fou pensionat a l’escola d’arqueologia de Jerusalem Des del 1958 fou catedràtic d’hebreu i de llengües semítiques a la Universitat Catòlica de Tolosa Dedicat a l’estudi dels manuscrits de la mar Morta, publicà Le livre de Daniel que ha traduït al català, Le Deutero-Zacharie, Les hymnes de Qumran, Les petits prophètes, en collaboració amb A Peissler Participà en el moviment Nostra Terra i és autor dels assaigs sobre Les verges romàniques de la Cerdanya i el Conflent en la història i en l’art 1970 i Estudis…
Esglésies de la Fenolleda anteriors al 1300
Mapa de les esglésies de la Fenolleda anteriors al 1300 J Salvadó Ancinhan Sant Nazari e Sant Cels d’Ancinhan Atsat Sant Sadurnin d’Atsat Sant Julian e Santa Basilissa de lo castèl d’Atsat Sant Jordi d’Atsat Belestar Sant Bertomiu de Belestar abans Santa Magdalena Sant Bertomiu de Jonquerolas Sant Miquèl del castell de Caladroer Camporsin Sant Estève de Camporsin Sant Just de Palmas Caramanh Sant Estève de Caramanh Cassanhas Santa Maria de Cassanhas Sant Estève de Casas Sant Cebrian de Cuixós Caudièrs de Fenolhet Capella del Fòrt Nostra Dóna de la Val Sant Jacme de Castelfisèl Centernac Sant…
Pere I de Castellbò
Història
Vescomte de Castellbò (1114-1143/50).
Fill del vescomte Ramon I de l’Alt Urgell i d’Ermessenda Fou el primer vescomte de l’Alt Urgell a titular-se vescomte de Castellbò 1126 La seva muller Sibilla, filla i hereva del vescomte cerdà Ramon II, li aportà en dot els vescomtats de Cerdanya i de Conflent i els castells de Sant Martí, Queralt i Miralles, pels quals el 1134 prestà vassallatge al comte de Barcelona i de Cerdanya Ramon Berenguer IV El 1135 obtingué d’Ermengol VI, comte d’Urgell, la cessió del castell de Ciutat, que li disputaven els bisbes d’Urgell Morí després d’haver fet un viatge de devoció a Terra Santa, i…
Bel·ló I de Carcassona
Història
Comte de Carcassona en temps de Carlemany.
Pare de Guiscafred, comte de Carcassona, de Sunifred Sunifred I d’Urgell-Cerdanya , comte d’Urgell-Cerdanya —pare de Guifré I de Barcelona —, amb força seguretat d’ Oliba I de Carcassona , comte de Carcassona, i probablement de Sunyer I d’Empúries-Rosselló , comte d’Empúries-Rosselló Posseïa els béns patrimonials al Conflent, però hom en desconeix els antecedents familiars i les circumstàncies del naixement La seva persona s’ha de considerar com l’origen del Casal de Barcelona , del tronc inicial del qual devien néixer diverses branques que s’estengueren cap a l’Alvèrnia, el…
Atlas lingüístic dels Pirineus Orientals
Atles lingüístic de les comarques septentrionals de llengua catalana i de les comarques frontereres llenguadocianes.
Comprèn el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, l’Alta i la Baixa Cerdanya i zones limítrofes de l’Alt Urgell, del Ripollès, de la Garrotxa i de l’Alt Empordà, la Fenolleda, el Perapertusès, part del Termenès i del Narbonès, el Donasà, el País de Saut i el Sabartès Fou dirigit per Enric Guiter, el qual, amb un equip, feu les enquestes entre el 1943 i el 1951 i publicà l’obra el 1966, que forma part del Nouvel Atlas Linguistique de la France par regions És el més dens dels atles lingüístics catalans 382 localitats, mentre que el qüestionari és dels més breus L’obra presenta uns…
Valença I de Pallars-Jussà
Història
Comtessa de Pallars Jussà (1177-82), filla del comte Ramon VI.
El seu pare morí prematurament i li deixà, en un testament del 1177, el comtat de Pallars Jussà, una honor que tenia pel rei de Catalunya-Aragó, una altra que tenia pel comte d’Urgell i uns béns a la Cerdanya i el Conflent, tot sota la guarda i batllia de la seva àvia Òria d’Entença Per part seva, Òria féu testament pel maig del 1178, i encomanava la tutela de Valença al comte rei Alfons I el Cast Tanmateix, Valença governà poc temps, i morí sense successió En compliment del testament del seu avi Arnau Mir I, el comtat passà aleshores a Dolça I, que el donà a Alfons el Cast
pic del Bastard
Cim
Cim (2 093 m) de la serra que separa el Capcir de la vall de Cabrils (Conflent), termenal dels municipis de Matamala (Capcir) i de Ralleu (Conflent).
coll de les Arques
Depressió de la serra que marca el límit del Conflent i el Rosselló, per on passa el camí de la Bula d’Amunt (Rosselló) a Glorianes (Conflent).
Santa Eulàlia de Pi (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Façana oest d’un cos d’edifici molt modificat, situat al costat del campanar, que conserva paredada una porta de clara factura medieval ECSA - J A Adell L’església parroquial de Santa Eulàlia és al centre del poble de Pi, situat al SW de Bellver, a l’esquerra del torrent de Pi, afluent del Segre Mapa 35-10 216 Situació 31TCG981898 Pi és a uns 3 km de Bellver, agafant una carretera local que surt d’aquesta població en direcció S RMAE Història La menció més antiga de l’església de Santa Eulàlia de Pi és de l’any 1003, en el testament de Bernat, vescomte de Conflent, que…
Emmanuel Bonafòs i Siau
Botànica
Metge i botànic.
Deixeble de Gouan, fou nomenat director del Jardí Botànic de Perpinyà el 1794 i, dos anys després, professor d’història natural de l’Escola Central de Perpinyà 1796-1808 Herboritzà pel Rosselló, el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i la vall de Núria i refeu el jardí botànic, molt malmès per les operacions bèlliques durant la Guerra Gran Fou un dels introductors de les vacunes a Catalunya del Nord 1800 A partir de la Restauració dels Borbó a França i fins a la Revolució del 1848 fou un dels metges més influents a Perpinyà i acumulà un gran nombre de càrrecs El 1854 fou, amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina