Resultats de la cerca

Destacà durant la revolució del 1868 i el 1869 fou elegit diputat per Barcelona Intransigent del Club dels Federalistes, collaborador d' El Estado Catalán , intervingué en l’aixecament federal del 1869 i el 1870 en l’alçament contra les quintes pel qual fou condemnat a 12 anys de bandejament Retornà el 1873 i essent diputat provincial de Barcelona, collaborà en l’intent de proclamació de l’Estat Català del març del 1873 És autor de La nueva inquisición Proceso del diputado Serraclara y sucesos ocurridos en Barcelona el día 25 de setiembre de 1869 1870 i, ensems amb altres, d' El libro del…

Professor a l’Escola Universitària de Formació del Professorat de Barcelona, exercí com a crític de cinema del diari Avui des del 1983 Coautor dels llibres Conèixer el cinema , El cinema a l’escola i Espectacle, amor i martiris al cinema de romans , dirigí el Festival Internacional de Cinema de Barcelona entre 1987 i 1990

Rector de Vallferosa Solsonès en 1779-82, de Castellvell de Solsona i de Castellnou de Seana Escriví unes Memorias de la ciudad de Solsona y su iglesia Barcelona 1959 aprofitant en part els materials recollits per Miquel Llisterri, i han restat inèdites una biografia del bisbe Lassala, en castellà, i Dogmes i veritats de la nostra santa religió catòlica 1805, comentari al Catecismo del mateix Lassala, del qual traduí també una versió abreujada Hom li ha atribuït una història de Catalunya, perduda

Estudià a l’Escola Normal de Barcelona i a la de la Generalitat El 1935 impartí un curs pràctic Freinet a l’Escola d’Estiu Fou secretari d’organització de la Federació Catalana de Treballadors d’Ensenyament A l’exili fou també un propagador de les tècniques Freinet Cap del sector pedagògic del Centro de Orientación Psicopedagógico de Mèxic, cap del departament de pedagogia de la Universitat de l’Havana 1961-67, posteriorment fou assessor pedagògic de l’escola “Ermilo Abreu Gómez”, de la ciutat de Mèxic És autor de La enseñanza a través de los textos libres 1959, Educación moral de la juventud…

Estudià amb els mestres Josep Cantó i Josep Baró i Güell i, després de la Guerra Civil Espanyola, anà a Mèxic 1939, on es feu càrrec de l’Orfeó Català de Mèxic fins el 1951 Com a compositor es dedicà sobretot a les sardanes i a les peces per a veu sola i per a cor Entre les seves peces instrumentals també destaquen un Quartet de corda 1936, la Sonata per a piano en mi menor 1944 i una Simfonia en re menor 1944

Estudià al seminari de Girona i es doctorà en teologia a València 1862 Fou bisbe de Lleida 1875-89 i arquebisbe de Tarragona 1889-1911 Publicà diverses pastorals, entre les quals Carta pastoral sobre la masonería 1898

Lerrouxista, fou collaborador amb el pseudònim d' El Maleta Indulgencias de La Publicidad i El Diluvio , on es destacà pels seus virulents atacs a tots els sectors catalanistes Prat de la Riba, Massó i Torrents, el canonge Collell, Eusebi Güell, etc Aplegà alguns dels articles publicats a El Diluvio en el volum Catalanistas en adobo 1903 També escriví peces teatrals, com El redentor del pueblo 1915 El seu fill, Lluís Marsillach i Burbano Barcelona 1906 — 1970, periodista, fou director d' Hoja del Lunes , de Barcelona i redactor del Diario de Barcelona 1964-70

Llicenciat per la Universitat de València, amplià estudis a les universitats de Tübingen i Besançon Professor, successivament, a la Universitat de les Illes Balears 1994 i a la Universitat Pompeu Fabra 1999, d’on esdevingué catedràtic el 2002, és autor d’uns 200 treballs publicats que el convertiren en el matemàtic de l’Estat espanyol més citat internacionalment Inicialment, es dedicà a l’anàlisi funcional i, posteriorment, al processament digital d’imatges i el seu tractament per ordinador, matèries en les quals esdevingué un referent internacional De les seves publicacions hom pot esmentar…

Violinista autodidàctic i ferrer d’ofici Director del Terceto Farré, on tocava amb els seus fills Josep Maria acordionista i Joan percussionista i interpretava els Llanceros de Tuixén i altres tonades tradicionals de la serra de Cadí Alt Urgell i Berguedà i de la comarca del Solsonès, així com el repertori de ball popular vals, polca, masurca, pasdoble, xotis, etc L’any 1962 es traslladà a la Seu d’Urgell i el 1972 a Barcelona Enregistrà cançons i balls en els discs de l’Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu

Fou pilot oficial de SEAT Sport i competí habitualment en proves de marató i raids Es proclamà subcampió 1984 i campió 1986 de Catalunya de rallis de terra Posteriorment inicià les participacions en el Ralli Dakar on corregué dinou vegades En la categoria de bugui i com a pilot oficial de l’equip Schlesser, aconseguí dues quartes posicions 2001, 2002 Guanyà la Baja Aragón 1999 i fou tercer a la Copa del Món de tot terreny 1999, 2000 És germà del també pilot  Salvador Servià