Resultats de la cerca
Es mostren 15026 resultats
serra d’Alfaro
Serra
Alineació muntanyosa cretàcia al límit entre la Marina Alta i el Comtat, dirigida de SW a NE.
La seva meitat occidental separa els termes municipals de Fageca i de Famorca, al S, del de Tollos, al N Comtat la meitat oriental es troba dins el terme municipal de Castell de Castells, limitada al N pel curs del barranc de Malafí El punt culminant 1 165 m alt es troba dins el terme de Tollos Comtat És anomenada també serra de Bitla
blauet

Blauet
harum.ko iNaturalist (cc-by-sa-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels alcedínids, d’uns 10 cm de llargada, bellament acolorit, amb el dors de color blau verdós, el ventre castany i les potes vermelles.
Té una silueta desproporcionada a causa de la grossària del cap i del bec les potes i la cua, per contra, són petites Viu prop dels rius de curs lent i s’alimenta de peixos i d’altres petits animals aquàtics És sedentari i nia a tot Europa i al nord d’Africa és comú als Països Catalans, on generalment hom el veu solitari o en parelles
Mamoré
Riu
Riu de Bolívia, subafluent de l’Amazones (1.900 km de longitud).
Neix al massís de Cochabamba Andes Orientals, amb el nom de Grande, fins a l’annexió amb el Chaparé i l’ Ichilo , des d’on pren la direcció nord L’afluent més important és el Guaporé , per la dreta, el qual fa de frontera amb el Brasil Finalment, conflueix amb el Beni i forma el riu Madeira , que té una gran part del curs navegable
São Francisco
Riu
Riu del Brasil, el tercer en llargària del continent (2 900 km de llargada i 560 000 km2 de conca).
Neix a la Serra Canastra Minas Gerais, travessa N-NE la sabana a l’estat de Bahia, les muntanyes litorals, per un curs molt pendent, i arriba a l’Atlàntic al límit entre els estats d’Alagoas i Sergipe A Joazeiro, a 600 km de la desembocadura, té 1 800 m de riba a riba i un cabal de 2 775 m 3 /s
marge
Agronomia
Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades.
En dret civil català, el concepte de marge és emprat com a presumpció legal per a determinar límits incerts entre propietats veïnes Hom considera que els marges són propis de la propietat superior o la més alta en el desnivell del terreny per la conveniència de compensar els perjudicis derivats de l’esllavissament de terres pel curs de les aigües L’actual compilació recull aquesta presumpció
tendència
Economia
Conjunt dels factors que determinen el moviment continu i prolongat de qualsevol activitat en una direcció coneguda durant un període de temps que és llarg amb relació al cicle econòmic
.
Una tendència és alcista o baixista observant un gràfic de sèries cronològiques i traçant una línia a través de la sèrie que minimitzi les distàncies entre la línia tendencial i les dades, i observant si puja o baixa en el temps Hom parla de tendència secular per designar el curs ascendent o descendent del desenvolupament sostingut que es presenta en qualsevol activitat durant èpoques relativament llargues
Xingu
Riu
Riu del centre-est del Brasil, afluent de l’Amazones per la dreta (2.090 km), que discorre pels estats de Mato Grosso i Pará.
Es forma per la unió d’uns quants rius, que neixen entre Serra do Roncador, a l’E, i Serra Formosa, a l’W Mato Grosso Rep per l’esquerra el seu afluent més important, l’Iriri, i s’uneix a l’Amazones aigua avall de Porto de Moz Pará Té diversos ràpids i cascades en el seu curs mitjà, en travessar terrenys granítics
White River
Riu
Riu de l’Amèrica septentrional, EUA, afluent de l’Arkansas (1 126 km de longitud i 73 000 km2 de conca).
Neix a les Boston Mountains, al NW d’Arkansas EUA, penetra al S de Missouri i, novament a Arkansas, desguassa a l’Arkansas prop de la confluència d’aquest amb el Mississipí Navegable durant uns 600 km, fins a Batesville, el seu curs superior és aprofitat al sector comprès entre les Boston Mountains i l’altiplà d’Ozark, per a la producció d’energia hidroelèctrica
forat dels Aigualluts

Forat dels Aigualluts
rateta2009 (CC BY-NC 2.0)
Cavitat circular que s’obre al pla dels Aigualluts (municipi de Benasc, Alta Ribagorça), al N del massís granític de la Maladeta i al peu de la cresta divisòria amb la Vall d’Aran, al mateix punt de contacte amb les calcàries devonianes de la cobertora.
S'hi precipiten les aigües de fusió de les geleres d’Aneto, Barrancs, Tempestes i Salenques, que s’escorren per la capçalera de la vall de l’Éssera, però que a través d’un curs subterrani de més de 3 km i de prop de 600 m de desnivell, obert a través de les calcàries devonianes, ressorgeixen als ulls del Joèu , a la Vall d’Aran
Sébastien Vaillant
Botànica
Botànic francès.
Estudià la classificació del regne vegetal Director del Jardin des Plantes, descriví acuradament la funció reproductora dels estams i del pollen en el seu discurs d’obertura del curs 1717 Sermo de structura florum , 1718 Publicà treballs sobre l’estructura de les flors i sobre la vegetació de la regió parisenca, com el Botanicon Parisiense , que fou la primera flora dels voltants de París
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina