Resultats de la cerca

Es proclamà campió de Catalunya individual 1964 i dues vegades campió d’Espanya en la categoria de dobles mixtos fent parella amb Ana Maria Estalella 1964, 1966 Guanyà dues vegades el campionat social del Reial Club de Tennis Barcelona en categoria absoluta individual 1962, 1971 Abandonà l’alta competició i exercí com a president del Comitè de Classificació de la Reial Federació Espanyola de Tennis

Fa referència al material de què estan fetes les llengüetes canya comuna Arundo donnax Són de canya les llengüetes senzilles per a clarinets i saxòfons i les llengüetes dobles, o inxes, com les dels oboès, fagots o gralles La canya té molta influència en les característiques sonores de l’instrument, ja que en pot dependre el timbre, l’atac, l’afinació o la dinàmica

Pioner del bàdminton a Catalunya S’inicià al Club Esportiu La Salle Bonanova de Barcelona a la dècada de 1980, i entrenà al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat 1988-92 en el marc del programa de preparació per als Jocs Olímpics de Barcelona En aquest període es proclamà diverses vegades campió de Catalunya individual i de dobles masculins Formà part de la selecció catalana

Formada a la Institució Lumen de Sant Joan Despí, també fou jugadora del Club de 7 a 9 El 1989 es proclamà campiona d’Espanya per equips i de Lliga amb el 7 a 9, i assolí la medalla de bronze individual en els campionats estatals En els Campionats de Catalunya fou campiona per equips 1989 i en dobles 1991, i subcampiona en individual 1988

Jugà amb el Club Petanca Ripollet, el CP Sant Damià-Cooperativa del Peix i el Club Petanca Prat, i guanyà el Campionat de Catalunya de clubs en diverses ocasions Formà part de la selecció catalana i espanyola, amb les quals guanyà sengles medalles de bronze als Campionats del Món i d’Europa Ha estat campió de Catalunya individual i campió d’Espanya de dobles

Començà a jugar al Tennis Sant Gervasi, amb el qual guanyà els Campionats de Catalunya per equips 1949, 1950, amb la seva germana Montserrat El 1949 també guanyà el Campionat d’Espanya per equips Posteriorment, passà a l’Ariel, amb el qual guanyà el Campionat d’Espanya 1953, 1954 Individualment, fou campiona d’Espanya 1953 i de Catalunya 1946 També fou campiona catalana de dobles 1949

Guanyà el Campionat de Catalunya en categoria sub-19 1991 i en dobles femenins 1992 representant el Club Bàdminton Bellaterra Abandonà la competició el 1997 L’any 2006 reprengué l’activitat com a jugadora i com a entrenadora Fou diverses vegades campiona d’Espanya en la categoria de veterans Fou una de les fundadores del Club de Bàdminton Sesrovires, primer club de bàdminton del Baix Llobregat

Segons el nombre d’enllaços dobles que contenen, hom els classifica en monoolefines, diolefines, triolefines, etc, els quals, d’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, són anomenats genèricament alquens , alcadiens , alcatriens , etc Els noms de les olefines són formats substituint l’acabament - à del nom de l’alcà corresponent per - è , - adiè o - atriè , segons el nombre de dobles enllaços presents a la molècula L’olefina més simple és l'etilè o etè CH 2 =CH 2 Els alquens tenen propietats físiques molt semblants a les dels alcans, amb la mateixa estructura fins a quatre carbonis…

Aquests elements es caracteritzen per tenir cinc electrons en el darrer nivell, dos dels quals en una capa tancada s, i tres de desaparellats en una capa p, que en determinen les propietats químiques Els pnicurs solen ser molt estables ja que formen enllaços covalents dobles o triples Els darrers anys han estat focus d’interès en la producció de materials que presenten superconductivitat d’alta temperatura crítica

Per reducció amb amalgama de sodi hom obté, a partir de la D-arabinosa o de la D-lixosa, la forma D, que es fon a 103°C i és dextrogira, i a partir de la L-arabinosa, la forma L, que es fon a 102°C Ambdues són dobles i molt solubles en aigua La forma D és produïda per fermentació de melasses amb certs llevats del gènere Saccharomyces