Resultats de la cerca
Es mostren 567 resultats
Colobra llisa europea
Morfologia La colobra llisa europea Coronella austriaca pertany a un gènere identificable per les seves dimensions petites, els seus hàbits crepusculars o nocturns i la brida fosca al costat del cap Javier Andrada Aquesta serp és menuda i esvelta, de tronc cilíndric, i arriba als 60 cm de longitud, o poc més El cap és petit, de musell arrodonit, lleugerament deprimit, amb ulls petits i pupilla rodona El coll és poc marcat L’escata rostral s’introdueix entre les supranasals hi ha una escata preocular, dues de postoculars, dues de temporals, set de supralabials, de les quals la tercera i la…
tinta al carbó
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tinta especial que permet el calc en sec aplicant damunt un paper blanc el paper que la conté i rascant-lo o copejant-lo pel dors per tal de facilitar l’adherència de la tinta.
oliana
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, que ateny uns 35 cm de llarg i té el cap negre, el dors ataronjat i clapat de negre i els flancs puntejats de blanc.
jaumet
jaumet Bruchus rufimanus
janet graham (CC BY 2.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters de la família dels brúquids, de petites dimensions, perfil compacte, dors aixafat, èlitres cobrint només una part de l’abdomen i teguments pubescents i de colors poc cridaners.
Són paràsits de diverses plantes pèsols, mongetes, faves, etc
verderola
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 16,5 cm, que és de color groc amb el carpó castany, el dors llistat de verd brunenc i té marques fosques al cap.
El mascle presenta els flancs llistats, i la femella és més verdenca És migradora parcial, i habita a les illes Britàniques, al N de la península Ibèrica i gairebé a tota l’Europa continental, llevat d’una gran part del litoral mediterrani És migratòria al País Valencià, rara a les Illes i comuna a la resta dels Països Catalans
fura
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, que ateny uns 35 cm de llarg i té el cap negre, el dors ataronjat i clapat de negre i els flancs puntejats de blanc.
Habita en els fons de roca i de prades de Posidonia de la Mediterrània, l’Atlàntic i la mar del Nord
bruel
Bruel
© Global Biodiversity Information Facility
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes de la família dels regúlids, d’uns 9 cm de llargada, arborícola, amb el dors verd i el ventre blanc groguenc, molt semblant al reietó pel color i els costums.
És comú als grans boscs i també en vegetació baixa, matolls a prop dels rius, etc És centreeuropeu i mediterrani, abunda als Pirineus i nia en molts llocs de la península Ibèrica
onagre
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, subespècie de l’hemió, de la família dels èquids, que no supera el metre d’alçada i és de color gris rogenc amb una ratlla negra al llarg del dors.
Habita, en petits ramats guiats per un mascle adult, a Àsia, des del Pròxim Orient fins a Sibèria i Mongòlia
mosquit del Japó
Entomologia
Mosquit de la família dels culícids originari del sud-est asiàtic, gros, de color marronós i amb ratlles longitudinals daurades al dors del tòrax, que habita principalment en àrees forestals i resisteix bé les temperatures fredes.
Es considera una espècie invasora amb capacitat per a transmetre malalties com ara el virus del Nil occidental, el dengue o el chikungunya
Els estomiformes: peixos abissals
Els peixos de l'ordre dels estomiformes són en conjunt els més abundants de totes les mars, si bé no ens són gens familiars a causa dels seus hàbitats generalment mesopelàgics la majoria viuen entre els 200 i els 1000 m de profunditat La fotografia mostra les fileres de fotòfors que caracteritzen la petita destral d'argent Argyropelecus hemigymnus , i també els seus ulls tubulars, en aquest cas dirigits cap amunt fa migracions per la columna d'aigua, entre el dia i la nit, de vegades de diversos centenars de metres Jean-Georges Harmelin Els estomiformes són considerats els neoteleostis més…