Morfologia
La colobra llisa europea (Coronella austriaca) pertany a un gènere identificable per les seves dimensions petites, els seus hàbits crepusculars o nocturns i la brida fosca al costat del cap.
Javier Andrada.
Aquesta serp és menuda i esvelta, de tronc cilíndric, i arriba als 60 cm de longitud, o poc més. El cap és petit, de musell arrodonit, lleugerament deprimit, amb ulls petits i pupil·la rodona. El coll és poc marcat. L’escata rostral s’introdueix entre les supranasals; hi ha una escata preocular, dues de postoculars, dues de temporals, set de supralabials, de les quals la tercera i la quarta són sota l’ull, i 19 fileres d’escates dorsals llises a la meitat del tronc; de 150 a 200 escates ventrals i de 40 a 70 parells de subcaudals.
El seu dors és bru, gris o vermellós, amb sèries de taquetes negres o bru fosc i, sovint, presenta taques fosques als flancs. La part superior del cap és fosca. Presenta una característica línia negra al costat del cap, que va de l’orifici nasal a l’ull i d’aquest a la comissura labial i al costat del coll. La part inferior és llisa o amb taques fosques damunt d’un fons blanquinós, groguenc, castany o vermellós. Sovint té dues ratlles fosques al coll. Els joves són més foscos que els adults, presenten el fons gris fosc amb taques negres i tenen la part inferior vermellosa.
Biologia i ecologia
Normalment, la colobra llisa es troba damunt de sòls lleugers o rocosos, en àrees relativament seques amb vegetació preferentment arbustiva i s’amaga a esquerdes o sota pedres. Apareix en muntanyes d’altitud mitjana, en localitats assolellades. Els seus hàbits són normalment crepusculars o nocturns i, encara que prefereix terrenys secs, sovint també es troba prop de l’aigua. Excava els seus refugis en sòl tou o sota pedres, sovint sota cobertura vegetal. Hom l’observa rares vegades en activitat, en tot cas al matí o després de pluges, i pot pujar a assolellar-se als arbusts. És relativament, lenta i poc agressiva, mossega rarament, fins i tot si se la manipula.
S’alimenta de sargantanes no gaire grosses o de cries de llangardaix o, de vegades, de petites serps o micromamífers, com rosegadors o insectívors, ben menuts, a causa de la seva pròpia mida moderada. En part és constrictora. Les formes juvenils mengen saures molt petits o molt joves i també consumeixen alguns invertebrats.
Aquesta espècie s’aparella en sortir de la hibernació o al final de l’estiu. Poden produir-se baralles entre mascles o entre mascle i femella prèvies a la còpula. Es tracta d’una forma ovovivípara; la femella allibera de tres a quinze cries vives per desclosa de l’ou simultània al «part». Les cries mesuren en néixer de 12 a 18 cm i es reprodueixen a partir del quart any de vida.
La hibernació és relativament llarga, dura de mitjan octubre a finals de març o primeries d’abril.
Corologia
Àrea de distribució de la colobra llisa europea (Coronella austriaca, en ratllat blau) i de la colobra llisa meridional (C. girondica, en verd) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
La colobra llisa europea viu des del N de la península Ibèrica fins a l’Orient Mitjà, passant per tota Europa fins als 63° de latitud N. És, per tant, una forma pròpia de climes entre temperats i freds, però amb requeriments clarament xeròfils.
A les nostres terres, apareix quasi exclusivament al Principat, on és present a muntanyes mitjanes de caràcter sec, preferentment, per tant, a substrat calcari. Apareix, normalment, en forma de poblacions disperses però ben constituïdes als Prepirineus i a les serres més seques dels sistemes Litoral i Prelitoral fins als ports de Beseit. Pot assolir fins 1800 m d’altitud i és més freqüent als solells, com ara els relleixos entre 800 i 1200 m, amb vegetació arbustiva i pedres per a refugiar-se, sota les quals és fàcil observar-la, en repòs, durant el dia i, molt més rarament, en activitat, al matí o al vespre.