Resultats de la cerca

Professor a Berna 1914 i a Basilea 1922 Estudià els problemes psicopedagògics a partir d’un sistema ontològic propi És autor de Wege und Irrwege der Erziehung ‘Camins i esgarriaments de l’educació’, 1918, Der Gegenstand der Psychologie ‘L’objecte de la psicologia’, 1921, Philosophia perennis 1952, Das Wesen der Philosophie ‘L’essència de la filosofia’, 1934 i Das Böse ‘El mal’, 1960

El 1898 fundà, amb CReddie, la primera escola nova d’Alemanya, caracteritzada per la vida comuna al camp, sobre la base d’un ensenyament realista i pràctic Progressivament cobrí l’edat escolar des de set fins a vint anys Entre la seva obra teòrica hi ha Deutsche Landerziehungsheime Grundsätze und Einrichtungen ‘Llars d’educació campestre alemanyes Bases i orientacions’, 1917

Ministre d’educació 1941-42 i 1945-46, ambaixador a Itàlia i a Israel i professor, ha destacat com a periodista És autor de reconstruccions històriques i llibres d’assaig América, tierra firme 1937, Biografía del Caribe 1945, América mágica 1959-61, Nuevo diario de Noé 1969, América en Europa 1975, El revés de la historia 1980 i Los pinos nuevos 1982

Convertit al metodisme, esdevingué predicador ambulant i promogué un moviment de reviviscència a Whitechapel anomenat Christian Mission , que el 1878 es transformà en l' Exèrcit de Salvació Salvation Army , comunitat d’acció cristiana considerada església, organitzada quasi militarment, i dedicada a la predicació cristiana i a l’educació i la regeneració dels miserables expresidiaris, embriacs, prostitutes Publicà In Darkest England 1890

Ministre d’educació nacional del govern de Vichy 1940 membre de l’Académie Française, en fou exclòs el 1944, i el 1945 fou condemnat a mort per collaboracionisme Exiliat, el 1958 tornà a França, però el 1960 en fou expulsat És autor dels assaigs L’enfance 1927, L’amitié 1929, etc, i de dos volums sobre viatges a la Xina

El seu nom era Esteve Fàbregas i Sala Amb Joaquima de Vedruna i de Mas fundà l’institut de germanes menors de penitència transformat, el 1826, en el de carmelitanes de la caritat, el qual dotà de les constitucions Regla de las nuevas hermanas terceras de María Santísima del Carmen 1827 i orientà 1828 cap a l’educació dels infants

Fill del metge Pere Esquerdo i Esquerdo , es formà a la Institución Libre de Enseñanza Fou professor de la Facultat de Medicina i de l’Hospital de Sant Pau, i diputat provincial de Sanitat per Barcelona durant els anys vint Membre del Consell de Pedagogia de Catalunya, formà part de la ponència d’educació física de la Mancomunitat de Catalunya 1923-24

Començà a jugar a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya de Lleida el 1985, equip amb el qual competí fins el 2002 La seva posició al camp era la de mig de melé Formà part de les seleccions catalana i espanyola durant els anys noranta Disputà la primera Copa del Món de rugbi femení 1991 Després fou professora a l’INEFC de Lleida

Fou un dels introductors de l’esport i l’higienisme a Catalunya Participà, juntament amb Narcís Masferrer, en la fundació de l’Associació Gimnàstica Catalana 1897 i la refundació de la Federació Gimnàstica Espanyola 1898 a Barcelona Prengué part en el Congrés Internacional d’Educació Física celebrat a París el 1900 en representació de la FGE i la revista Los Deportes , de la qual fou redactor

Fou fundat el 2001 per l’escola d’educació canina Can Jané, dirigida per Ramon Torralba, educador caní i agilitista des del 1994 Formà part de la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility 2004-09 fins que s’incorporà a la recentment creada Federació Catalana d’Agility Participa regularment en competicions d’àmbit català i espanyol Cal remarcar la seva implicació en l’adopció de gossos