Resultats de la cerca

Escriví Das Werden der sittlichen Person ‘L’evolució de la personalitat moral’, síntesi d’inspiració catòlica l’obra es fonamenta sobretot en els resultats obtinguts en el camp de la pedagogia sexual per Freud i Adler i per l’escola de Zuric Altres obres de la mateixa línia són Sexualpädagogik 1934, Psychologie und Heilpädagogik 1928, etc

De formació autodidàctica, residí habitualment a Barcelona, on es donà a conèixer l’any 1945 Les seves primeres obres són marcadament postimpressionistes, bé que aviat evolucionaren vers plantejaments expressionistes i, sobretot, coloristes Fou membre fundador del grup Lais i signant del Manifest negre 1949 La seva evolució posterior tendí a simplificar les referències a elements concrets

Fou catedràtic de zoologia a la Universitat de Jena Defensor de Darwin, féu una interpretació monista de l’univers i explicà tots els fenòmens naturals per les lleis de l’evolució Fou un dels primers a indicar que l’ontogènesi reprodueix la filogènesi Les seves obres principals són Generelle Morphologie der Organismen 1866, Natürliche Schöpfungsgeschichte 1868 i Anthropogenie 1874

Introduí un concepte d’espècie morfològica molt més estricte que el linneà, ja que considerava espècies diferents tots aquells grups d’individus que presentaven algun detall morfològic peculiar, mantingut en generacions successives Profundament religiós, rebutjà fermament el darwinisme, i això determinà la fortuna de la seva escola entre els contraris a la teoria de l’evolució

La roda pot consistir en un disc, massís o buidat en sectors o en segments circulars, o ésser formada per una part central circular, anomenada botó , per la qual passa l’eix, unida radialment mitjançant barrons, varetes, tiges, etc, anomenats raigs , a una part anular, eventualment revestida en la seva part externa per un cèrcol de ferro, de goma, etc La invenció de la roda, atribuïda a les cultures de pastors de l’Àsia central, és una invenció cabdal de la humanitat i, probablement, la més transcendent per a la seva evolució, atès que facilità el transport i permeté la…

Interessat primer per la zoologia, la biologia i la filosofia, se centrà finalment en temes de psicologia infantil i evolutiva, després de treballar amb T Lipps, P E Bleuler i E Claparède, el qual succeí en la direcció de l’Institut J J Rousseau Professor de les universitats de Lausana i Ginebra, edità amb altres els Archives de Psychologie i fundà, el 1951, el Centre International d’Epistémologie Génétique, que dirigí fins que morí La seva aportació fonamental fou la investigació des d’una perspectiva biològica, lògica i psicològica del sorgiment i desenvolupament de la intelligència en l’…

Hom la defineix per S 2 — S 1 = ∫ 2 1 dQ/T, S 2 — S 1 essent la variació d’entropia corresponent a dos estats d’equilibri del sistema, i ∫ 2 1 dQ/T , la suma de quocients de les quantitats de calor cedides al sistema i la temperatura absoluta en què es troba el sistema en tots els punts d’un procés reversible qualsevol que uneixi l’estat 1 amb el 2 L’entropia proporciona un criteri per a determinar quins són l’estat inicial i el final d’una evolució termodinàmica, puix que en qualsevol procés d’un sistema aïllat l’entropia augmenta o roman constant segon principi de la…