Resultats de la cerca
Es mostren 1621 resultats
Pere Destorrent
Història
Ciutadà honrat de Barcelona.
Fill i hereu de Pere Destorrent mort vers el 1430 i anomenat major de dies , pertanyia a una família de ciutadans honrats de Barcelona ja presents al consell municipal des de la fi del s XIII Mercader en un principi, amb casa al carrer de Mercaders, el 1450, considerat més rendista que no comerciant, fou obligat a seure en els bancs dels ciutadans honrats a la sala del Consell de Cent Com a membre d’un estament i després de l’altre fou jurat de l’assemblea municipal des dels voltants del 1430 fins a l’execució del seu fill Pere 1462 Fou conseller en cap 1460 i cònsol de la llotja…
Maria I d’Escòcia
Història
Reina d’Escòcia (1542-68).
Filla pòstuma de Jaume V i de Maria de Guisa Educada a França com a promesa del delfí Francesc Francesc II, s’hi casà el 1558 Després de la mort del seu marit, tornà a Escòcia 1561, quan hi triomfava la revolta nobiliària i presbiteriana Sostingué els catòlics i proclamà els seus drets a la corona anglesa El 1565 es casà amb el seu cosí Enric Stuart , lord Darnley, cap del partit catòlic, el qual l’any següent participà en la conjura contra la reina i el seu secretari Rizzio El matrimoni tingué un fill, el futur Jaume VI d’Escòcia i I d’Anglaterra Darnley fou assassinat el 1567, i la reina i…
confraria de la Sang
Associació piadosa destinada a venerar la sang de Crist, erigida al segle XIV i reconeguda per Roma el 1341.
S’estengué ràpidament per tot l’Occident cristià, sobretot a les ciutats importants Totes les confraries participen de les gràcies espirituals de l’arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist A Barcelona fou establerta el 1547 a la capella del Santíssim o de la Sang de l’església del Pi o de Santa Maria dels Reis, i tenia un local a la casa de la Sang de la plaça del Pi El 1864 s’uní a la confraria la Germandat de Pau i Caritat per a auxiliar els condemnats a mort fins al moment de la seva execució A Perpinyà fou instituïda l’11 d’octubre de 1416 a l’església de…
Hermann Wilhelm Göring
Hermann Wilhelm Göring
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i estadista alemany.
Pilot distingit durant la Primera Guerra Mundial, el 1922 s’adherí al partit nazi, i el 1923, per la seva intervenció en el fracassat putsch de Munic, hagué de fugir d’Alemanya, i no pogué tornar-hi fins al 1927 Membre del Reichstag 1928, passà a presidir-lo el 1932 Nomenat per Hitler ministre sense cartera del Reich, cap del govern de Prússia i responsable de les forces aèries 1933, organitzà la Gestapo i la Luftwaffe Director del segon pla econòmic quadriennal 1936 i president del consell d’economia de guerra 1940, exercí una veritable dictadura sobre la indústria d’Alemanya i dels països…
Kim Dae-jung
Política
Polític sud-coreà.
Feu estudis comercials i participà en la guerra de Corea Diputat el 1963, el 1971 fou candidat a la presidència Segrestat al Japó pel contraespionatge sud-coreà 1973, la pressió dels EUA n’evità l’execució Líder del Moviment Democràtic per a la Salvació Nacional 1976, fou empresonat 1976-79 i condemnat a mort el 1980, pena que li fou commutada per la presó Exiliat als EUA 1982, de retorn al seu país 1985, després de dos intents 1987 i 1992, el 1997 fou elegit president Inicià aleshores una profunda transformació econòmica de Corea del Sud i una decidida política d’obertura…
Gonzalo de Olavide
Música
Compositor castellà.
Es formà als conservatoris de Madrid, Anvers i Brusselles, estudis que compaginà amb els de dret i humanitats Del 1960 al 1964 participà en els Cursos de Darmstadt, on fou alumne de P Boulez i L Berio Aquest darrer any s’establí a Colònia, on estudià composició, escriptura musical contemporània, anàlisi, tècnica electroacústica, fonètica, instrumentació i execució especial Parallelament treballà en música electroacústica al laboratori de la WDR de Colònia El 1966 s’establí a Ginebra, on dugué a terme una intensa labor com a compositor i intèrpret En aquesta època compongué Sine…
Il Pinturicchio

Autoretrat d'Il Pinturicchio inserit a l'Anunciació a la capella Baglioni (cap al 1500-01)
Pintura
Nom amb què és conegut Bernardino di Betto, pintor italià.
Es formà amb Fiorenzo di Lorenzo en l’ambient de l’escola úmbria i collaborà amb Il Perugino en les taules de la Vida de Sant Bernadí 1473, Galleria Nazionale dell’Umbria, Perusa i en els frescs de la Capella Sixtina 1481-83, Vaticà la influència d’aquest darrer conduí el seu estil vers una execució més subtil del paisatge 1492-94, frescs de les Sales Borja, Vaticà, i de la capella Bufalini, Santa Maria d’Aracoeli, Roma Fou a Siena on desenvolupà el seu art preciosista i decoratiu, de vius colors i de to fastuós, palès en les Escenes de la vida de Pius II 1502-07, a la Biblioteca…
Lluís Bonifaç

Sant Pau, escultura de Lluís Bonifaç
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Conegut a la seva època per Bonifaci S'establí a Barcelona amb el seu pare, Francesc, pentinador de lli, ambdós de Tolosa Exercí l’escultura a Barcelona el Sant Pau del pati de la Casa de Convalescència 1678, la Santa Eulàlia per a l’obelisc del Pedró 1686 ―destruïda el 1936― i les imatges per al retaule de Santa Magdalena , a la catedral 1688 L’any 1693 residia a Valls, on havia executat el retaule de Sant Pau , i li fou encarregat el de Sant Isidre per a Arbeca També és autor del retaule del Roser 1694-96 de l'església de Sant Jaume Apòstol de Riudoms, i el 1696 contractà l’execució…
ordinador
Electrònica i informàtica
Màquina automàtica que accepta la informació que hom li subministra segons una forma preestablerta.
La tracta d’acord amb un conjunt d’instruccions programa, escrites en un llenguatge adient i enregistrades en una memòria, i en dóna els resultats, també segons una forma preestablerta, sia en forma de dades o com un senyal que permet el control automàtic d’una màquina o procés El més usual dels ordinadors és el digital abans també conegut com a calculador digital que pot processar grans quantitats d’informació i realitzar operacions aritmètiques i lògiques a una gran velocitat El funcionament de l’ordinador digital és basat en la lògica dels circuits electrònics integrats lògica electrònica…
estreta
Música
En l’òpera, fragment final d’un conjunt vocal, caracteritzat per una major rapidesa d’execució.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina