Resultats de la cerca
Es mostren 5018 resultats
Pragmàtica Sanció
Història
Resolució presa per les Corts espanyoles (1789), seguint una proposta de Campomanes, per la qual hom no feia distinció de sexes en la successió al tron i derogava la llei sàlica.
Carles IV no arribà a publicar-la, però ho feu Ferran VII 1830, quan Maria Cristina esperava la futura Isabel II Això provocà el plet successori d’on nasqué el carlisme Després dels fets de La Granja , Isabel II accedí al tron 1833 —sota la regència de la seva mare—, cosa que menà a la primera guerra Carlina
El Nuevo Vapor
Periodisme
Diari en castellà, editat a Barcelona per un grup d’antics redactors d’El Vapor, que no acceptaren de fusionar-se amb els d’El Guardia Nacional
.
Començà a sortir l’1 de desembre de 1836, i tingué molta participació en les bullangues del 1837 El seu principal redactor, que signava JAde Covert-Spring , fou acusat d’atiar la revolta del 4 de maig i hagué d’ésser protegit per l’exèrcit contra gent que volia matar-lo Aquests fets produïren la desaparició del periòdic
Joan Ros i Gros
Història
Política
Polític republicà.
Formà part de la Unió Republicana des del 1903 i, després de crear el grup de Fraternitat Republicana 1903 a Cornellà de Llobregat, organitzà el partit a Lloret, on també impulsà una escola horaciana El 1909, implicat en els fets de la Setmana Tràgica, s’exilià a l’Argentina Fou regidor de Lloret en 1914-17
Cròniques de Joan I, Martí I i Ferran I
Literatura catalana
Conjunt de tres cròniques breus d’autoria anònima recopilades en dos manuscrits (Biblioteca de la Universitat de València 212, i Barcelona, Biblioteca del Seminari, 74).
Desenvolupament enciclopèdic Utilitzades com a font per Pere Miquel ↑ Carbonell en la redacció de les Cròniques d’Espanya , hom constata el seu esquematisme, esdevenint més aviat semblances biogràfiques amb exposició sumària d’aquells fets històrics que ajuden a vehicular un discurs propagandístic i de legitimació al poder de la nova dinastia Trastàmara Bibliografia Escartí, VJ 1993 Vegeu bibliografia
termini judicial
Dret
Espai de temps determinat legalment, en benefici dels litigants, dins el qual han de tenir lloc determinats fets o diligències processals.
La inobservança dels terminis processals és sancionada mitjançant una correcció disciplinària, que pot recaure sobre els jutges o auxiliars dels tribunals i subalterns
reconstrucció
Lingüística i sociolingüística
Procés inductiu que permet de fixar, a partir de fenòmens lingüístics coneguts, fets que pertanyen a estadis de la llengua desconeguts.
És una operació característica de l'etimologia
poligènesi
Lingüística i sociolingüística
Fenomen segons el qual dos fets lingüístics coincideixen en dues àrees separades, sense que hi hagi entre aquells una relació genètica.
La metafonia asturiana, per exemple, té parallelismes amb els dialectes del sud d’Itàlia es pot explicar com a poligènesi sense recòrrer a una colonització sud-itàlica
tancament metàl·lic
Construcció i obres públiques
Conjunt dels elements, com ara bastiments, marcs, etc, fets amb perfils generalment d’alumini, emprats en el tancament d’una obra.
emmetxat
Tecnologia
Unió de dues fustes, posts, etc, obtinguda per mitjà de metxes o espigues que encaixen en forats fets a la mida.
veredicte
Dret processal
Declaració solemne del jurat sobre la culpabilitat o innocència dels acusats i respecte als fets capaços de modificar-ne la culpabilitat.