Resultats de la cerca

Membre del Tir Arc Olesa, té el títol de Mestre arquer en arc olímpic i una millor marca FITA de 1294 Guanyà un Campionat d’Espanya d’arc recorbat a l’aire lliure 1997, quatre en sala 1996-99 i un de tir de camp 2002 També fou campió d’Espanya d’arc recorbat per a equips en sala 1995, 1997, 1998, a l’aire lliure 2004 i campió d’Espanya de clubs amb el Tir Arc Olesa 1995, 1997 Guanyà sis campionats de Catalunya d’arc recorbat a l’aire lliure i tres en sala Fou setzè al Campionat del Món d’arc recorbat en sala 1997 i sisè en el Campionat d’Europa 1998, on aconseguí la…

Establert des de petit a Pallejà, fou segon al Trial de Reis de Dosrius 1970 Guanyà la medalla d’argent dels 6 dies de Trial d’Escòcia 1972 i el Campionat d’Espanya de trial en categoria 350 cc 1972 El 1973 competí en proves del Campionat d’Europa L’any 1974 fitxà per Ossa per desenvolupar nous prototips i el 1975 passà a Montesa, equip amb què guanyà tres Campionats d’Espanya de motocròs un de 250 cc 1976 i dos de 500 cc 1976, 1978 El 1980 pilotà pels equips Gilera, amb el qual fou subcampió de 125 cc, i Maico, amb el qual quedà tercer en 250 cc L’any 1981 fou…

La primavera del 1958 fitxà pel FC Barcelona, just abans de la final de la Copa de Fires que guanyà el conjunt blaugrana Amb ell a la banqueta el Barça visqué un dels períodes més brillants de la seva història guanyà dues Lligues 1959, 1960, una Copa 1959 i una Copa de Fires 1958-60 En el partit de tornada d’aquesta competició ja no seia a la banqueta, ja que cessà després que el Barça fos eliminat pel Real Madrid en la semifinal de la Copa d’Europa Posteriorment, amb l’Inter de Milà conquerí dues vegades la Copa d’Europa i la Copa Intercontinental 1964, 1965 i dirigí la selecció espanyola a…

Format a l’Igualada HC, amb el qual debutà en la màxima categoria, la temporada 1992-93 assolí la Copa d’Europa, la Copa del Rei i la Lliga Catalana Passà al FC Barcelona 1993-94, amb el qual guanyà la Copa del Rei, i l’HC Piera 1994-95, i després tornà a l’Igualada 1995-2004 i conquerí quatre Copes d’Europa més 1995, 1996, 1998, 1999, quatre Supercopes d’Europa 1995, 1996, 1999, 2000, dues Lligues 1995, 1997 i una Lliga Catalana 1999 Fitxà pel CH Lloret 2004-05 i per l’HC Liceo 2005-10, amb el qual guanyà una Copa de la CERS 2010 Retornà un any a l’Igualada i jugà…

Integrant de l’Escola Catalana de Ciclisme, fou dos cops campió del món d’americana 1999, 2006 i dos cops subcampió 2000, 2001 fent parella amb Joan Llaneras Disputà aquesta mateixa prova i la persecució per equips als Jocs Olímpics de Sydney 2000 Com a ciclista de carretera accedí al camp professional l’any 2000 amb l’equip Kelme-Costa Blanca, amb el qual guanyà la Clàssica d’Almeria 2000 i, un any més tard, dues etapes al Gran Premi Mosqueteiros i la Volta a l’Alentejo Entre el 2002 i el 2003 guanyà tres trofeus de la Challenge de Mallorca El 2004 fitxà per l’equip…

La temporada 1989-90 s’incorporà al planter del Manresa Esportiu Bàsquet, i passà per l’equip vinculat CB i GE Manresa 1992-95, el CB Valls 1995-96 i el CB Gijón 1996-97, malgrat que la temporada 1992-93 debutà en la màxima categoria amb el Manresa Escorta, formà part del primer equip del Bàsquet Manresa tres temporades 1997-2000, amb el qual guanyà la Lliga 1998 Posteriorment, jugà amb l’Unicaja de Màlaga 2000-02, el Joventut de Badalona 2002-07, el Bilbao Basket 2007-11 i des de la temporada 2011-12 al Lleida Basquetbol de la LEB or També guanyà la Copa Korac 2001…

Ala format a les files de l’AE Hospitalet, durant la temporada 1985-86 jugà a l’equip andalús de Deportes Blanes FS i guanyà la Lliga Posteriorment formà part de la UE La Palma, guanyà una Copa ACEFS, i la temporada 1988-89 s’incorporà al Club Futbol Sala la Garriga, amb el qual guanyà un nou títol de Lliga 1989 i fou subcampió d’Europa 1990 Poc després fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà sis temporades i arribà a ser capità de l’equip Des del 1990 també fou internacional amb la selecció estatal Un cop retirat, entrenà les seccions inferiors del FC…

Començà a jugar amb deu anys al Tívoli PPC, en què desenvolupà tota la seva trajectòria El 1944, amb només tretze anys, guanyà els títols individual i per equips al Campionat de Catalunya i la segona edició del Campionat d’Espanya femení Entre el 1944 i el 1951 guanyà tots els títols estatals d’individuals, dobles i mixtos que es disputaren, en què sumà 13 títols En els Campionats de Catalunya guanyà set cops el títol individual 1944, 1945, 1947-50, 1952, set cops el d’equips 1944-48, 1951, 1952 i cinc vegades el de dobles femenins 1945-48, 1951 i el de…

Fill del també pilot Salvador Mena, assolí set Campionats de Catalunya en categories inferiors entre el 1996 i el 2003 L’any 2003 fitxà per Gas Gas i l’any 2004 guanyà el Campionat de Catalunya en categoria sènior, en 125 cc Posteriorment, s’imposà al Campionat d’Espanya d’enduro en categoria E3 2006, 2011 Guanyà la medalla d’argent amb l’equip estatal en categoria E1 als Sis Dies Internacionals d’Enduro ISDE 2004 El 2007, després de patir un greu accident, canvià primer a KTM i després a l’equip Yamaha Assolí tres vegades el trofeu Júnior als ISDE 2007, 2009, 2010…

Format com a projectista Guanyà el setè Gran Premi d’Espanya de 125 cc Quedà segon en les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc l’any 1955 formant equip amb Enric Sirera i pilotant una Montesa de 125 cc Aquell mateix any participà en el VI Gran Premi d’Espanya puntuable per als Campionats del Món de motociclisme Participà en el Premi Reial Moto Club de Catalunya per a motos comercials de 125 cc amb una Bultaco 1959 El 1960 guanyà el Gran Premi de França disputat al circuit de Monts d’Alvèrnia pilotant una Bultaco Tralla 175 cc Amb aquesta moto, anomenada la Caçarècords…